Resultats de la cerca
Es mostren 1179 resultats
cafre
Etnologia
Nom d’origen àrab (Kāafir, ‘infidel’), aplicat dins l’islam als no musulmans.
Fou adoptat pels europeus per a designar els pobles de llengua bantú de l’Àfrica sud-oriental, especialment els pertanyents al grup nguni
valí
Història
Als països musulmans, governador d’una província o d’una part de província.
A Al-Andalus tenia a càrrec seu l’administració civil de cada cora, era nomenat directament pel califa o l’emir, i el territori sota la seva jurisdicció es deia nazar Solia proposar el nomenament de diversos assistents, entre els quals sovint el d’un cap militar o caid
besant
Història
Nom donat al primer tribut imposat per Jaume I als musulmans de València.
Dolors Bramon i Planas
Literatura catalana
Filòloga i assagista.
Doctora en filologia semítica Ha publicat, entre d’altres, els assaigs Contra moros i jueus Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià 1981, Nous textos d’historiadors musulmans referents a la Catalunya medieval tesi doctoral, 1999, De quan érem o no musulmans Textos del 713 al 1010 continuació i complement de l’obra de JM Millàs i Vallicrosa, 2000, Obertura a l’Islam 2001, Mots remots amb Rosa Lluch, 2002, recull sobre història i toponímia catalanes d’origen àrab, Ser dona i musulmana 2007, Ser mujer y musulmana 2009, En torno al islam y las musulmanas 2010, …
Karbalā’
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Karbalā’, Iraq.
És una de les ciutats santes dels musulmans xiïtes
negrer | negrera
Història
Persona que es dedicava al comerç d’homes negres.
Aquesta denominació correspongué especialment als traficants musulmans i europeus que, entre els s XVI i XIX, abastaren les plantacions americanes de mà d’obra africana Els mercaders musulmans i els reis africans mateixos capturaven els esclaus a les contrades interiors i els duien a les costes occidentals, on eren embarcats cap a Europa, cap a l’imperi turc i, sobretot, cap a Amèrica Els negrers portuguesos iniciaren aquest comerç cap a mitjan s XV i s’hi afegiren després els castellans, els francesos, els holandesos, els alemanys i els anglesos Els monarques solien protegir o, si més no,…
‘Umar ibn Ḥafsūn
Història
Cabdill muladita revoltat contra els emirs de Còrdova.
Fill d’una noble família d’origen got, s’alçà als voltants de Ronda 879 amb un grup de camperols, musulmans i mossàrabs, queixosos dels imposts exigits per l’emirat Després dels fracassats intents de submissió duts a terme per Muḥammad I i per al-Munḏir, el nou emir ‘Abd Allah intentà la via pacífica i el nomenà governador de la cora de Màlaga Poc després la rebellió rebrotà preses d’Archidona, Écija, Baena i Lucena derrotat a Poley actual Aguilar, s’inicià el seu declivi, agreujat en abandonar-lo els seus adeptes musulmans pel fet d’haver renegat de l’islam i de…
La col·laboració de castellans i navarresos possibilita la victòria de Simancas
La collaboració de castellans i navarresos possibilita la victòria de Simancas contra els musulmans
gihad
Islamisme
Terme utilitzat a l’islam per a designar l’acció de guerra encaminada a la seva expansió.
Constitueix una obligació per als creients i va dirigida als pobles no musulmans veïns
calendari musulmà
Cronologia
Calendari emprat pels àrabs i després estès al món musulmà.
Era un calendari lunar amb un any de dotze mesos, alternativament de 29 i 30 dies A partir del segle V hom hi afegí un tretzè mes, intercalació que fou prohibida per Mahoma Per tal com la durada mitjana de la llunació sobrepassa en quaranta-vuit minuts la durada mitjana del mes lunar musulmà, es produeix una diferència que obliga a afegir onze dies en cada transcurs de trenta anys civils que formen el cicle hi ha dinou anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies anomenats anys abundants , que ocupen el número d’ordre 2, 5, 7, 10, 13, 16, 18, 21, 24, 26 i 29 Per cada 33 anys civils gregorians…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina