Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
Castell de Linyola
Art romànic
La vila de Linyola, a 248 m d’altitud, és sobre una petita elevació al sector més alt del terme L’indret fou conquerit al darrer quart del segle XI pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual l’any 1079 assignà per a la construcció del monestir de Gualter la meitat de les primícies de la quadra de Linyola Poc abans de la conquesta de Lleida l’any 1149, Linyola esdevingué una de les defenses més meridionals del comtat d’Urgell i rebé llavors la categoria de castrum El cartulari de Tavèrnoles conserva un document de l’any 1120 on l’esmentat comte confirmava uns béns en favor d’un fill d’Arnau…
Enric IV de Castella
Caplletra d’un manuscrit amb un retrat contemporani d'Enric IV de Castella
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella i Lleó (1454-74), fill de Joan II de Castella i de Maria d’Aragó.
Com a príncep d’Astúries intervingué en la guerra civil a favor o bé dels infants d’Aragó o bé del seu pare la seva participació en la batalla d’Olmedo 1445 fou decisiva, com també en la confabulació que donà lloc a l’execució del conestable Álvaro de Luna Fou dominat pel seu favorit Juan Pacheco, marquès de Villena, figura clau per a comprendre certes actituds i decisions del rei, de l’oligarquia nobiliària i de la política castellana durant més de trenta anys Entre el 1454 i el 1464 es destacaren diverses projeccions de gran abast, les quals, però, restaren sense efecte per la…
cort
Història
Política
Òrgan legilatiu establert per les diverses constitucions de l’Estat espanyol des de la Constitució de Cadis (1812).
Al s XIX, amb la caiguda de l’Antic Règim, les corts esdevingueren una institució de característiques essencialment diferents Però el fet de mantenir el mateix nom fou degut a l’interès a entroncar amb la tradició històrica, posant en relleu llur importància com a institució vetlladora de les llibertats del poble Fora d’aquest interès per mantenir el nom, la concepció d’aquestes noves corts partia de la pràctica i de les doctrines polítiques dels règims constitucionals europeus, especialment de França i d’Anglaterra Les corts, en el règim polític constitucional i parlamentari, no eren ja una…
Castell de Betesa (Areny de Noguera)
Art romànic
El poble de Betesa és emplaçat a la solana d’un turonet situat entre els torrents d’Aulet i d’Ovís, des d’on es domina la capçalera de la vall homònima i les altes comunicacions pel Talló d’Aulet i la serra de Sant Salvador El castell que hi hagué en aquest indret ha desaparegut Sens dubte es tractava d’una fortificació molt antiga afavorida per la seva estratègica situació, car els feréstecs congostos d’Escales foren intractables per a l’home fins ben avançada l’edat mitjana Per a superar el congost d’Escales calia passar a la vora del castell calia deixar la vall i remuntar la serra pel…
Castell de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
L’antic castell de Boí era emplaçat al turó rocós conegut encara amb el nom del Castell, proper a l’església de Sant Joan, flanquejant la porta d’accés a la vila closa Sols s’observen alguns minsos vestigis del castell En canvi s’ha conservat força bé l’entrada al recinte baix-medieval de la vila Romanen restes d’una torre i de muralles, com també d’un portal La vila de Boí és coneguda des de l’any 1064, en què Artau I i la seva esposa Llúcia, comtes de Pallars Sobirà, vengueren i bescanviaren a Ramon IV de Pallars Jussà i a la seva esposa Valença, junt amb el castell d’Erill i altres…
Castell de Montclar
Art romànic
No queda cap resta del castell de Montclar, malgrat que encara hom dona el nom de “El Castell” a una casa que hi ha a la plaça del poble, davant l’església, i que conserva un caire senyorívol aquesta devia ser la ubicació del castell, car és el lloc més elevat del municipi, que actua com a centre i estratègicament és el més apte per a la localització d’una plaça forta La pimera referència sobre el lloc de Montclar la trobem en un document del fons de Serrateix, conservat a l’Arxiu de Solsona i datat el dia 4 dels idus de maig de l’any 1074 en ell podem llegir que Guillem Ermemir ven al…
Castell de Torena (Sort)
Art romànic
El castell de Torena s’alçava a 1 699 m d’altitud, en un tossal situat a 2 km de Llessui en direcció nord Al començament del segle XV ja estava enderrocat, i avui només en subsisteix el topònim Des de la mort del comte Sunyer l’any 1011, i en el decurs del segle XI, el castell de Torena és debat entre les dues branques comtals del Pallars que semblen detenir-lo en règim de condomini Entre el 1011 i el 1035 el comte Ramon IV de Pallars Jussà ven al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà el castell de Torena i tota la Vall d’Àssua —cal entendre una part dels drets que hi deté— L’any 1069 el…
Esteve de Corbera
Historiografia catalana
Historiador i ciutadà honrat de Barcelona.
Vida i obra Descendent d’un fill del baró de Púbol, de l’Empordà Sembla que fou alumne del cronista Ambrosio de Morales a la Universitat d’Alcalá de Henares segons una informació extreta de la seva obra Cataluña ilustrada Fou secretari de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra, i es relacionà amb altres erudits i historiadors barcelonins i catalans del final del s XVI i principi del s XVII, com Rafael Cervera, Jaume Ramon Vila, Jeroni Pujades i Francesc de Montcada, els quals recopilaren i estudiaren nombrosos documents de la història de Catalunya Corbera redactà un breu pròleg per a…
Palau dels Peguera o de Berga
Art romànic
Situació Façana del palau, tal com és avui, amb les parts medievals, afegides per construccions modernes Luigi Es coneix com a Palau dels Peguera o de Berga, una mansió senyorívola situada a la plaça de Sant Joan, davant l’església del mateix nom, al bell mig de la ciutat de Berga Aquest palau figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 04,6 — y 62,1 31 TDG 046621 Malgrat que ha estat remodelada en força ocasions en l’actualitat la planta baixa és ocupada per un bar i els pisos són habitats, conserva encara restes evidents…
Tlacaelel
Història
President del consell dels asteques o primer magistrat, corresponent a una època en què aquest càrrec encara no havia esdevingut secundari per l’ascens dels ‘‘caps d’homes’’ (anomenats reis pels cronistes); al seu temps no existia encara l’estratificació nobiliària posterior.
Hom li atribueix el fet d’haver estat l’iniciador de la guerra mig ritual que els asteques anaven declarant a la ciutat de Tlaxcala per tal de disposar de presoners per als sacrificis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina