Resultats de la cerca

Cap al 1480 estava al servei del rei Ferran I de Nàpols 1458-90, on coincidí amb les teories de JTinctoris i FGaffurius Les seves composicions musicals conservades són un Kyrie i un Gloria , a quatre veus, tres Magnificat , un a tres veus i dos a quatre, dos motets a quatre veus Quomodo obtexit caligine in furore suo Dominus filiam Sion i Recordare Domine quid acciderit nobis i la cançó a quatre veus Non touchez à moi És considerat com un teòric musical per Gaffurius i altres autors

Situació La vila inicial, originada al peu del castell —al centre de la fotografia—, és avui dia un centre comercial i vital per a tota la comarca de l’Urgell ECSA-JTodó La vila de Tàrrega, capital de la comarca de l’Urgell, s’emplaça a la riba dreta del riu d’Ondara, a 373 m d’altitud, i és envoltada, al sud-oest, pels tossals de Cercavins a llevant, pels pendents de la Segarra al nord, pels tossals de l’Ofegat, de Sant Eloi i del Mor, mentre que a ponent s’estén la plana d’Urgell Per la seva situació geogràfica, la vila de Tàrrega, que rebé el títol de ciutat el 1884, ha constituït des de…

Vida Tot i que no hi ha evidència que visités Roma abans del 1637, estigué relacionat amb la família del famós cardenal romà Antonio Barberini, de qui fou ajudant de cambra com a arpista virtuós entre el 1631 i el 1636 aproximadament Durant un cert temps fou sacerdot i cantor a la catedral de Parma, i des del 1637, tenor a la capella papal El talent de Marazzoli com a compositor començà a destacar amb la seva primera opéra-comique Il falcone 1637, revisada com a Chi soffre speri el 1639 En 1640-41 residí a Ferrara, època en la qual compongué i estrenà la seva opera serie L’amore trionfante…

Professor de filosofia i psicologia, des del 1969 treballà a la Universitat de Vincennes Des del 1964 intervingué activament en la creació de diversos grups de treball, entre els quals el Groupe d’Éducation Thérapeutique Les seves línies de treball se centraren primordialment en la inadaptació infantil, el fracàs escolar, la pedagogia institucional, la sexologia juvenil, etc Entre les seves publicacions cal fer esment de La pédagogie institutionnelle 1965, L’intélligence et ses formes 1973, L’animation non directive des groupes 1974, Lire 1973, Pour ou contre l’autorité 1973 i …

Cantor al Conservatorio dei Mendicanti, el primer dels seus més de vuitanta llibrets és Armida abbandonata 1781, musicat per Ferdinando Bertoni Adscrit al gènere còmic, es mostrà com un seguidor de Carlo Goldoni, amb influències franceses i de la Commedia dell’Arte Collaborà, entre d’altres, amb Gioachino Rossini L’inganno felice , 1812 i Gasparo Spontini Le metamorphosi di Pasquale , 1802, però els seus compositors més habituals foren Giuseppe Farinelli Un effetto naturale , 1803 La donna di Bessarabia , 1817, Simone Mayr Il segreto , 1797 Amor non soffre opposizioni , 1810…

Resideix a Barcelona des del 1965 La seva obra lírica és recollida en els volums Borralleira pra sementar unha verba 1974, Non teño outra cantiga 1975, Do Faro ao Miño 1978 i Aquarium 1982 Ha estudiat la premsa gallega en l’exili Nova Galiza Revista dos escritores galegos antifeixistas, Barcelona, 1937-38 i ha recopilat en un volum els discursos dels parlamentaris galleguistes durant la República Ha publicat els assaigs polítics Castelao e Catalunya 1979 bilingüe, en gallec i català, i Nacionalidades colonizadas de Europa Occidental 1980, a més de Simboloxía do Románico de Pantón…

Vida Del 1494 al 1525 serví a la cort dels Gonzaga, a Màntua, on ocupà diferents càrrecs musicals Cap al 1502 viatjà per diverses ciutats del nord d’Itàlia com a intèrpret Pietro Aaron i Baldassarre Castiglione mencionen en els seus escrits les seves habilitats com a cantant i llaütista Tot i que compongué música religiosa -una salve a tres veus i set laudi sembla que són les seves primeres composicions- destacà, juntament amb Bartolomeo Tromboncino, com un dels grans compositors de frottole , el característic gènere italià del començament del segle XVI N’escriví més de cent, i moltes…

Cofundador del Student Non-violent Coordinating Committee SNCC, n'esdevingué president pel juny del 1966 Aquest mateix any, però, en el pamflet What We Want renuncià a l’estratègia no violenta d’aquesta organització, de la qual fou expulsat el 1967 Es convertí aleshores en el màxim representant del Black Power , que difongué en les seves campanyes a través dels EUA, i esdevingué un destacat líder de l’organització radical negra Black Panthers fins el 1969, quan, en oposar-se a la decisió de la direcció a collaborar amb grups d’extrema esquerra blancs, anà a Guinea, on, amb el nom…

Significa ’vivaç’ i correspon, per tant, a un tempo ràpid, fins i tot molt ràpid, però pot tenir un sentit relatiu en expressions com Un poco più vivace , que poden sortir en un moviment Largo Beethoven Sonata per a piano , opus 106, tercer compàs del quart moviment Apareix sola o amb matisos, com ara Vivace, ma non troppo Beethoven Sonata per a piano , opus 109, primer moviment o Assai vivace Beethoven Sonata per a piano , opus 106, segon moviment, i també s’utilitza com a qualificació -sovint més aviat de caràcter que no pas de tempo - d’una altra indicació, per exemple Allegro…

Estudià a Harvard i a la Sorbona Introduí a la Xina els mètodes lingüístics moderns i publicà una obra bàsica de dialectologia xinesa Estudis sobre els dialectes wu moderns , 1928 El 1935 s’establí als EUA, on fou professor a Berkeley L’any 1945 fou president de la Linguistic Society of America Fundà la primera Societat Xinesa de Ciència A més de diversos llibres sobre l’ensenyament del xinès, entre els quals és notable A Grammar of Spoken Chinese 1968, destaca l’article The non-uniqueness of phonemic solutions of phonetic systems 1934 i l’excellent introducció general a la…