Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
Castell de Parestortes
Art romànic
Situació Vista exterior del castell, tan modificat per reformes modernes que es fa difícil distingir les parts originàries de la construcció V Buron El castell de Parestortes, amb la seva església dedicada a sant Joan Evangelista, es troba al centre de la població del mateix nom, situada a la dreta del còrrec de la Llobera, en la zona de turons d’alluvió que separa les conques de l’Aglí i de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 19,2” N - Long 2° 51’ 12” E Parestortes és 7 km al nord-oest de Perpinyà per la carretera D-117 Història El poble de Parestortes és esmentat el 925 com a límit…
Castell de l’Espluga de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall…
Sant Lliser de Buseu (Gerri de la Sal)
Art romànic
El lloc de Buseu apareix esmentat per primera vegada en la venda que Daniel féu a l’abat Espanell de Gerri, l’any 817, d’un camp i una terra “ in loco ubi dicitur Boisice ” No fou fins el 1011 que el monestir de Gerri aconseguí la possessió de tot el terme i s’esmenta l’església de Sant Lliser, sufragània de Sant Sadurní de Buseu En aquesta data el comte Guillem donà al monestir la vila de Buseu i les esglésies de Sant Serni amb la seva parròquia i oblacions, i l’església de Sant Lliser, amb les seves oblacions Artau II i Eslonça, que consideraven el lloc com a propietat seva, juntament amb…
Sant Pere de Pujalt (Sort)
Art romànic
Les referències documentals més antigues d’aquesta església i de la seva vila podrien correspondre a l’any 979, en què foren donades unes terres situades a Pugalto a favor de l’església de Sant Vicenç de Saurí, sense cap indicació que ens permeti situar, amb precisió, el lloc i a l’any 1082, en què el comte Artau II, el seu germà Ot i llur mare Llúcia donaren al monestir de Gerri, entre d’altres béns, l’església de Santa Maria de Pujalt Si aquest esment es correspon a la vila de Pujalt, cal suposar que es produí un canvi d’advocació, ja que en la visita efectuada pels delegats de…
Andrej Donatovič Sinjavskij
Literatura
Escriptor rus, conegut també pel pseudònim d’Abram Terc.
Professor a la Universitat de Moscou fins el 1965, arran d’unes acusacions de desviacionisme fou condemnat a treballs forçats El 1973 s’exilià a París En bona mesura i per procediments diversos, la major part de la seva obra palesa l’emprempta de la dissidència Així, en l’assaig Čto takoje socialističeskij realizm ‘Què és el realisme socialista’, 1959 satiritzà aquesta tendència artística D’entre les seves novelles destaquen Sud id’ot ‘El judici comença’, 1960, descripció de la vida urbana dels anys trenta, i L’ubimov 1963, sàtira sobre l’instint de submissió davant l’autoritat…
Castell de Palou de Sanaüja (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Palou de Sanaüja, a 547 m d’altitud, és situat al sector septentrional del terme El lloc fou conquerit pels comtes d’Urgell i s’originà al voltant d’un castell del qual és successora una casa senyorial que es troba al centre del nucli antic i que no ha conservat restes de l’antiga fortalesa El terme de Palou és documentat per primer cop en un inventari dels drets que tenia el bisbe d’Urgell a Sanaüja, que hom pot datar entre el 1042 i el 1075, i, posteriorment, l’any 1082, quan entre les afrontacions del castell de Valltallada s’esmenta, al sector de tramuntana, el terme de…
Santa Maria de Lillet
Santa Maria de Lillet
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir canonical, situat al municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà), a l’esquerra de l’Arija.
Consta des del 833 com a església parroquial regida per diversos clergues que s’erigiren en una canònica, ben definida des del 1086 El 1100 el bisbe d’Urgell Ot de Pallars hi creà una confraria de laics i clergues per revitalitzar la canònica, aleshores clarament augustiniana La comunitat es componia en aquest moment d’un prior i dotze membres L’església fou renovada i consagrada el 1397, i de nou reformada el 1573 i en època barroca El 1220 el papa Honori III la prengué sota la seva protecció Era en força decadència el 1225 i el 1242 El 1356 perdé part de la parròquia de Sant Antoni a la…
Castell de Meranges (Castellar de N’Hug)
Art romànic
Molt escasses són les referències sobre el castell de Meranges, del qual avui s’ha perdut completament el rastre La primera notícia sobre aquest castell data de l’any 1106, quan el dia 9 de febrer va ser consagrada l’església de Sant Vicenç de Rus, pel bisbe Ot d’Urgell i a instàncies de Bernat Ugó, Pere Gilabert, Sinfré Mir i altres habitants de la vila de Rus El bisbe la constitueix en parròquia, n’assenyala els límits, un dels quals és el terme del castell de Meranges in termino castri de Meranicus i estableix que aquesta parròquia pagui cada any el cens sinodal a Santa…
Castell d’Alcorassa (Balaguer)
Art romànic
El castell d’Alcorassa fou un dels tres castells de què disposava a l’edat mitjana la ciutat de Balaguer, juntament amb la Suda o Castell Formós, el més important, i el de Gerundella tots ells es comunicaven entre si per altes i gruixudes muralles, les quals envoltaven i protegien la vila El castell d’Alcorassa enllaçava, mitjançant les seves muralles, per llevant amb la Suda i per migdia amb el castell de Gerundella Dues referències documentals donen notícia de la fortalesa d’Alcorassa La primera data de l’any 1102, quan el comte Ermengol V d’Urgell donà el castell…
Pere de Montcada i de Luna
Història
Magnat.
Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, de qui obtingué 1403 les baronies de Vilamarxant i Castellnou El 1392 passà a Sicília amb el seu pare i el seu germà Guillem Ramon III hi lluità al costat de Martí de Sicília, amb qui féu amistat El 1407, a València, on residia aleshores la cort, desafià el noble francès Taneguy de Chatel Anà a Sardenya el 1409 com a capità en l’expedició que havia de socórrer Martí de Sicília participà en la lluita contra els sards victòria de Sanluri i assalt a Oristà Durant l’interregne 1410-12 s’oposà a la candidatura de Ferran d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina