Resultats de la cerca
Es mostren 695 resultats
Mycoplasma genitalium
Biologia
Bacteri paràsit del tracte urogenital.
Pertany a la classe dels Mollicutes , caracteritzada per l’absència de paret cellular Té el genoma més petit conegut, format per 580073 parells de bases d’ADN que codifiquen per 517 gens Hom suposa que ha evolucionat a partir de bacteris grampositius del grup Lactobacillus-Clostridium per la pèrdua de diversos gens, que limiten llur existència a formes paràsites
sifonàpters

sifonàpter; puça
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de talla petita, àpters, de cos comprimit lateralment i potes adaptades al salt.
Al cap tenen, generalment, dos ocels, antenes curtes i boca picadoraxucladora Del tòrax surten tres parells de potes amb cinc artells tarsians Són típicament ectoparàsits i hematòfags sang d’ocells i mamífers L’ordre comprèn unes 1 500 espècies cosmopolites, que eviten la llum i cerquen la calor Anomenats genèricament puces puça, són transmissors d’importants malalties
deflexió
Electrònica i informàtica
Desviació dels raigs, en un tub de raigs catòdics, mitjançant la qual els electrons procedents del canó poden assolir qualsevol punt de la pantalla.
Hi ha dos tipus de deflexió l' electroestàtica i l' electromagnètica La primera es feta mitjançant dos parells de plaques deflectores, mentre que la segona ho és amb dues bobines Aquesta dóna una linealitat més gran a la pantalla i, per aixó, és emprada als oscilloscopis la magnètica és emprada correntment als tubs d’imatge de televisió
interNOSTRUM
Programa de traducció automàtica no comercial que realitza traduccions aproximades de textos castellans al català.
Desenvolupat pel departament de llenguatges i sistemes informàtics de la Universitat d’Alacant, i patrocinat per la CAM Caja del Mediterráneo i el ministeri de ciència i tecnologia, tradueix més de 5 000 paraules per segon Ha evolucionat al sistema Apertium, un projecte de codi obert que pretén ampliar la funcionalitat del sistema interNOSTRUM a altres parells de llengües
ascotoràcics
Carcinologia
Ordre de crustacis cirrípedes format per individus paràsits d’equinoderms o d’antozous.
Tenen els apèndixs bucals modificats per a poder xuclar posseeixen sis parells d’apèndixs toràcics L’abdomen pot ésser segmentat o no El cos és embolcallat per un replec del tegument que fa de closca, fins al qual arriben els nombrosos diverticles del tub digestiu Són hermafrodites Dos gèneres destacables són Laura i Synagoga, paràsits d’antipataris
Louis Poinsot
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique i s’especialitzà en mecànica Desenvolupà la teoria dels parells i del moviment d’un cos sòlid al voltant d’un punt fix, on introduí el concepte d’inèrcia a la rotació al voltant de certs eixos característics Publicà Éléments de statique 1803 i Nouvelle théorie de la rotation des corps 1832
alu
Biologia
Família de seqüències d’ADN presents en múltiples còpies en el genoma humà.
Els membres de la família alu, presents també en altres mamífers, tenen una longitud de 200 a 300 parells de bases Es troben repetides de 700 000 a 900 000 vegades per genoma, cosa que representa el 10% del genoma humà Se'n desconeix la funció Són emparentades amb els retrotransposons, cosa que les capacita a moure's pel genoma
rascador

Rascador
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió que consta de dues fustes de llargada i gruix indeterminats, amb solcs ben marcats en dues terceres parts d’una de llurs cares -la part restant, rebaixada, serveix d’agafador-, el so del qual es produeix en rascar l’una amb l’altra les parts solcades.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Sovint, a la part externa o oposada a la dels solcs, hi ha clavats alguns parells de sonalles o xapes d’ampolla amb les quals s’obté una sonoritat metàllica per sacseig mentre la fusta és rascada De construcció domèstica, s’utilitza per a acompanyar cançons o balls en grups instrumentals de música popular o rondalla
Els hexanquiformes: bocadolços
L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un…
uropigis
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids que inclou espècies de talla petita o mitjana (entre 2,5 mm i 65), de prosoma més llarg que ample i opistosoma subcilíndric, de 12 segments, acabat en un apèndix fi o flagel llarg multiarticulat; tenen quelícers amb 2 artells, i el terminal, en forma d’ungla, no és verinós; els pedipalps, de 6 artells, generalment robusts, també acaben en ungla i els serveixen per a combatre, capturar o excavar.
Dels 4 parells de potes, el primer és anteniforme, i els altres 3 són locomotors i llargs tenen 8 ulls simples o ocels La respiració és pulmonar, sense tràquees tubulars Presenten un parell de glàndules defensives anals Estrictament nocturns i lucífugs, mengen cucs, artròpodes, cargols i fins i tot llurs propis congèneres Són distribuïts pels llocs temperats i tropicals d’Amèrica i d’Àsia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina