Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
central nuclear

Esquema de funcionament d’una central nuclear
© Fototeca.cat
Física
Tecnologia energètica
Central elèctrica que aprofita l’energia despresa en la fissió del nucli d’algun element físsil de nuclis atòmics.
Si bé són en estudi o en forma de prototipus diversos procediments d’ús de l’energia nuclear, industrialment parlant, totes les centrals nuclears en funcionament o en construcció tenen com a font d’energia la despresa en la fissió, principalment de l’urani, en un reactor nuclear Per tant, els diferents tipus de centrals nuclears són conseqüència de l’elecció dels factors essencials que componen un reactor el combustible nuclear, el moderador en el cas dels reactors tèrmics i el refrigerant això fa que hi hagi 16 tècniques diferents, les més emprades de les quals són urani…
principi de causalitat
Física
Principi segons el qual el coneixement de les condicions inicials d’un sistema físic en un instant t0 i de la dinàmica que el controla (forces i equació del moviment) determinen completament els valors de les variables dinàmiques en tot temps t posterior a t0.
En el marc de la dinàmica clàssica, aquest determinisme és palesat pel fet que l’equació diferencial del moviment té una solució única un cop especificades les condicions inicials El sorgiment de la relativitat i de la mecànica quàntica modificaren aquesta concepció En el context relativista, el principi de causalitat consisteix en l’afirmació que un esdeveniment no pot precedir les seves conseqüències això es tradueix en una exigència a l’hora de relacionar dinàmicament dos esdeveniments —l’ordenació temporal dels quals depèn generalment del sistema de referència des del qual l’observador…
Menjar amb més varietat
En els països industrialitzats, l’oferta d’aliments és enormement variada En els últims anys s’han anat incorporant nombrosos productes, alguns dels quals, considerats exòtics, pràcticament estan a l’abast de tota la població Això no obstant, tot i tenir un ampli ventall de possibilitats autòctones, el cert és que encara molts individus solen basar llur alimentació, de manera rutinària, en uns pocs productes, als quals, pel motiu que sigui, estan més acostumats i no tenen pràcticament en consideració molts d’altres De fet, la poca varietat en l’alimentació és un dels defectes més estesos en…
connotació
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’informació que transmet un mot en el seu aspecte semàntic, tenint sempre en compte el sistema de valors del parlant emissor i receptor.
El mot lleó , per exemple, denota l’animal d’aquest nom i connota “força”, “poder”, etc Alguns semanistes consideren com a connotació només les associacions “emotives” o “evocatives” del mot, com les de l’exemple anterior, i desestimen les de tipus “cognitiu” objectivament establertes, com la connotació d’estrangerisme del mot míting
analogia
Lingüística i sociolingüística
Per als gramàtics grecs, tipus de paradigma de flexió a què un mot pertanyia.
Actualment, l' analogia designa el procés històric que fa que certs mots passin d’un paradigma a un altre generalment més regular, o sigui que canviïn d’analogia El procés es produeix constantment, i és molt fàcil d’observar, si hom es fixa en les formes que encara no són considerades correctes el plural llàpissos en comptes de llapis , el participi imprimit en comptes d' imprès , la tendència a passar tots els verbs que fan l’infitiniu en -ir al tipus de parteixo en detriment del tipus de moro , etc Hom acostuma a descriure aquest procés com una mena de resolució d’un càlcul de proporcions…
gramaticalitat
Lingüística i sociolingüística
En la gramàtica generativa, grau de divergència d’un text de la norma lingüística del parlant, la qual norma es fonamenta en la competència d’aquest darrer.
fonètica
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels fonemes en totes les alternatives analitzables.
La fonètica general estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica La fonètica instrumental o experimental classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius mitjançant les dades fornides pels aparells de recerca Si la recerca es produeix sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és anomenada fonètica articulatòria o genètica , la més antiga dintre la tradició lingüística del català D’altra banda, l’estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la…
Venus

Venus de Melos
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Antiga divinitat itàlica assimilada a la deessa grega Afrodita i venerada com a dea de la bellesa, de l’amor, de la fecunditat i de la natura primaveral.
Hom creu que en època molt primitiva el seu nom no figurava encara en el calendari romà i que, per tant, la seva introducció en el panteó oficial és relativament tardana Així mateix, la seva identificació amb l’Afrodita hellenística fa difícil de saber quina era exactament la seva figura originària Amb tot, bé que el seu culte sembla d’origen ardeatí Laci, tingué els dos primers temples a l’urbs, vora el bosc de Libitana i el Circ Màxim ~295 aC Hi ha qui considera també que el doble culte de Venus-Afrodita procedeix de Sicília i, pròpiament, dels santuaris d’Erice d’ací el nom de Venus…
partit judicial
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, unitat territorial integrada per un o més municipis d’una mateixa província, on hi ha un o més jutges de primera instància i instrucció, amb seu a la seva capital, i jurisdicció en tot l’àmbit de la seva demarcació.
Constitueix també la demarcació que hom pren com a base per a la distribució dels diputats provincials en proporció al nombre d’habitants Els partits judicials es crearen l’any 1834, en cessar els alcaides ordinaris en l’exercici del poder judicial Aleshores, als Països Catalans hi havia 85 partits judicials, a més dels fragments d’uns altres 5 amb el cap de partit situat a Aragó o a Múrcia Durant 130 anys els canvis foren petits algunes supressions com Ciutadella, incorporada a Maó, o Vila-real a Castelló de la Plana, addicions com Sabadell, desdoblat de Terrassa, o Villena, que ho fou d’…
encadenament
Música
Connexió formal que es produeix quan dues unitats formals (frases, seccions, moviments, etc.) queden enllaçades per motius ritmicomètrics o per motius temàtics.
L’encadenament dona dinamisme al discurs musical i n’assegura la continuïtat, sense afectar, però, la segmentació lògica de les parts L’encadenament ritmicomètric més habitual té lloc quan el final d’una unitat formal coincideix amb el començament de la següent ex 1 Aquest fenomen rep també el nom de doble funció per ellipsi, ja que es considera que la segona unitat formal s’avança una unitat mètrica compàs, semicompàs, temps, grup de compassos coincidint amb el final de la primera, de manera que hi ha una unitat mètrica que té la doble funció de final i principi alhora En realitat no s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina