Resultats de la cerca

Estudià al seminari de València, fou ordenat el 1889 Des del 1887 era professor auxiliar de llatí del seminari, i després ho fou de diferents branques de filosofia Feu el doctorat en dret canònic a la Universitat de València, d’on més tard fou professor i vicecanceller, i el 1901 fou nomenat canonge magistral de València per oposició Ja bisbe de Girona, el 1928 decretà la moderna divisió d’arxiprestats de la diòcesi És autor de molts treballs en llatí, català i castellà, com el manual De ratione linguae latinae addiscendae 1896, un Manual de prelados 1924 i altres obres i cartes …

Després d’estudiar al seminari de Vic 1822-30, ingressà a l’orde de predicadors a Girona, on professà 1830 i on estudià teologia, fins a l’exclaustració del 1835 Acabats els estudis a Vic, hi fou ordenat el 1836 Com a frare exclaustrat missionà per Catalunya El 1856 fundà, a Vic, la congregació de les dominicanes de l’Anunciata i en fundà més de 50 cases arreu de Catalunya Escriví alguns llibres de pietat i romanen inèdits alguns escrits pastorals Fou beatificat per Joan Pau II el 1979 i el successor d’aquest, Benet XVI, el canonitzà l’octubre de 2009

Molt vinculada a l’eclesiologia dogmàtica, té com a objecte formal propi, no pas l’essència permanent de l’Església, sinó el condicionament de la realització de l’Església en cada situació d’actualitat, i utilitzant per a això el concurs de ciències tals com la història, la sociologia, l’antropologia i la psicologia Hom ha creat centres d’estudis pastorals o escoles d’especialització pastoral oberts a professors i alumnes de tots els bisbats d’una mateixa província eclesiàstica El primer fou establert el 1968 a Barcelona i el 1970 en fou creat un altre a València El de Barcelona…

Ingressà al convent del Carme de Barcelona 1830, on estudià fins a l’exclaustració 1835, que passà a Itàlia, al convent de Lucca, d’on fou mestre de novicis i professor de teologia El 1847 retornà a Barcelona, i fou nomenat professor de teologia moral del seminari i rector de la parròquia de Sant Miquel Fou nomenat bisbe de les Canàries 1858, de Salamanca 1868, de Barcelona 1874-77 i arquebisbe de Sevilla 1877-82 L’any mateix de la seva mort fou nomenat cardenal És autor d’una dissertació llatina en defensa dels religiosos 1854 i de molts articles i pastorals en els butlletins de…

El 1819 fou nomenat canonge de Solsona Durant el Trienni Liberal, un cop el bisbe Benito i Tabernero abandonà la diòcesi, malgrat les protestes d’aquest, obtingué el nomenament de governador de la mitra fou un fidel collaborador del govern liberal, la legislació religiosa del qual glossà laudatòriament en diverses pastorals Suspengué els rectors de la seva diòcesi que havien pres les armes a favor dels absolutistes Després del Trienni passà a Barcelona, on gaudí de la protecció del capità general marquès de Campo Sagrado, cosa que, tot i la insistència del seu bisbe perquè li fos…

Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals

Es doctorà en teologia i dret canònic a la Universitat de València i obtingué un benefici a la parròquia de Sant Martí de València Allà conegué el canonge magistral Josep Climent , que en ésser nomenat bisbe de Barcelona 1766 se l’endugué i el nomenà ardiaca de Santa Maria del Mar i, després, provisor, vicari general i canonge de la catedral de Barcelona Després del 1775 obtingué la canongia doctoral de València, on defensà d’escrit i de paraula l’ortodòxia del bisbe Climent Nomenat bisbe de Terol 1795 es remarcà per les seves pastorals i zel i sobretot per l’erecció de la Casa…

La primera referència d’aquesta parròquia data de l’any 1129, en què Roger Clezne donà a Santa Maria de la Seu la meitat del delme de la parròquia de Santa Coloma de Larven , encara que l’esment més antic del lloc, més concretament del seu castell data del 1079 En la relació de parròquies visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre els anys 1314 i 1315 consta, dins el deganat de Montenartró, l’església de Santa Coloma de Lartven En les visites pastorals del 1575 i 1758, ja dins l’oficialat de Sort, Santa Coloma de Llarvén apareix com a sufragània de Santa Cecília…

L’únic esment conegut d’època alt-medieval del lloc de Mentui és de l’any 1035, en una donació que feren la comtessa Estefania i el seu fill, el comte Bernat, al monestir de Gerri, dels alous de Corts i les franqueses de Pujol, entre les quals s’esmenta el lloc de Montiu Aquest lloc i la seva parròquia, actualment un edifici barroc dedicat a sant Antoni, devien pertànyer a la jurisdicció de Gerri, car no s’esmenten en les relacions de visites pastorals del bisbat d’Urgell Havia estat sufragània de Peracalç, fins a la reforma del 1904, en què fou unida a la parròquia de…

Aquesta església era la capella de l’antic castell de Castellmós, documentat per primera vegada el 956 Malgrat aquestes notícies tan reculades del lloc, no trobem esmentada directament aquesta església fins al 1348 Pocs anys més tard, el 1388, es trobava en mal estat La capella apareix esmentada en les visites pastorals del principi del segle XV a la parròquia de Santa Maria de Vilafranca També durant el segle XVI és de nou documentada Al segle XVIII s’havia convertit en una ermita Actualment és completament desapareguda Probablement fou emplaçada a la muntanya anomenada de Sant…