Resultats de la cerca

Segons el tipus d’estructura que els atorga mobilitat, les espècies de protozous paràsits de l’home es poden classificar en quatre grans classes, que per convenció reben una denominació en grec antic o llatí Rhizopodea , o rizòpodes, Zoomastigophorea o flagellats, Ciliatea o ciliats, i Telosporea o esporulats Classificació dels principals protozous patògens i malalties que causen classe gènere espècie malalties que causen rizòpodes Acanthamoeba indefinida meningoencefalitis amebiàsica Naegleria N fowleri ídem Entamoeba E histolytica amebiasi flagellats Trypanosoma T gambiense…

Els aliments cuinats constitueixen un excellent brou de cultiu per als microorganismes Per això, si no es consumeixen immediatament, cal prendre algunes precaucions perquè no es contaminin Els microorganismes se solen reproduir si es troben en un medi amb temperatura inferior als 65°C i superior als 4°C Per aquesta raó, l’interval entre aquestes dues temperatures s’anomena zona perillosa Dins d’aquest interval de temperatures, la reproducció dels microorganismes pot, doncs, ésser tan ràpida que en una hora llur nombre es multipliqui diverses vegades, en dues hores uns centenars de vegades i…

Els indicadors bacteriològics més àmpliament utilitzats són els nombres totals de microorganismes, de coliformes, d' Escherichia coli , d’estreptococs fecals i de Vibrio cholerae

No són específiques per a l’hoste, i no hi ha relació entre la producció de toxines i el poder patogen de l’agent causant de la malaltia L’àcid alternàric és un exemple típic de fitotoxina

L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o destruir-los abans…

Mantenint-los vius un o dos dies en aigua de mar estèril per cloració, ozonització o raigs ultraviolats, hom n'elimina, per rentatge, els microorganismes que hi ha a les brànquies i a l’aparell digestiu, i esdevenen aptes, sanitàriament, per al consum humà