Resultats de la cerca

Amb la reunió del patronat presidida pel president Joaquim Torra es restableix oficialment el Diplocat , l’òrgan de projecció exterior de Catalunya, suspès durant l’aplicació de l’article 155, quan fou objecte d’un intent de liquidació És el principal impulsor de la restauració el conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, i provisionalment n’assumeix la secretaria Natàlia Mas

Installat a l’antiga Universitat de Cervera sota un patronat presidit pel rector de la Universitat de Barcelona, i en connexió directa amb l’Arxiu General de la Corona d’Aragó Aquest arxiu és destinat a reunir, a més, la documentació de la Universitat de Cervera, ara dipositada en gran part a la Biblioteca Universitària de Barcelona

Vida i obra Cursà estudis primaris i de comptabilitat Treballà en diversos tallers d’imatgeria religiosa i formà part del Centre Obrer d’Olot Practicà l’excursionisme i la fotografia El 1931, integrat a la candidatura republicana, fou elegit membre de l’Ajuntament olotí, on obtingué la Conselleria de Governació Segons Miquel de Garganta, «deixà fama d’home bo, reflexiu, recte i operatiu» Sindicalment s’afilià a la UGT Després de la Guerra Civil Espanyola fou reclòs en diverses presons gironines i hagué de passar onze mesos a la Presó Model de Barcelona Publicà L’evolució social a Olot 1937,…

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona Posteriorment amplià els estudis a París, on era quan esclataren els  fets de Maig Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona 1970-71 i director de la Fundació Jaume Bofill 1972-2001, i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou president d’Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat Català pro Europa , de la junta de govern del Centre UNESCO de Catalunya UNESCOCAT i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de…

Començà estudis de química  1948 a l’Institut Químic de Sarrià, però el 1950 ingressà al noviciat de la Companyia de Jesús Cursà filosofia i teologia, i l’any 1963 fou ordenat sacerdot Del 1965 al 1969 residí a Roma, on es doctorà en dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana De retorn, fou professor de moral i dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya Al mateix temps, s’involucrà activament en el moviment obrer antifranquista des de la parròquia de Terrassa L’any 1978 fou elegit Superior Provincial de la Companyia de Jesús de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 1984, i…

Intervengué en el moviment feminista català de principi del s XX Collaborà en diverses revistes i institucions pedagògiques Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament Fou degana del Casal del Mestre durant la guerra treballà a la conselleria de cultura de la Generalitat S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí

Ha promogut una àmplia sèrie de cursets, conferències, viatges d’estudi, etc, així com contactes amb grups estrangers similars El 1957 promogué la creació de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa, i el 1959 la d’una escola de secretariat del CICF, així com un Patronat d’Acció Social Ciutadana per a la creació de centres escolars als suburbis

El seu patrimoni és el resultat de la fusió de la Fundació Entomològica Torres Sala i de la Collecció Malacològica Siro de Fez del Patronat Valencià de Ciències Naturals El 1984 obrí les portes al públic per mostrar el seu fons Duu a terme diferents activitats científiques i educatives Conserva dues importants colleccions una de dedicada a l’entomologia i l’altra, a la malacologia

Fou el fundador i director de la companyia La Constancia i president de La Integridad i del patronat de l’Institut Català de Sordmuts Succeí el seu pare, l’industrial Salvador Oller i Dulcet Centelles 1843 — Barcelona 1909, en la baronia d’Oller que el papa Pius X concedí el 1905 al seu germà, l’arquitecte Salvador Oller i Pedrol Barcelona 1871 —  26 de gener de 1907

El seu pare, Arturo Virosque i Ortolà, creà el 1939 l’empresa de transports Virosque, en la direcció de la qual el succeí i a la qual donà un gran impuls des del final dels anys seixanta com a Grupo Virosque, en les branques del transport, la logística, grues i distribució Posteriorment els seus fills Arturo i Carlos Virosque Verdú el rellevaren en la direcció de l’empresa Ocupà també càrrecs de gran rellevància en institucions valencianes, molt especialment a la Cambra de Comerç de València, a la qual contribuí a donar una gran projecció i que presidí del 1995 al 2010 Fou també fundador del…