Resultats de la cerca

També és conegut pels noms joc de timbres, lira campana i campana lira En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels de percussió directa o amb teclat La màxima ressonància s’obté fixant les làmines de manera que els seus extrems descansin damunt un suport de feltre per tal d’amortir-ne la vibració al mínim possible o bé mantenint-les en suspensió damunt els punts nodals El glockenspiel d’orquestra consisteix en trenta planxes d’acer muntades sobre una caixa transportable que es desplega com una taula i se sosté damunt un suport, de…

Bàsicament s’hi inclouen els instruments de corda pinçada guitarra, clavicèmbal, arpa i percudida clavicordi, piano, i els de percussió Des del punt de vista físic, aquesta interacció puntual entre instrumentista i instrument es descriu com una aportació instantània d’energia Quan es tracta del pinçament d’una corda, l’energia aportada és elàstica, i és més gran com més gran és la deformació inicial de la corda Si es tracta d’una percussió, llavors és energia cinètica, que és més gran com més gran sigui la velocitat inicial comunicada mitjançant el cop Aproximadament…

Les sondes poden actuar per percussió o per rotació En la sonda de percussió o sonda de caiguda lliure , un cisell va enroscat a l’extrem d’una barra molt pesant penjada d’un cable que és fixat al motor de la sonda mitjançant un balancí, una lleva o un altre mecanisme que li confereix un moviment alternatiu, en elevar-la i deixar-la caure després bruscament sobre la roca, d’una cadència generalment compresa entre 20 i 150 cops per minut El mecanisme que manté el cable suspès imprimeix també al cisell un lleuger moviment de rotació, de manera que el seu tall ataqui la…

Consisteix en dos plats metàllics que hom fa xocar l’un contra l’altre, agafant-los, un cada mà, mitjançant una nansa central de corretja o corda, o bé mitjançant un mecanisme accionat per un pedal

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc per sacseig Consta d’una cavitat globular amb un mànec o agafador, a l’interior de la qual hi ha petites peces que xoquen contra les parets en ser sacsejades La cavitat pot ser esfèrica o oval, o reproduir també les més diverses formes associades al món infantil ninos, gossets, etc Objecte d’entreteniment destinat a desvetllar la curiositat auditiva dels més petits, es construeix en una gran diversitat de materials argent, llauna, vímet, plàstic o d’altres Alguns sonalls, en lloc d’agafador, tenen inserida una petita anella amb una…

Encara infant, la seva família es traslladà a Brooklyn Nova York Estudià percussió a la Manhattan School of Music i debutà professionalment el 1942 Seguidor, en un principi, del bateria Kenny Clarke, es convertí, juntament amb Art Blakey, en el més destacat percussionista bop Acompanyà C Parker 1945-53, a més de M Davis, D Gillespie i B Powell, entre d’altres El quintet amb el trompeta Clifford Brown 1954-56, en el qual s’incorporà posteriorment el saxofonista Sonny Rollins , tingué una gran repercussió per les seves innovacions rítmiques i melòdiques Clifford Brown & Max…

Estudià a la Hochschule für Musik Franz Liszt de Weimar amb Alfred Wagner, percussionista, i Helmut Riethmüller, compositor Després de desenvolupar la seva tasca pedagògica i concertística a ciutats com Weimar, Magdeburg, Lübeck i Hannover, fou nomenat professor de la Hochschule für Musik de Würzburg 1974-93 Fou distingit amb premis diversos, entre els quals el Diploma d’Honor de la Universitat de Barcelona 1988 Fou doctor honoris causa de l’Acadèmia d’Arts de Bulgària 1997 i membre, en diverses edicions, del jurat del Concurs Internacional de Percussió de Luxemburg Desenvolupà…

Estudià composició a l’Acadèmia de Ljubljana, amb K Pahor, i també a l’Acadèmia de Zagreb, amb M Kelemen El 1966 anà a Utrecht a perfeccionar els seus coneixements, i allà pogué entrar a treballar a l’Institut de Música Electrònica Impartí classes de composició i anàlisi a la Universitat de Mont-real 1973-74 Molt immers en la música contemporània, sobretot en el tractament de les tècniques de percussió, fou un dels exponents de la música eslovena dels anys seixanta i setanta De la seva obra destaquen Congruences , per a piano i orquestra 1963, Apokatastasis ‘Rèquiem eslovè’, 1967…

Estudià percussió a Colònia amb W Prischa i posteriorment amplià la seva formació a la universitat de la mateixa ciutat, on es titulà en musicologia Especialitzat en música contemporània, formà part del Conjunt Instrumental de Cambra i actuà com a solista amb els germans Kontarsky, amb qui interpretà la Sonata per a dos pianos , de B Bartók A partir del 1963 formà duet amb el pianista Franzpeter Goebels i un any després treballà amb K Stockhausen, de qui interpretà moltes composicions A partir dels anys setanta passà a formar part de la Capella Coloniensis i combinà la seva tasca…

Per extensió, composició escrita per a aquesta mena de conjunts Molt estesa a Espanya, sobretot al llarg del segle XIX, fou una agrupació d’instruments de vent-metall i vent-fusta que, a diferència de les bandes, no incorporava percussió Era formada per requint, flautí, flauta, clarinets, saxòfon, fiscorns, cornetins, trompes, trombons, barítons, bombardí i baixos A Colòmbia designa tant el conjunt de vent i percussió que acompanya les processons religioses, també anomenat chirimía , com els conjunts de música popular ballable A Cuba és un conjunt popular de caràcter urbà format per flauta,…