Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
producció nova
Geografia
Aquella part de la producció primària mesurable a la mar que es correspon amb l’aportació de nutrients (N, P, etc) que no han estat recentment reciclats en la pròpia capa eufòtica.
La síntesi de matèria orgànica per part del plàncton vegetal requereix la incorporació de diferents nutrients, entre ells el nitrogen Aquest es troba en la mar en diverses formes més o menys oxidades nitrat, nitrit, amoni, nitrogen gasós, nitrogen orgànic La forma inorgànica més oxidada, el nitrat, prové fonamentalment de les capes més fondes on no arriba la llum, on la concentració és sempre més elevada que en superfície El nitrogen orgànic o les formes reduïdes han passat pels organismes Com que, en últim terme, els nutrients que han incorporat els vegetals i els animals acaben…
areng

Areng
Smithsonian Environmental Research Center (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix marí clupeïforme de la família dels clupeids, semblant a la sardina, però de dimensions més grans (pot atènyer uns 35 cm) i amb els opercles llisos.
De color blau fosc al dors, més clar als flancs i platejat al ventre té uns replecs adiposos característics als ulls Són peixos propis d’aigües fredes i de salinitat baixa Viuen a la part septentrional de l’Atlàntic, tant a les costes americanes com a les europees oceà Àrtic, costes de Noruega, mar del Nord, d’Islàndia, de Grenlàndia, britàniques, canal de la Mànega i part nord de les costes franceses al Bàltic n'existeix una raça de dimensions més petites Cap al sud, no travessen la isoterma de 12°C a la superfície No fan grans migracions, sinó que es mouen sempre dins àrees més o menys…
George David Tilman

G. David Tilman
© Oregon State University
Ecologia
Ecòleg nord-americà.
Graduat en zoologia 1971 i doctorat en ecologia 1976 a la Universitat de Michigan, des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat de Minnesota, d’on ha estat professor titular 1984-96 i, des d’aquest darrer any, catedràtic És també professor visitant de diverses universitats, com la de Princeton i Califòrnia Santa Barbara, d’on és professor des del 2012 Dedicat a l’ecologia botànica, ha construït una teoria de la competència pels recursos entre les plantes a partir d’experiments realitzats a la reserva científica de l’ecosistema de Cedar Creek de la Universitat de Minnesota de la qual…
ultraplàncton
Ecologia
Un dels grups en què hom sol subdividir arbitràriament el plàncton, segons la grandària dels components.
Generalment hom considera que l’ultraplàncton comprèn els organismes d’un diàmetre inferior a 5 microns, com ara els microflagellats
cnefoplàncton
Biologia
Plàncton propi d’aigües poc il·luminades, a una profunditat que oscil·la entre 30 i 500 m.
bacil·lariofícies

Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…
nanoplàncton
Ecologia
Un dels grups en què hom sol subdividir arbitràriament el plàncton, segons la grandària dels seus components.
Generalment, hom considera que el nanoplàncton comprèn els organismes entre 5 i 50 microns de diàmetre, marge que inclou la part quantitativament més important del fitoplàncton flagellats, coccolitoforals i petites diatomees i dinoflagellades
cicle del carboni

Cicle del carboni
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Conjunt d’estadis pel quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La matèria orgànica així…
Els grups de ctenòfors
Característiques generals dels ctenòfors Els ctenòfors són animals bastant similars als cnidaris de fet, durant molt de temps ambdós han estat agrupats dins un tipus comú el dels celenterats Uns i altres presenten un eix principal oral-aboral al voltant del qual es disposen totes les estructures del cos una simetria bilateral que ja es manifestava en els cnidaris més evolucionats, i que és una característica molt notable dels ctenòfors només dos teixits ben definits l’ectodèrmic i l’exodèrmic un mesènquima gelatinós mesoglea i manca de cap altre espai intern que no sigui la cavitat…
La cloïssa asiàtica
La cloïssa asiàtica Corbicula fluminea ha envaït gairebé tots els països temperats des del sud-est asiàtic L’adult fa entre 2 i 5 cm Les valves, de color lleugerament lila a l’interior, mostren per fora un color bru més o menys groguenc amb costelles concèntriques ben evidents Cristian R Altaba La cloïssa asiàtica Corbicula fluminea pertany als corbicúlids Corbiculidae, una família que té una àmplia distribució als països tropicals i la major part d’Euràsia, però que mai no havia arribat al territori català Relacionada amb els esfèrids Sphaeriidae, comparteix amb aquests el seu caràcter…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina