Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
klangfarbenmelodie
Música
Successió de notes instrumentades amb timbres diferents (la seva traducció seria ’melodia de timbres’), sia en forma de melodia o de nota repetida.
Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins aleshores…
Raymond Poulidor

Raymond Poulidor
Ciclisme
Ciclista francès.
Professional des del 1960, destacà molt aviat en la competició internacional Malgrat ser el ciclista que més cops ha assolit el podi en la Volta Ciclista a França segon els anys 1964, 1965 i 1974 tercer els anys 1962, 1966, 1969, 1972 i 1976, mai no aconseguí la primera posició, i fou superat per Jacques Anquetil i Eddy Merckx Tanmateix, el seu palmarès el converteix en un dels grans ciclistes de tots els temps entre altres curses, guanyà el Campionat de França en ruta 1961, la Milà-Sanremo 1961, el Gran Premi de Lugano 1961, la Fletxa Valona 1963, el Gran Premi de les Nacions…
Silvio Varviso
Música
Director d’orquestra suís.
Es formà musicalment a Zuric i a Viena, i tingué Clemens Krauss entre els seus mestres El 1944 debutà al Teatre de Sankt Gallen, i al cap de dos anys esdevingué el titular de la seva orquestra, càrrec en el qual romangué fins que començà la seva relació amb l’Òpera de Basilea, primer com a director titular 1950-56 i després com a director musical 1956-62 Destacat intèrpret wagnerià, entre el 1969 i el 1974 freqüentà el podi del Festival de Bayreuth El 1965 es traslladà a Estocolm, on, fins el 1972, dirigí a l’Òpera Reial Aquest darrer any obtingué el càrrec de director general de…
Aleksandr Vasil’evic Gauk
Música
Director d’orquestra i compositor ucraïnès.
Estudià composició i direcció al Conservatori de Sant Petersburg amb A Glazunov i N Cerepnin, respectivament El 1917 fou nomenat director de l’orquestra del Teatre de Música i Drama de Petrograd i, més tard 1923-31, de l’Òpera de l’Estat i el Teatre del Ballet, que posteriorment esdevingué el cèlebre Kirov i avui duu el nom de Marinskij Ocupà el podi de les orquestres Filharmònica de Leningrad 1930-34, Simfònica de l’Estat Rus 1936-41 i Simfònica de la Ràdio de l’URSS 1953-63, amb les quals estrenà obres d’autors soviètics Com a docent exercí una important tasca als conservatoris…
Antoni Wit
Música
Director d’orquestra polonès.
L’any 1967 acabà els estudis a l’Acadèmia de Música de Cracòvia i començà a treballar com a assistent de W Rowicki en l’Orquestra Filharmònica de Varsòvia Després d’estudiar amb N Boulanger a París 1967-68, el 1969 es graduà en composició a l’Acadèmia de Música de Cracòvia un cop finalitzats els cursos amb K Penderecki Seguí la seva formació a Tanglewood amb S Skrowaczewski i S Ozawa, i del 1974 al 1977 fou director artístic i principal de la Filharmònica de Pomerània de Bydgoszcz A continuació dirigí la Simfònica de la Ràdio de Cracòvia 1977-83, la Simfònica de la Ràdio Nacional Polonesa de…
José AntonioElizalde Bertrand
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Fou pilot oficial de Montesa i compartí equip amb el seu germà Arturo en diverses curses de resistència al llarg de la dècada dels cinquanta L’any 1954 aconseguí la tercera posició en el V Gran Premi d’Espanya de 125 cc, disputat al Circuit de Montjuïc, pilotant una Montesa Sprint 125 cc, i es convertí en el primer pilot de l’Estat a pujar en un podi en el Mundial Fou campió de la Pujada a l’Arrabassada 1955 i, formant equip amb el seu germà, també guanyà la segona edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, que es disputà el 1956, any que establiren el rècord de velocitat…
Ramon Julián Puigblanqué

Ramon Julián Puigblanqué
Arxiu R. Julián / Maria Alba Capdevila
Escalada
Escalador, conegut amb el nom de Ramonet.
Soci del Grup Excursionista Manlleu, fou campió de Catalunya juvenil d’escalada esportiva Ha realitzat nombroses vies entre el vuitè i el novè grau de dificultat, entre les quals destaquen La Rambla, 9a+ Siurana, 2003 Directa Open your mind, 9a+ Santa Linya, 2008 The Crew, 8c+ Rifle, EUA, 2011 Amistad, 8c Rodellar, 2009, i Malsoñando, 8c Gandia, 2006 Es proclamà campió d'Espanya 2012-16, d’Europa 2004, 2010 i del món 2007, 2011, i guanyà la Copa del Món 2010, en la qual pujà al podi en trenta-tres proves entre el 2001 i el 2011 Fou guanyador del prestigiós Rock…
Augusto Testor Permanyer
Esgrima
Tirador, jurat i directiu.
Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, fou especialista en les tres armes Fou campió d’Espanya individual d’espasa 1954, 1955 i pujà també al podi en floret i sabre Fou campió de Catalunya nou vegades cinc en espasa 1953, 1954, 1957, 1959, 1961, tres en floret 1957, 1958, 1960 i una en sabre 1955 Aconseguí dues terceres posicions a la Copa Ciutat de Barcelona 1957, 1959 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Universitaris 1953 i als Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Amb la selecció catalana aconseguí la Copa del Generalísimo 1954…
Akeo Watanabe
Música
Director d’orquestra japonès.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Tòquio, i posteriorment amplià la seva formació a la Juilliard School de Nova York Debutà com a director d’orquestra el 1945 al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Tòquio, i del 1948 al 1954 en fou titular de la Filharmònica L’any 1956 fundà l’Orquestra Simfònica i Filharmònica del Japó, de la qual tingué la titularitat fins l’any 1968 En aquesta època fou també professor de direcció orquestral a la Universitat de Tòquio 1962-67 Després de passar dos anys a Suïssa, el 1970 fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica de Kyoto, el mateix càrrec que…
Ernst von Schuch
Música
Director austríac.
Inicià la seva formació a Graz i després es traslladà a Viena, on prosseguí els estudis amb O Dessoff El 1867 debutà com a director a Breslau, l’any següent fou corepetidor a Würzburg i en 1870-71 dirigí a Graz i Basilea El 1872 fou contractat com a director de la companyia d’òpera del teatre italià de Dresden, i el 1873 passà al teatre d’Òpera de la cort, del qual el 1882 fou nomenat director artístic, càrrec que exercí fins a la seva mort Schuch convertí l’Òpera de Dresden en un veritable símbol de rigor i qualitat Exigia un gran control tant en l’execució instrumental com en l’aspecte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina