Resultats de la cerca
Es mostren 4290 resultats
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut…
bisulfit
Alimentació
Additiu alimentari (bisulfit sòdic, bisulfit potàssic, metabisulfit sòdic i altres derivats del diòxid de sofre) utilitzat com a conservador i antioxidant en vins, derivats de fruita, glucosa líquida, productes de pastisseria, confiteria i forneria, galetes i certs derivats carnis.
En dosis autoritzades i controlades el seu ús és segur en productes vegetals, però discutible en productes carnis destrueix parcialment la vitamina B 1
refrigerador
Tecnologia
Alimentació
Aparell per al refredament i la conservació de productes en el qual hom obté baixes temperatures mitjançant una màquina frigorífica.
Els refrigeradors domèstics, anomenats neveres o frigorífics, són de potència reduïda i consisteixen en uns mobles la part exterior dels quals sol ésser de planxa embotida i la interior de matèria plàstica, separades per un material aïllant, en els quals hom pot diferenciar tres zones de temperatures ben determinades el congelador, entre -10°C i -7°C, eventualment d’accés independent des de l’exterior, el cos central, a uns 4°C i proveït de dos o més prestatges, i la part inferior, entre 6°C i 8°C, generalment proveïda d’un o dos calaixos adequats a la conservació de llegums, verdures, etc…
mercat emergent
Economia
Terme que hom aplica a aquells països en procés de desenvolupament que tenen un fort creixement econòmic i augmenten el seu nivell de consum de productes no estrictament bàsics.
També és aplicat als mercats de productes nous o innovadors per als quals hom preveu que la demanda augmenti ràpidament
oferta
Economia
Quantitat de productes que concorren en un mercat per ésser venuts, en un moment determinat.
L’estudi de l’oferta com a magnitud global o agregada constitueix una anàlisi de les condicions generals i històriques del procés de producció, és a dir, del grau de desenvolupament de les forces productives, així com de la identificació dels centres de decisió sobre el què, quant i com produir, amb les repercussions consegüents sobre tots els individus que intervenen en el procés És des d’aquest punt de vista d’anàlisi global de les condicions de producció que fou analitzada l’oferta pels economistes clàssics, tot concedint-li un lloc principal en l’estudi del mercat i de la formació dels…
butilhidroxianisol
Alimentació
Química
Sòlid incolor o lleugerament groguenc emprat com a additiu alimentari antioxidant en greixos i en aliments greixosos, productes de pastisseria i forneria, conserves, brous i sopes deshidratades i xiclets.
És termoestable i, per tant, pot ésser afegit a productes cuits al forn és actiu a concentracions d’entre 0,001 a 0,04% El seu ús és segur en les quantitats autoritzades és un dels antioxidants més usats
conservador
Alimentació
Substància que, afegida als productes alimentaris en petita proporció, n’evita l’alteració microbiana i n’elimina o hi impedeix el creixement de microorganismes.
El seu mecanisme d’acció és bacteriostàtic o bactericida, segons que actuï més específicament sobre bacteris o fongs Dins el camp dels productes químics de síntesi, són conservadors els àcids benzoic, sòrbic, p-clorobenzoic, llurs sals i d’altres L’aparició dels antibiòtics ha fet que també tinguessin aplicació en aquest camp els més emprats són la nisina, nistatina, pimaricina, tilosina i els grups de les tetraciclines Els antioxidants d’ús alimentari poden ésser considerats com a conservadors dels greixos alimentaris per tal com n'eviten l’actuació química per oxidació…
pintura anticorrosiva
Química
Pintura destinada a protegir les superfícies metàl·liques de la corrosió produïda per la intempèrie (pintura antirovell), l’aigua de mar, els productes químics, etc.
Atesa la magnitud de les destruccions causades per la corrosió, les pintures anticorrosives tenen gran improtància econòmica Llurs principals característiques són adherència excellent, impermeabilitat a l’aigua i als ions i aptitud a tapar perfectament els porus i anngractuositats del metall En general, per a obtenir bons resultats, cal aplicar-les sobre superfícies perfectament netes sorrejades, desoxidades, etc Els pigments i lligants utilitzats depenen del medi corrosiu contra el qual cal efectuar la protecció En les pintures destinades, per exemple, a la indústria química, cal que el…
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…
antipell
Química
Dit dels productes que hom afegeix als vernissos i les pintures (especialment als d’assecat ràpid) a fi d’evitar que, per oxidació, es formin tels més o menys espessos en llur superfície mentre romanen a l’interior dels pots durant l’emmagatzematge.
Hom utilitza com a antipell antioxidants o bé certs solvents capaços de dispersar els productes molt polimeritzats, evitant llur coalescència, i d’absorbir oxigen sense modificar llur volatilitat Els antipell han d’alentir al màxim la velocitat d’assecatge Els més utilitzats, tots ells antioxidants, són alguns productes fenòlics i sobretot diverses oximes, especialment l’oxima de la 2-butanona, per a pintures, i l’oxima de la ciclohexanona, per a tintes d’impremta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina