Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
Jaume Baguñà i Gili
Cinematografia
Productor i editor.
Vida Fill de Josep Baguñà, editor i fundador de revistes com "Cut-Cut" 1902 i "En Patufet" 1905 Fou el productor pioner del dibuix animat a Catalunya amb la fundació dels estudis Hispano Gráfic Films 1938-45 Hi produí la primera sèrie de dibuixos animats de l’estat espanyol, Juanito Milhombres 1940-45, 8 CM, amb un equip dirigit per Salvador Mestres i basat en el personatge d’historieta dibuixat per ell mateix, Joan Milhomes, publicat a "Esquitx" Fusionà els estudis amb Dibsono Films, de l’editor Alejandro Fernández de la Reguera, i creà la productora Dibujos Animados Chamartín, que es…
Enric Esteban i Delgado
Cinematografia
Productor.
Vida Després de la guerra civil es formà en diverses distribuïdores i productores, i el 1949 fundà, amb Germà Lorente, l’empresa Este Films Producción e Importación de Películas Inicialment se centrà en la distribució, però després d’intervenir a El fugitivo de Amberes 1954, Miquel Iglesias, l’empresa amplià la seva activitat a la producció amb El cerco 1955, del mateix director El mateix any, Esteban s’associà amb la distribuïdora Mundial Films, de la qual fou conseller delegat i des de la qual regulava una producció pròpia, discreta però sempre atenta a la demanda del mercat Donà suport a l…
Tras el cristal
Cinematografia
Pel·lícula del 1985; ficció de 110 min., dirigida per Agustí Villaronga i Riutort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tem Productores Asociados Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AVillaronga FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini MUNTATGE Raúl Román MÚSICA Javier Navarrete INTERPRETACIÓ Gunter Meisner Klaus, Marisa Paredes Griselda, David Sust Angelo, Ricard Carcelero Angelo nen, Gisela Echevarría Rena, Imma Colomer la Jornalera ESTRENA Madrid, 07031987, Barcelona, 17031987 PREMIS Ciutat de Barcelona 1987 millor director, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona millor film, Sant Jordi de Cinematografia 1988 millor òpera prima, Múrcia…
sistema binari de raigs X

Representació d’un sistema binari de raigs X constituït per un estel de neutrons, o bé un forat negre (requadre inferior), i un estel de la seqüència principal
© Fototeca.cat
Astronomia
Sistema constituït per un parell d’estels que giren al voltant d’un centre de gravetat comú, a molt poca distància l’un de l’altre, i que es caracteritzen per presentar una forta emissió en la regió de l’espectre dels raig X.
Fins a l’actualitat, han estat detectats més de 100 sistemes d’aquest tipus, encara que tan sols una desena han pogut ésser observats amb aparells òptics D’aquests 100 sistemes, uns 30 presenten un règim d’emissió de raigs X en el qual apareixen unes pulsacions breus i intenses, que de vegades es repeteixen periòdicament Els exemplars que pertanyen a aquest subtipus especial es diuen eruptors o, també, fonts intermitents de raigs X Actualment hom relaciona el mecanisme d’emissió en tots els sistemes binaris de raigs X, tant en els eruptors com en els altres, amb les característiques físiques…
acupuntura
Figura anatòmica per a la pràctica de l'acupuntura, procedent de la Xina (primera meitat del segle XIX)
© Fototeca.cat
Medicina
Pràctica terapèutica de la medicina tradicional xinesa, consistent en la inserció d’agulles fines en determinats punts del cos humà fins a profunditats variables, de manera que no afectin ni ossos ni tendons.
Segons l’esquema anatòmic tradicional, el cos és recorregut per dotze conductes principals poc diferenciats jing , erròniament i comunament traduïts per ‘meridians’ i per nombrosos conductes secundaris o collaterals luo que comuniquen els diferents òrgans entre ells, i per on circula en sentit únic la sang i el pneuma o alè vital qi, que la impulsa Una deficient circulació d’aquesta energia vital afecta els òrgans corresponents i comporta el desequilibri entre el Yin i el Yang , produint-se consegüentment malalties L’aplicació d’agulles sobre algun dels 361 punts d’inserció o…
enquesta panel
Matemàtiques
Tècnica que consisteix a entrevistar un mateix grup d’individus en diferents moments, per tal d’estudiar els canvis d’actituds i d’opinions que s’hi van produint.
Evolució del paisatge al Pla de Barcelona
Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’aprecien els…
Funció dels urèters. Ompliment de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè…
La resposta immunitària humoral
Fisiologia humana
La resposta immunitària humoral es basa en l’acció dels limfòcits B, que, transformats en cèllules plasmàtiques , produeixen molècules proteiques denominades anticossos Els limfòcits B, com també els limfòcits T, tenen la propietat de respondre específicament contra un determinat antigen de fet, en la superfície d’aquestes cèllules, que circulen per tot l’organisme, hi ha exposats els anticossos que són capaços d’elaborar a l’espera d’entrar en contacte amb l’antigen corresponent D’ençà de la primera època de la vida, cada limfòcit es prepara per actuar contra el seu antigen…
malaltia de Rendu-Osler
Patologia humana
Malaltia hereditària de transmissió autosòmica dominant, que afecta la pell i les mucoses i que es caracteritza per la presència de telangièctasis que sagnen fàcilment produint, sobretot, epistaxis i hemorràgies digestives.
És coneguda també com a telangièctasi hereditària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina