Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
Manuel Machado
Música
Compositor i instrumentista portuguès.
Estudià música a la seva ciutat natal amb el famós mestre Duarte Lobo i el 1610 ingressà a la capella reial de Felip III gràcies a la seva extraordinària habilitat interpretant diversos instruments El 1639 obtingué el càrrec que ocupà la resta de la seva vida, el de músic de cambra de Felip IV A partir del 1642 figurava adscrit a la capella musical de la casa de Borgonya La seva producció musical és majoritàriament profana, amb alguns exemples de música religiosa Les seves obres sobre textos poètics en castellà es troben repartides en diversos cançoners polifònics de l’època S’hi…
Giovanni Maria Trabaci
Música
Compositor i organista italià.
El 1597 treballava com a organista a l’Oratorio dei Filippini a Nàpols El 1601 fou nomenat organista a la cort del virrei espanyol a la ciutat i el 1614 n’ocupà el càrrec de mestre de capella Fou un compositor prolífic de música per a teclat, religiosa i vocal profana La seva producció per a teclat comprèn més de 170 ricercari , canzone , toccate , capriccii i partites En totes aquestes peces s’aprecia un ampli ús del cromatisme i una gran habilitat per a la transformació temàtica, tot avançant-se en aquests trets estilístics a G Frescobaldi L’obra religiosa de Trabaci inclou…
Rupert Ignaz Mayr
Música
Compositor i violinista alemany.
Després d’exercir diversos càrrecs a Eichstätt, Ratisbona i Passau, el 1683 es traslladà a la cort de Munic, des d’on l’elector de Baviera Maximilià II, que reconegué el seu talent, l’envià a París a estudiar amb JB Lully El 1706 era mestre de capella a Freising Mayr compongué misses, ofertoris i salms, en els quals s’observa la influència de JK Kerll, gran impulsor de l’estil concertant italià a Munic La característica principal dels ofertoris de Mayr és l’estreta relació temàtica que comparteixen veus i instruments El seu Dominus regnavit consisteix en diverses seccions breus, cada una…
Valentin Haussmann
Música
Compositor i editor musical alemany.
Estudià al Gymnasium Poeticum de Ratisbona fins el 1589 amb el kantor Andreas Raselius Després visqué algun temps en diverses ciutats alemanyes com Nuremberg, Wolfenbüttel, Hannover i Königsberg avui Kaliningrad, Rússia servint protectors privats, consells municipals i corts nobiliàries Més tard passà a Hamburg, Magdeburg i Gerbstedt Escriví sobretot molta música profana en alemany També escriví música religiosa, tot i que la part més important de la seva producció és la música instrumental, especialment de dansa La seva contribució al desenvolupament del llenguatge instrumental…
Ramón González Barrón
Música
Compositor, organista i mestre de capella castellà.
Parallelament a la seva formació eclesiàstica a Lleó, estudià solfeig, piano i composició i més tard continuà els seus estudis musicals a Santiago de Compostella Fou mestre de capella de la catedral de Mondoñedo Lugo del 1921 al 1926, de la d’Astorga Lleó i, a partir del 1946, de la de Madrid, on també fou director diocesà de música Compongué obres religioses, conservades a la catedral de Mondoñedo, entre les quals Salve Regina 1921, per a quatre veus, i Monstra te esse Matrem 1925, per a tres veus i orquestra Sobretot, però, destacà com a impulsor de la vida musical i com a comentarista,…
Simeon Polockij
Literatura
Religions orientals
Nom de religió de Samuil Gavrilovič Petrovskij-Sitnianovič, escriptor i eclesiàstic bielorús.
Dedicat a l’ensenyament, fou l’instructor dels prínceps Aleix, Teodor i Sofia És considerat com un dels iniciadors del gènere poètic i dramàtic rus Escriví nombroses obres de caràcter religiós, didàctic i satíric, com Obed duševnyj ‘El dinar de l’ànima’, 1681 i Večerja duševnaja ‘El sopar de l’ànima’, 1683, reculls de sermons Traduí el Saltiri, Psaltyr’ rifmotvornaja ‘El saltiri en rima’, 1680, musicat a la fi del s XVII iniciant la música vocal profana russa Entre les obres teatrals cal destacar Komedija pritči o bludnom syne ‘Comèdia de la paràbola del fill pròdig’ i la…
corneta muda
Música
Instrument de vent consistent en una corneta recta, de tessitura aguda, feta d’una sola peça.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural sense broquet Una cavitat en el cap de l’instrument, més profunda i cònica que l’habitual broquet desmuntable, fa que produeixi un so més apagat i suau Té el tub acústic recte, d’uns 60 cm de llargada, i, com la resta de cornetes, sol ser de fusta És de secció longitudinal cònica i té set forats, un per al polze i sis per als altres dits La seva tessitura abraça aproximadament des del la2 fins al la4 Per la qualitat del so, que lligava perfectament amb la veu humana, i per les seves possibilitats virtuoses, fou…
plica
Música
En el cant pla, nom que s’utilitzava al segle XIII i al principi del XIV per a referir-se als neumes liqüescents (neuma).
Té forma de U, collocada del dret o del revés, i amb la part central, que és la que indica la nota que afecta, subratllada La plica equival a dues notes, la segona de les quals s’interpreta de manera semivocalitzada per donar-li un caràcter de nota ornamental anticipació o nota de pas S’utilitza tant en el repertori de cant pla com en el de la monodia profana, i també en la polifonia fins al Roman de Fauvel París, Bibl Nationale, f fr146, que és el darrer manuscrit en què apareix En el repertori polifònic, a més d’emprar-se en passatges melismàtics sense cap tipus de funció…
Virgilio Mazzocchi
Música
Compositor italià.
Estudià a Roma amb el seu germà Domenico Fou mestre de capella en diverses esglésies de Roma, entre les quals la Chiesa del Gesù, Sant Joan del Laterà i la Capella Júlia a Sant Pere del Vaticà, i al Collegi Romà Destacà especialment per la seva tasca pedagògica al capdavant dels nens cantors en nombroses esglésies La seva producció musical comprèn totes les formes de la música vocal, tant sacra com profana Són rellevants els seus motets compostos per a grans masses corals de vuit a deu veus, tot i que també n’escriví alguns per a menys veus amb acompanyament de baix continu Entre…
Carlo Grossi
Música
Compositor, organista i cantant italià.
Passà gran part de la seva joventut a Mòdena Fou mestre de capella a la catedral de Reggio de l’Emília i a l’Accademia Olímpica de Vicenza fins el 1662 Entre el 1664 i el 1667 succeí a Massimiliano Neri com a organista a Venècia i després passà a l’església de Sant Marc en qualitat de xantre El 1687 rebé el títol honorífic de mestre de capella universal de Màntua La producció musical de Grossi comprèn música religiosa concerts eclesiàstics, salms i motets i música profana cantates i òperes El seu estil es distingeix per la inclinació a l’homofonia i a la senzillesa de la línia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina