Resultats de la cerca

Lluità com a mestre de camp contra França a Hondarribia País Basc i comandà la cavalleria lleugera a Rocroy 1643, la seva actuació en el qual fet ha estat motiu de controvèrsia Capità general de les galeres d’Espanya, fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils 1650 Fou virrei de Nova Espanya 1653-60, on fundà la vila d’Alburquerque, i protegí fastuosament les ciències i les arts no pogué evitar que els anglesos s’apoderessin de Jamaica Havent tornat a la península Ibèrica, fou capità general de l’armada i virrei de Sicília 1667-70

Filla gran de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal Fou casada, a Valladolid 1548, amb el seu cosí germà l’arxiduc Maximilià, després emperador Ambdós reberen el títol de reis de Bohèmia, i foren governadors per absència del príncep Felip, germà d’ella Quan aquest tornà, el 1551, passaren a Alemanya Admiradora del seu germà Felip II i catòlica fervent, ja vídua tornà a Madrid 1581, protegí els jesuïtes i ingressà —sense professar— al convent de Las Descalzas Reales, on és soterrada Formaren part de la seva cort els germans Leonardo de Argensola i el músic Tomàs Lde Victoria

De tendència illustrada, fou president del tribunal de subsidis i director de la Biblioteca reial Protegí l’Enciclopèdia, treballà per la liberalització de la censura i s’adherí a les queixes contra l’augment dels imposts, motiu pel qual el 1771 caigué en desgràcia Tornà a l’activitat política amb l’equip de Turgot, com a secretari de la Reial Casa 1775 Intentà de millorar el règim penitenciari, però es retirà davant l’oposició amb què topà el programa reformista de Turgot Exiliat, el 1792 tornà al servei de Lluís XVI, el qual defensà davant la Convenció Morí executat

Format a Màlaga amb BFerrandis Catedràtic de colorit i composició de l’Escuela de Bellas Artes de Màlaga el 1868, esdevingué també conservador del Museo Provincial Íntim amic d’AMuñoz i Degrain Professor de figura i adornament a l’escola de Belles Arts de la Corunya el 1891, quatre anys després aconseguí la càtedra de dibuix de figura de la Llotja de Barcelona Conreà la natura morta i la pintura de coloms Orientà i protegí els inicis de la carrera pictòrica del seu fill Pablo Ruiz Picasso, que el retratà en algunes de les seves primeres obres

Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca 1895 i prevere 1897 Exercí a Monistrol 1897-1903 Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell 1903 i hi bastí un temple 1923 Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa Acabada la guerra civil, el governador civil de Barcelona procurà d’exiliar-lo, però l’alcalde Marcet el protegí i l’ajudà Fou vicepresident en funcions de president del sínode de la seva confessió i president de la Unión Española de Esfuerzo Cristiano Escriví en català i en castellà

Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València 1573, on exercí de vicari general Fou rector i vicecanceller de la Universitat de València Assistí al concili de Trento A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena de la qual Oriola s’havia separat el 1566 i amb el capítol de la seva pròpia catedral Representant de l’esperit contrareformista, protegí els…

Fill de l’emperador MaximiliàII, fou educat a Castella El 1595 heretà el comtat del Tirol del seu oncle l’arxiduc Ferran Afavorí la Contrareforma, per la qual lluità amb les armes, i adoptà el calendari gregorià 1583 Traslladà la capital a Praga, per la qual cosa es guanyà els txecs, però hagué de fer cara a revoltes a Àustria i a Hongria Fou un apassionat de les ciències i les arts i protegí Tycho Brahe i Kepler Es veié obligat a donar Àustria, Moràvia i Hongria al seu germà Maties 1608 i a cedir-li Bohèmia 1611 i només conservà el títol imperial

Estudià a Itàlia, i quan tornà a Constantinoble aconseguí les més altes dignitats eclesiàstiques Es relacionà amb els protestants sobretot amb els calvinistes i es mostrà tolerant amb llur doctrina Nomenat patriarca d’Alexandria 1602, ocupà després la seu de Constantinoble 1621 Prosseguí les relacions amb els protestants, protegí vivament l’hellenisme i emprengué notables reformes entre les quals la supressió de la vella cronologia bizantina Acusat de patriota i de desviacionista —potser per les constants intrigues dels jesuïtes—, fou escanyat per ordre del soldà Sembla ésser l’…

Fill de Murat II, conquerí Constantinoble 1453, malgrat els intents de croada d’Alfons el Magnànim, i hi feu executar Joan de la Via, entre altres, per la seva defensa de la ciutat Ocupà Sèrbia 1459 i la Morea septentrional 1460, però hagué de signar la pau amb l’albanès Iskandar Beg, vassall de la corona catalanoaragonesa La llarga guerra contra Venècia 1463-79 menà a l’annexió turca del Negrepont 1470, Croia i Scutari 1479 Mehmet II posà fi al domini genovès a la mar Negra Sinop i Trebisonda, 1461, però fracassà a Rodes enfront dels cavallers de Sant Joan 1480 Protegí la…

Fill del castlà Ramon de Gurb i d’Adelaida de Mont-ral Es formà a la canonja de Vic, al costat de Bernat Calbó Tingué, a més, relació llarga i personal amb Ramon de Penyafort El 1244 era ardiaca de Barcelona Essent bisbe assistí amb el rei Jaume I el Conqueridor al primer concili de Lió, l’acompanyà en l’expedició a Múrcia, i fou ambaixador seu per a negociar amb el rei de França el tractat de Corbeil Protegí els ordes religiosos, organitzà els béns eclesiàstics i donà forma a la Pia Almoina Defensà el culte de la Immaculada Concepció el 1281 decretà de precepte la festa al bisbat