Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
Thomas Campion
Música
Compositor i poeta anglès.
Vida Estudià lleis a Cambridge i es doctorà en física a la Universitat de Caen, Normandia, l’any 1605 Era membre d’una família acomodada i, fruit del seu pas per Cambridge, durant tota la seva vida mantingué importants contactes amb la noblesa, fet que afavorí l’acceptació i difusió de la seva obra Com a creador, s’inicià en la poesia, camp en el qual gaudí de cert èxit Aviat, però, començà a guanyar celebritat per les seves cançons per a llaüt Les primeres aparegueren en un recull editat el 1601 per Philip Rosseter, A Book of Ayres La seva obra està formada essencialment per cançons amb…
Guillem Frontera i Pascual
Literatura catalana
Escriptor.
Fou seminarista al convent de franciscans de la Porciúncola, a Palma, del qual sortí Després de dedicar-se a ocupacions diverses finalment es decantà pel periodisme i la literatura El 1965 fundà i dirigí a Palma, juntament amb Jaume Pomar, la collecció de poesia “La Sínia”, dins la qual publicà A ritme de mitja mort 1965 i El temps feixuc , premi Ciutat de Palma-Joan Alcover del 1966 Ha publicat les novelles Els carnissers premi Ciutat de Palma del 1967, Cada dia que calles premi Ciutat de Manacor del 1969 i Rera els turons del record 1970, obres marcades pel realisme social que tenen com a…
,
Pau Minguet i Irol
Música
Tractadista de la música, gravador i editor català.
Vida De formació autodidàctica, la major part de la seva trajectòria coneguda es desenvolupà a Madrid, on edità un gran nombre de llibres de temàtiques molt variades i adreçades a un públic popular Moltes de les seves obres aparegueren en fascicles i tingueren múltiples reedicions Escriví i edità diversos tractats referits a la música instrumental i la dansa Els més importants són Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria…
Pierre Vilar
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor de l’Institut Français a Barcelona 1934-36 i 1945-57, director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1951 i professor a la Universitat de París des del 1965 Començà estudiant geografia i, en analitzar el cas de Barcelona, s’adonà que no bastaven els factors geogràfics per a explicar-lo, i derivà cap a la història, a la qual afegí l’estudi retrospectiu de l’economia Experimentà la doble influència de Lucien Febvre i dels historiadors socialistes francesos Jaurès i Labrousse, i arribà a formulacions pròpies, d’una història total d’inspiració marxista, entesa com “…
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Historiografia catalana
Historiador, arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, traductor, assagista polític prospectivista, novel·lista, autor teatral, viatger i director de parcs de Barcelona.
Vida i obra Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on obtingué el títol el 1916 Part de la seva producció és feta en collaboració Regional Planning El Pla de distribució en zones del territori català 1932, amb el seu germà, l’enginyer industrial Santiago Rubió i Tudurí Estat espanyol, societat anònima 1930 i Catalunya amb Europa 1933, les seves propostes de prospectiva política, amb el seu cosí, l’advocat Marià Rubió i Tudurí L’Arc de Barà 1931, amb l’arquitecte Ramon Reventós La Plaça d’Espanya, centre actiu de Barcelona s d, amb l’arquitecte Raimon Duran Reynals alguns llibres de…
Jesús Ernest Martínez i Ferrando
Literatura catalana
Narrador i novel·lista.
Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de València, l’any 1915 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs Els primers anys treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó Després d’ocupar el càrrec amb caràcter accidental en substitucióde Ferran Valls i Taberner, fou nomenat director de l’Arxiu des del 1940 fins a la seva jubilació 1961 El 1963 tornà a València, on morí al cap de poc temps La seva activitat literària es desenvolupà, sobretot…
Joan Carles i Amat
Música
Guitarrista, teòric i metge català.
Vida Exercí com a metge a València i al monestir de Montserrat Escriví sobre temes tan variats com la medicina, l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes Barcelona, 1596, el primer dedicat a la guitarra de cinc cordes i també el primer a tractar la tècnica del rasgueado Oferí, també per primer cop, un sistema per a notar els acords majors i menors amb aquesta finalitat L’obra gaudí de molt èxit i se’n feren múltiples reedicions…
Josep Robrenyo i Tort
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Actor, comediògraf i poeta.
De pares menestrals, exercí de fuster, que era l’ofici patern, i de gravador De molt jove participà en companyies teatrals d’afeccionats, i el 1811 ingressà com a actor còmic al Teatre de la Santa Creu Lluità a la guerra del Francès 1811 A Barcelona redactà nombrosos manifestos, proclames i himnes patròtics contra Josep Bonaparte Acabada aquesta guerra, es donà a conèixer per una abundant producció poètica, entre la qual destaquen dos llargs poemes satírics, el Sermó de les modes i el Sermó de les murmuracions , que tingueren nombroses reedicions A partir del 1821 es mostrà un…
Ramón Tamames Gómez
Economia
Política
Economista i polític castellà.
Catedràtic d’estructura econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de Màlaga 1968-71 i a la Universitat Autònoma de Madrid des del 1971, també fou catedràtic de la Sorbona 1983-85 i, des del 1992, és catedràtic Jean Monnet de la Unió Europea Alt funcionari del Ministeri de Comerç 1957-67, consultor econòmic de l’Instituto de Integración para América Latina 1967 i de diversos governs de l’Amèrica Llatina Membre del Partido Comunista de España des del 1956, fou elegit diputat per Madrid a les eleccions a corts del 1977 i del 1979, i fou regidor de l’Ajuntament de Madrid 1979 El 1981…
literatura retoromànica
Literatura
Literatura conreada en algun dels dialectes retoromànics.
Dels occidentals, els que tenen més tradició de conreu literati són el sobreselvà i l’engiadinès dels orientals, el furlà literatura furlana La primera manifestació escrita és La Chanzun da la guerra dal Chastè d’Müsch 1527, de Gian Travers Fou, però, l’esclat de la Reforma, amb l’enfrontament al llatí de l’Església Catòlica, l’estímul d’una abundant producció literària de caràcter religiós i apologètic, amb obres significatives també en la fixació escrita de les diferents parles retoromàniques com L’g Nuof Sainc Testamaint da nos Signer Jesu Christi 1560, de Jochiam Bifrun el Catechismus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina