Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
dret de cuixa
Història del dret
Designació popular moderna del suposat dret que hom digué que s’arrogaven alguns senyors territorials sobre la virginitat de la filla d’un remença el dia del seu casament (ius primae noctis).
Segons refereix la sentència arbitral de Guadalupe 1486, se simbolitzava passant per damunt de la dona quan era dins el llit la nit de noces A Catalunya fou una de les iniqües consuetuds abolides per l’esmentada sentència arbitral
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Síntesi històrica escrita per Antoni Aulèstia i Pijoan apareguda el 1887, que marcà un veritable punt d’inflexió en la història de la historiografia catalana contemporània, ja que fou la primera visió de conjunt moderna escrita en la llengua autòctona.
Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…
emfiteusi
Dret civil
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.
A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…
home soliu
Història
Dret català
Del segle XII al XV, a la Catalunya Vella, l’home propi o de remença que estava sota la dependència exclusiva d’un sol senyor i no podia prendre terres d’altres en emfiteusi.
Generalment, la condició d’home propi portava inherent la condició de soliu i no sotmetre's a altre vassallatge Els homes solius no podien ésser protegits per cap altre senyor, ni tan solament pel rei, davant el seu senyor directe, ni desemparar el mas o la borda sense redimir-se, i menys refugiar-se en viles, ciutats, castells ni altres llocs privilegiats Segons els autors dels segles XIV i XV, els homes solius es dividien en tres menes rústecs , o sia els homes de mas, borders , els que habitaven una borda i joves homes , els que depenien del mas o la borda establerts als seus pares
calcatura
Història del dret
A la Catalunya Vella, prestació que el pagès de remença pagava al seu senyor, a més de les prestacions habituals, consistent en una onzena part de la collita, o el seu equivalent en moneda.
Bernat Guillem Samasó, abat de Sant Pere d'Àger (1452-1455)
El 14 d’agost de 1452 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat Guillem Samasó Banyoles segona meitat del segle XIV – Sant Joan de les Abadesses 1456, abat de Sant Pere d’Àger des del 13 de maig de 1454, de Sant Joan de les Abadesses diputat militar Berenguer de Montpalau, cavaller, domiciliat a Tarragona diputat reial Francesc Burguès, ciutadà de Tortosa oOïdor eclesiàstic Joan Jofre Sarraí, canonge i cabiscol de la seu de Girona oïdor militar Joan de Vilalba, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de la Casa de Vilalba, de Vilalba Sasserra i de la Quadra…
La polèmica conjuntura del regnat d’Alfons el Magnànim
Nogensmenys, el pactisme no havia guanyat la partida Havia fet escac, però no escac i mat, i la nova monarquia dels Trastàmara, després d’adonar-se en quin terreny jugava, intentà aferrissadament escapolir-se de la desfeta, ja en els darrers temps de Ferran d’Antequera Aquest, a les Corts de Montblanc del 1413-14, no acceptà noves peticions que enfortien més encara la Generalitat Per la seva banda, Alfons el Magnànim, tan aviat com detectà el conflicte pactista —a les primeres Corts de Barcelona el 1416 se li va demanar, encara sense èxit, la creació d’un cos de mantenidors de les lleis de la…
flassada de cap de casa
Història
Dret català
Dret existent del segle XIII al XV en alguns indrets de la Catalunya Vella i del Rosselló pel qual, a la mort del pagès de remença, el senyor tenia el dret d’apropiar-se la millor flassada del mas.
En algun cas el senyor l’havia allegat com a mitjà coactiu que impedia l’enterrament del difunt fins que li fos lliurada aquella roba
Sant Miquel de Campmajor
Art romànic
Situació Desplegament dels tres absis de l’antiga església basilical de Sant Miquel de Campmajor, amb una rica decoració de tipus llombard que capcen un temple barroc construït al segle XVIII E Pablo L’església de Sant Miquel de Campmajor es dreça en una elevació al marge esquerre del riu Tort, a la vall de Campmajor Mapa L38-12295 Situació 31TDG736652 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot, per Mieres i Santa Pau Un cop recorreguts 9 km es troba a la dreta un desviament senyalitzat que porta a Sant Miquel i al Collell L’església és visible a l’esquerra de la carretera a 1,…
home propi
Història
Dret català
Del segle XI al XV, aquell qui per raó de la seva adscripció a la terra estava sota la dependència del senyor del mas o la borda, o bé el que estava sotmès a un senyor per raó de vassallatge (remença).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina