Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
José Bono Martínez

José Bono Martínez
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Política
Polític i advocat castellà.
Fill d’un alcalde falangista, es llicencià en dret i administració d’empreses per la Universitat de Deusto i exercí com a advocat en 1972 - 1977 Representà aquest any una de les víctimes en el judici per la matança d’Atocha perpetrada per la ultradreta i fou també professor de dret a la universitat Complutense Inicià l’activitat política el 1970 en el Partido Socialista Popular d’Enrique Tierno Galván Ingressà en el Partido Socialista Obrero Español quan aquesta formació s’hi fusionà el 1979, i a partir d’aleshores fou diputat al Congrés Dedicat a la política regional a partir del 1983, fou…
Manuel Salvador Carmona
Disseny i arts gràfiques
Gravador castellà.
Introduí l’estil francès a Madrid Deixeble de Nicolas Dupuis a París, s’establí a Madrid el 1764 Entre els seus gravats, d’una gran delicadesa i minuciositat dins l’esperit rococó, sobresurten els realitzats segons dibuixos del pintor Charles de la Traverse Foren deixebles seus Esteve Boix i Blai Ametller
Máximo San Miguel de la Camara
Geologia
Geòleg.
Llicenciat i doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid El 1911 passà a encarregar-se de la càtedra de geografia física i geologia dinàmica de la Universitat de Barcelona El 1942 es traslladà a Madrid, d’on fou vicerector i degà Fou director del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1956-61 Ocupà la plaça de conservador de petrografia del Museu Martorell i la de director de l’Institut Geològic de la Diputació de Barcelona, on treballà en la confecció dels mapes geològics a escala 150 000 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i fundador i director de l’Instituto…
Antonio María Rouco Varela

Antonio María Rouco Varela
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Cristianisme
Eclesiàstic gallec.
Es llicencià en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i l’any següent fou ordenat sacerdot a Salamanca El 1972 esdevingué vicerector de la Universitat Pontifícia de Salamanca Bisbe auxiliar de Santiago de Compostella 1976, el 1984 prengué possessió d’aquest bisbat El 1994 fou nomenat arquebisbe de Madrid i el 1998, cardenal, alhora que passava a ésser membre de la Congregació per a l’Educació Catòlica i membre de la Congregació del Clero Els seus posicionaments públics en temes de moral sexual o diluint el pes específic de les conferències episcopals diferenciades a l’…
càpsula

Càpsula de cotoner encara tancada
Alexander Rey (CC BY 2.0)
Botànica
Fruit sec, pluricarpel·lar, sincàrpic, unilocular o plurilocular, dehiscent i generalment amb moltes llavors.
Segons el tipus de dehiscència, la càpsula pot ésser poral , com en la rosella i els conillets loculicida , com en els lliris septicida , com en la didalera septífraga , com en el neret o ventricida , com en el cas de la genciana Algunes càpsules amb característiques particulars reben diversos noms síliqües, pixidis, elateris, etc
Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde

Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Política
Polític castellà.
Doctorat en dret per la Universitat de Salamanca 1974 i membre del cos jurídic de l’armada 1974-79, abandonà l’exèrcit per actuar com a advocat del consell d’estat Integrant del consell executiu d' Alianza Popular a partir del 1983, fou nomenat assessor jurídic del grup parlamentari d’AP, i el 1986 entrà a formar part del comitè executiu Fou elegit diputat al Congrés pel Partido Popular d’Alacant en les eleccions del 1989, el 1993 i el 1996 Vicepresident del Congrés des del 1989, al març del 1996 en fou elegit president en substitució de Fèlix Pons A l’abril del 2000 José María Aznar el…
Josep Pineda i Fargas
Història
Política
Polític.
Emigrà a Cuba 1914, on emprengué l’activitat comercial i fou president del Centre Català de l’Havana, en 1923-24 Fundador, amb Claudi Mimó, Joaquim Muntal, Marià Grau i Josep Conangla i Fontanilles, del Club Separatista Català 1922 i secretari de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 1928, presidida per Francesc Macià Retornà a Catalunya 1931-36 En esclatar la guerra civil, tornà a Cuba i fou delegat de la Generalitat, fundador de la revista “Combat” 1956-58 i director de “La Nova Catalunya” 1908-32 i 1942-59 Portaveu del Centre Català de l’Havana en 1944-60, any que retornà a…
Álvaro Pombo García de los Ríos

Álvaro Pombo García de los Ríos
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Literatura
Escriptor castellà.
Autor d’una obra profundament intellectual, presentada quasi sempre amb humor i ironia Ha escrit poesia, experimental i avantguardista Protocolos 1973, Variaciones 1977 i Hacia una constitución poética del año en curso 1980, que aplegà a Protocolos, 1973-2003 2004, i narrativa, més intimista El parecido 1979, El héroe de las mansardas de Mansard 1983, premi Herralde, Los delitos insignificantes 1986, El metro de platino iridiado 1990, premi de la Crítica, Donde las mujeres Premio Nacional de narrativa 1997, La cuadratura del círculo 1999, El cielo raso 2001, Una ventana al norte 2004, Contra…
Ernest Reyer
Música
Compositor i crític musical francès, de nom real Ernest Rey.
Començà els seus estudis el 1829 a l’Escola de Música de Marsella, on romangué fins que el 1839 fou enviat a Alger per a treballar en tasques administratives amb el seu oncle Allí inicià la seva activitat com a compositor el 1847, any en què escriví una missa en ocasió de l’estada del duc d’Aumale a la ciutat Llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i tornà a París el 1848, on perfeccionà la formació musical amb la seva tia Louise Farrenc Les composicions d’aquella època són basades en temes exòtics Le sélam, symphonie orientale 1850 i les òperes Sacountalâ 1858 i La statue 1861 El…
Louis-Étienne-Ernest Reyer
Música
Compositor i crític musical francès, el cognom vertader del qual era Rey.
Començà els seus estudis el 1829 a l’Escola de Música de Marsella, on romangué fins que el 1839 fou enviat a Alger per a treballar en tasques administratives amb el seu oncle Allí inicià la seva activitat com a compositor el 1847, any en què escriví una missa en ocasió de l’estada del duc d’Aumale a la ciutat Llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i tornà a París el 1848, on perfeccionà la formació musical amb la seva tia Louise Farrenc Les composicions d’aquella època són basades en temes exòtics Le sélam, symphonie orientale 1850 i les òperes Sacountalâ 1858 i La statue 1861 El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina