Resultats de la cerca

Aquesta torre es creu que fou l’origen de l’actual ciutat de Vilafranca Possiblement existia al segle X El nom de la torre sense cap mena de dubte fou pres d’un nom personal d’algun dels repobladors de la zona L’antropònim Dela era corrent en aquella època en el sector del Penedès, com ho demostra un document de l’any 981, en el qual un dels marmessors de Galí, l’iniciador de la dinastia dels Santmartí, hi figura amb el nom Delano Aquest personatge podria ser el fill d’un tal Dela, que firmà la dotalia que feu el comte Sunyer per la seva muller Aimildes al començament del segle X Un document…

Situació Panoràmica del puig dit de Sant Cristòfol, on hi ha les restes d’aquest antic poblat ECSA-J Bolòs Aquest vilatge és situat al nord-oest de Sant Martí de la Morana, al cim d’un turó destacat conegut amb el nom de Sant Cristòfol, per l’existència en aquest indret d’una antiga església dedicada a aquest sant titular, de la qual avui resten escassos vestigis Mapa 34-14 361 Situació 31TCG539273 Per a arribar-hi des de Guissona, cal agafar la carretera L-310 en direcció a Concabella i prendre la desviació a mà dreta que porta a Sant Martí de la Morana Des d’aquest poble s’ha de seguir una…

Situació Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la porta original i el campanar d’espadanya que corona el mur de ponent ECSA - F Parra Aquesta capella, actualment utilitzada com a magatzem, es troba situada vora la casa Sant Martí, al sector d’interfluvi conegut com els Plans, al límit amb Güel Mapa 32-11 251 Situació 31TBG948845 El mas de Sant Martí és vora l’antic camí de Roda a Güel Sense pujar al poble de Roda, cal donar la volta al tossal de Roda i agafar el primer branc a l’esquerra que en direcció sud-oest mena vers la serra de Güel, passant pels barrancs de Santes Creus i…

Essent ja vídua 1010, una cèlebre sentència comtal partí aquelles terres entre els litigants 1013 Després, el plet fou resolt favorablement al monestir 1017 contra Adelaida Però la lluita entre la família vescomtal barcelonina i els Sant Martí durà encara anys

La meitat meridional del terme, on hi ha situada la vila, és formada per molasses vindobonianes, on hom explota pedreres de marès al N hi ha l’albufera d'Alcúdia a la qual aporten aigua el torrent de Muro S i el de Sant Miquel N El 1871 s’acabaren les obres de dessecació de l’albufera realitzades per la New Majorca Land Company, consistent en la canalització dels dos torrents que conflueixen al Canal Gran que desemboca a la badia d’Alcúdia per s’Oberta, i en la construcció de dos canals de drenatge parallels al Canal Gran canal de Siurana L’obra fracassà en els seus objectius de dessecar l’…

S'hi arriba des de la carretera de Sant Martí per un ramal que baixa fins al riu, el travessa per un pont, i troba aviat el poble enmig d’un vast planell L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Sufragània de la parròquia de Maldà, durant molts anys una imatge policromada, atribuïda a Guillem Seguer segle XIV, hi fou venerada com a santa Anna L’edifici és de pedra i se'n destaquen uns contraforts, una espadanya per a tres campanes i una rosassa sobre la porta, reconstruïda el 1808 Al fossar nou hi ha un sarcòfag gòtic amb les armes dels Alemany i dels Pinós, que foren senyors a la…

El poble d’Entença, situat a l’esquerra del riu de Queixigar, al peu d’un tossal on hi hagué el castell d’Entença, té el seu origen en una quadra medieval del mateix nom, de la qual sorgí un dels llinatges més importants de la corona catalano-aragonesa Aquesta quadra pertanyia durant el segle XI al terme del castell de Casserres i fou conquerida pel cavaller Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, el qual la donà en feu, l’any 1063, a Mir Gombau perquè hi bastís un castell de pedra i calç El successor d’aquest Mir Gombau fou Pere Mir I d’Entença 1096-1137, que també era senyor de Benavarri, Calbera…

Situació Absis de la capella, la part més genuïnament romànica de l’església F Baltà La capella és situada al lloc conegut des d’antic com el Sitjar, al peu del castell d’Eramprunyà, entre els km 4 i 5 i la carretera de Gavà a Begues Mapa 36-17448 Situació 31TDF131744 Història La capella actual de Santa Maria de Bruguers té aquesta advocació des del començament del segle XVI, quan hom hi feu reformes i hi traslladà la Mare de Déu de Bruguers que fins aleshores s’havia venerat a l’antiga capella de Bruguers situada al lloc conegut avui com a Bruguers Vell La capella actual de Bruguers fou…

Situació Ermita situada prop del castell de la Llosa, ara en ruïnes, que havia estat l’antiga parròquia del terme ECSA - A Borbonet Aquesta ermita i antiga parròquia, avui en ruïnes, és situada al vessant est del penyal rocallós on s’assenta la fortificació de la Llosa Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia del castell de la Llosa JAA Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935998 Història El lloc de la Llosa és esmentat en la documentació el 1244, any en què Dalmau de Santmartí i la seva esposa Guillelma vengueren a Ponç de Vilamur, bisbe d’…

Situació Base semicircular d’una torre integrada a la part nord del nucli de la Tallada, que es creu que pertanyia al primitiu castell EFS Les restes d’aquest castell són a la petita localitat de la Tallada, que es troba a la banda meridional del terme municipal Mapa 34-15 390 Situació 31TCG682113 S’hi accedeix per la carretera B-100, que comunica la Panadella amb Sant Guim de Freixenet, a poc menys de 2 km al sud d’aquesta població JRG-DRR-JIR-JMT Història Possiblement el castell de la Tallada es va originar a mitjan segle XI, quan es reprengué la repoblació de la Segarra El terme de la…