Mare de Déu dels Àngels de la Llosa (Lles)

Situació

Ermita situada prop del castell de la Llosa, ara en ruïnes, que havia estat l’antiga parròquia del terme.

ECSA - A. Borbonet

Aquesta ermita i antiga parròquia, avui en ruïnes, és situada al vessant est del penyal rocallós on s’assenta la fortificació de la Llosa. Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia del castell de la Llosa. (JAA)

Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG935998.

Història

El lloc de la Llosa és esmentat en la documentació el 1244, any en què Dalmau de Santmartí i la seva esposa Guillelma vengueren a Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell, el castell i la vila de la Llosa, a més d’altres pobles i alguns masos que posseïen a Viliella, Coborriu i Travesseres. Es pot afirmar gairebé amb tota seguretat que l’actual ermita enrunada de la Mare de Déu dels Àngels fou originàriament l’església parroquial del terme del castell de la Llosa, que segons les escasses referències que han pervingut era dedicada a Santa Maria. Així, entre els anys 1312 i 1314, hi ha notícia que l’ecclesia Ste. Marie de la Loça fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons consta en la relació de parròquies visitades aquells anys que ha arribat a l’actualitat. D’altra banda, l’any 1391, la parròquia de la Losa consta en la llista d’esglésies que contribuïren a satisfer la dècima col·lectada aquell any a la diòcesi urgellenca. (MLIR)

Església

Planta de l’església, sense absis diferenciat i amb una paret a l’inici del santuari, construïda en esdevenir una cabana o borda.

J. A. Adell

És un edifici d’una sola nau amb la coberta d’embigat, desapareguda, capçada a llevant per un santuari cobert amb volta de canó, de perfil apuntat, que és l’únic element que el singularitza dins la planta totalment rectangular de l’edifici. Actualment el santuari és tancat per una paret de pedra seca per tal d’aprofitar-lo com a cabana.

El mur de ponent ha desaparegut gairebé del tot, però encara són visibles els brancals de la porta del temple, que al mur sud disposa d’una segona porta, molt baixa i molt més estreta que la de ponent. Aquesta porta ha estat convertida en finestra, resolta amb un matusser arc de mig punt, amb el cap-i-alt format per una biga de fusta i un arc de descàrrega. Cal assenyalar que exteriorment aquesta porta queda a un nivell força elevat amb relació al terreny.

A la nau no es conserva cap finestra, tot i que potser n’hi havia alguna a la desapareguda façana oest; al sector del santuari se’n conserven tres, totes d’una sola esqueixada, una a la façana sud i dues al tester de llevant, paredades.

L’aparell és de reble, format per blocs de pedra granítica local, sense treballar, disposats irregularment amb abundant argamassa de calç i amb peces més treballades a les cantonades, les portes i la volta.

No hi ha dubte que la tipologia de l’ermita de la Llosa resulta força singular, i fa pensar en les esglésies de planta rectangular, sense santuari diferenciat, que es troben en zones com la Garrotxa o l’Empordà cap a la fi del segle XII i durant el segle XIII, època amb la qual s’avenen les formes que trobem a la Llosa. (JAA)

Bibliografia

  • Martí, 1926-28, vol. I (I), pàgs. 213-214
  • Bertran, 1979, vol. II, pàg. 289
  • Pladevall, 1983, pàg. 140