Resultats de la cerca
Es mostren 1500 resultats
falaixa
Etnologia
Individu d’una ètnia etiòpica que es distingeix sobretot per les seves creences i tradicions hebrees.
Tot i que desconeixen el Talmud, disposen d’una Bíblia escrita en llengua gueez, practiquen la circumcisió, observen el sabbath , etc Des d’un punt de vista etnològic el seu origen és controvertit Mentre algunes hipòtesis els consideren un dels diversos grups etnolingüístics àgau convertit al judaisme per emissaris hebreus provinents d’Egipte als ssII i III dC, altres situen el seu origen en comunitats jueves emigrades d’Egipte i posteriorment barrejades amb la població etiòpida autòctona, la qual haurien convertit Hom calcula el seu nombre en uns 50 000, i ocupen la regió d’Amhara…
Jacint Pinto i Iglesias
Música
Constructor d’instruments de corda català.
D’ofici ebenista d’art, anà a Mirecourt França a instàncies de Ramon Parramon per aprendre l’ofici de lutier i dedicarse, a Barcelona, a la construcció i restauració d’instruments d’arc Construí més de 300 instruments que foren etiquetats com a Parramon, amb unes característiques que els situen entre l’escola francesa i la italiana, molt apreciats per la seva excellent sonoritat Fabricà alguns violins còpia de Guillemí amb un resultat extraordinari, tot demostrant ser un bon coneixedor de l’ofici Les restauracions també li donaren fama Ramon Pinto, nebot de Jacint, continua l’…
Jordà de Catalunya
Història
Missioner i viatger d’origen probablement català.
Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de Neopàtria controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que a més del…
Limanya
Regió d’Occitània, plana, en el Massís Central.
Regada pel riu Alier, és oberta al N, mentre que presenta suaus pendents cap al S Constitueix l’eix geogràfic i històric de l’Alvèrnia El subsol és granític, recobert per capes de bancs calcaris, que alternen amb altres d’argila i de cendres basàltiques mola volcànica de Lo Puèi Domat, a l’W A l’E s’estén la cadena de Forés, al peu de la qual se situen les ciutats de Tièrn i de Vichy Comprèn també l’ampli nucli urbanitzat de Clarmont d’Alvèrnia i Riòm Fora de la indústria, centrada entorn dels nuclis urbans, s’hi desenvolupa una variada agricultura cereals, vinya, horticultura i…
Miquel Rosquelles
Música
Mestre de capella i compositor català.
Deixeble de Josep Reig, mestre de capella de Santa Maria del Mar, el 1669 assumí aquest càrrec interinament Cinc anys després en fou nomenat mestre en propietat, activitat que dugué a terme fins a la seva mort Només es coneixen vuit obres d’aquest autor -quatre de litúrgiques i quatre de música de romanç-, perquè moltes foren destruïdes en l’incendi de l’arxiu de la basílica de Santa Maria del Mar el 1936 cal destacar-ne tres a quinze veus, un joc sencer de completes, el càntic Nunc dimittis i el villancet Atención, atención , que el situen en la pràctica dels recursos habituals…
Nicolas Dezède
Música
Compositor actiu a París.
Es desconeix el lloc del seu naixement, encara que diverses versions el situen a Alemanya, Eslavònia o Itàlia Els fonaments de la música i el coneixement de l’arpa foren les beceroles musicals de la seva formació A París perfeccionà l’educació musical i estudià composició La seva primera opéra comique fou Julie 1772, de la qual Mozart utilizà l' air "Lison dormait dans un bocage" com a base temàtica de la variació K264 Aquest no fou l’únic cas en què un air de Dezède s’utilitzà com a base d’una variació La seva producció musical està constituïda majoritàriament per òperes, tot i…
calendari hebreu
Cronologia
Calendari emprat pels hebreus, lunar.
Era format per dotze llunacions, que totalitzaven 354 dies, i un tretzè mes suplementari Els mesos foren alternativament de 29 i 30 dies, per tal d’acostar-se a la durada de les llunacions Al s IV dC el calendari hebreu fou modificat, i esdevingué totalment lunisolar la intercalació del tretzè mes fou feta d’acord amb el cicle de Metó, i, en els dinou anys de durada d’aquest, hom hi considerà dotze anys senzills i set d’embolismals Actualment els anys embolismals de treze mesos se situen als llocs d’ordre 3, 6, 8, 11, 14, 17 i 19 del cicle de Metó Aquest calendari és usat,…
glòbuls de Bok
Astronomia
Conjunt de núvols interestel·lars de gas i pols, de forma circular o oval i de diàmetre angular aparent d’uns pocs segons d’arc, que es destaquen contra un fons lluminós d’estels llunyans.
Aquestes estructures són condensacions de matèria interestellar d’elevada densitat en comparació amb la densitat mitjana dels núvols interestellars La seva presència es posa de manifest per l’enfosquiment que produeixen en els camps d’estels que es projecten al seu darrere Tots els casos coneguts se situen a una distància inferior a mil parsecs i els seus diàmetres reals varien entre mil i cent mil UA Algunes observacions semblen suggerir que els glòbuls de Bok són estructures que collapsen cap al centre collapse gravitatori, fet que alguns astrònoms consideren com la primera…
Eleccions legislatives franceses
El partit del president francès Emmanuel Macron, La República en Marxa, és el guanyador clar de la segona volta de les eleccions legislatives, amb 314 escons a l’Assemblea Nacional, molt per sobre de la majoria absoluta 289 En segon lloc, se situen els Republicans, partit hereu del centredreta RPR 100 En percentatge de vots, el tercer lloc l’ocupa el Front Nacional 8,75%, tot i que el sistema majoritari li atorga tan sols 8 escons, menys que el Partit Comunista 10, amb l’1,2% Segueixen el centrista Moviment Demòcrata, MoDem 42, el Partit Socialista 30 i l’esquerra radical La…
cuixa
Anatomia animal
En l’home, part del membre inferior entre l’anca i el genoll.
L’esquelet és constituït pel fèmur, i els músculs se situen en tres regions dorsal, interna i ventral La regió dorsal comprèn el bíceps crural, el semitendinós i el semimembranós la regió interna, el pectini, els abductors major, mitjà i menor de la cuixa i el recte intern i la regió ventral, el psoas ilíac, el quàdriceps femoral i el tensor de la fàscia lata Per la zona anterointerna passen els vasos femorals, l’artèria per fora i la vena per dins, i les regions posterior i interna són irrigades per les artèries isquiàtica i femoral profunda, branca de la femoral La innervació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina