Resultats de la cerca
Es mostren 438 resultats
Els dinòfits o pirròfits
Característiques del grup Organitzaciò cellular dels dinòfits, en concret d’una espècie del gènere Peridinium a teca b plasts c vacúol d nucli e flagel transversal f flagel longitudinal g púsula h grànuls de reserva i membrana Assumpció Cañadas, segons fonts diverses facilitades pels autors Aquest fílum, anomenat també dels dinoflagellats , comprèn una sola classe, la de les dinofícies, que reuneix uns 10 gèneres i unes 1000 espècies d’algues típicament unicellulars, nedadores, amb dos flagels desiguals, en longitud i en funció, que fan avançar la cèllula i, a la vegada, la fan girar sobre l’…
Pere Pinya
Història
Personatge llegendari, que hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà.
Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret molt fèrtil de…
Glòria Casals i Nogués
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Exerceix a la UB la docència universitària, que inicià fent de lectora a la universitat de Birmingham del 1980 al 1983 En la mateixa dècada, i en l’àmbit de l’ensenyament, publicà amb M Llanas, L Soldevila i R Pinyol i Torrents un manual de literatura Solc , una antologia literària Garba i edicions de textos amb finalitat didàctica que assoliren una gran difusió Codirectora de diferents colleccions editorials—“El Garbell”, “Textual”— i membre del consell de redacció de la revista Llengua & Literatura , com a investigadora treballa en l’àmbit de la literatura contemporània…
Construccions de Puig Ventós (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Diversos forats horitzontals i alguns solcs fets en algunes de les roques de Puig Ventós, a tocar de les sepultures, testimonien l’existència de construccions Aquestes construccions figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 97,9 —y 43,7 31 TCG 979437 El camí per arribar-hi és, doncs, el mateix que cal seguir per veure les sepultures Imposant roca amb una sèrie de forats a la zona superior i un tall a la part lateral Segurament hi devia haver adaptada alguna construcció de fusta J Bolós Construccions A l’extrem…
Les cloromonadofícies o rafidofícies
Organització cellular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicellulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual La forma és generalment ellipsoide Algunes presenten clorofilles a i c que, juntament amb els carotens i xantofilles, els comuniquen un color verd groguenc També hi ha espècies que no tenen…
riu Corb

El riu Corb, al seu pas pel sector de Vallfogona de Riucorb
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba esquerra del Segre, amb el qual s’uneix aigua avall de Vilanova de la Barca (Segrià), davant la confluència d’aquell riu amb la Noguera Ribagorçana.
Neix a 762 m alt, a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac Conca de Barberà, a l’extrem sud-oriental dels altiplans de la Segarra Travessa el sector meridional de la Segarra estricta a Vallfogona de Riucorb i penetra a l’Urgell per Guimerà i, sense deixar la direcció E-W, que duu des de Llorac, on forma un ampli solc rectilini revestit d’alluvions i enfonsat de 60 a 80 m, continua per Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, el Vilet, Sant Martí de Maldà i Maldà fins a Belianes, on canvia de direcció i continua vers el nord, a l’àrida plana urgellenca, i es perd entre les vinyes, els…
enregistrament
Electrònica i informàtica
Música
Procediment que permet la fixació i l’emmagatzematge d’una informació qualsevol en un suport material adequat, per a la seva conservació indefinida i la seva reproducció en el moment escaient.
Hi ha diversos tipus d’enregistrament, segons la informació a enregistrar, el suport emprat i l’aparell reproductor Quan la informació a enregistrar és el so, hom empra el disc fonogràfic disc , el disc compacte , el fil magnètic ja en desús i la cinta magnètica Per a la imatge hom utilitza fonamentalment la cinta cinematogràfica en cinematografia i fotografia, i la cinta magnètica en televisió En informàtica, l’enregistrament de dades i senyals és fet mitjançant targetes i cintes perforades, cintes i discs magnètics , i discs òptics Segons el procediment emprat, l’enregistrament pot ésser…
llavi
Anatomia animal
Cadascuna de les dues peces carnoses mòbils, superior i inferior, que limiten l’obertura de la boca.
Els llavis són formats en llur major part pel múscul orbicular La part interna o mucosa presenta al mig un replec o fre, més pronunciat en el llavi superior, i la part externa és un teixit intermedi de la pell i la mucosa És una regió molt vascularitzada i innervada Els punts d’unió dels llavis reben el nom de comissures En els mamífers, tenen un paper important en la succió de la llet per les cries En l’home, els llavis són limitats a la part superior pel nas i a la part inferior pel solc labiomentonià Tenen un paper important en l’obertura i el tancament de la boca, en la…
criptofícies
Botànica
Petita classe d’algues unicel·lulars biflagel·lades, de simetria dorsiventral, incloses en el grup dels cromòfits.
A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i…
escorxar
Arrencar, l’aigua corrent, la capa superficial (d’un terreny, un solc, etc).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina