Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
Capella paleocristiana de Santa Cristina d’Aro
Art romànic
Situació Uns 300 m a ponent de l’església de Santa Cristina, en obrir uns camins per a una urbanització aparegueren les restes d’una interessant esglesiola de la qual són visibles els fonaments de la capçalera i una bona part dels murs laterals de la seva nau única Mapa 366M781 Situació 31TEG003298 Per anar-hi cal fer el mateix camí que indiquem per a Santa Cristina d’Aro Església L’església fou excavada en 1940-50, i després de la intervenció es deixaren al descobert els murs, de 0,50 m d’alçària aproximadament, que foren protegits amb una capa de morter La nau és rectangular, de mides molt…
Juan Crisóstomo de Arriaga y Balzola
Música
Compositor basc.
Vida Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho , Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices 1820, amb text de Llucià Comella El 1821 viatjà a París per a estudiar al conservatori de la capital…
Juan Crisóstomo de Arriaga y Balzola
Música
Compositor basc.
Vida Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho , Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices 1820, amb text de Llucià Comella El 1821 viatjà a París per a estudiar al conservatori de la capital…
Sant Esteve de Vallespirans (les Llosses)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, edifici molt modificat al llarg de la seva història F Tur La petita església parroquial s’aixeca al costat nord-oriental del terme de les Llosses, coronant les poques masies més o menys disperses de l’agregat de Vallespirans Es troba a 886 m d’altitud, a la partió d’aigües entre la riera de les Llosses i la de Vilardell o de Carnalets Mapa 255M781 Situació 31TDG293707 Per arribar-hi cal agafar un camí de bosc que hi porta amb 6 km Aquest camí surt de la carretera C-149, de Ripoll a Borredà JVV Història Les primeres notícies que tenim de la…
Higini Anglès i Pàmies
Música
Cristianisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Musicòleg, historiador i eclesiàstic.
Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …
, , ,
Gaspar de Portolà i de Rovira
Monument dedicat a l’explorador i militar Gaspar de Portolà, fill de Balaguer
© Arxiu Fototeca.cat
Geografia
Història
Militar
Explorador i militar.
Fill cabaler de Francesc de Subirà, baró, des del segle XVII, de Castellnou de Montsec El llinatge dels Portolà tenia possessions a Ànger, Balaguer i Arties Vall d’Aran Integrat a l’exèrcit, el 1734 fou nomenat alferes de dragons del regiment de Villaviciosa Durant la guerra de successió d’Àustria, prengué part en les campanyes d’Itàlia 1744 -48 i després fou traslladat al regiment de Numància, on fou tinent de dragons i granaders Lluità a la guerra dels Set Anys 1756-63 en l’exèrcit de Carles III d’Espanya També participà en la campanya militar de Portugal 1762 -63 El 1764 fou…
Sant Andreu del Pujol Melós (Navès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Dins el terme municipal de Navès, al cantó de llevant de Besora, i entre les rases de Marsinyac, Vallanca i Antigues, dalt un turó cobert d’argelagues, hi ha l’església de Sant Andreu del Pujol Melós Mapa 292M781 Situació 31TCG862548 A uns 14 km de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, a mà esquerra, que cal seguir i que porta, amb 3,300 km, just abans de la rasa d’Antigues Altes, a un camí, a mà esquerra, que amb una mitja hora a peu deixa a l’església de Sant Andreu JCS Història Documentalment sabem que l’…
Sant Esteve de la Riba (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Esteve de la Riba, adossada pel cantó de llevant a la masia M Anglada L’antiga església parroquial de Sant Esteve de la Riba es troba a l’extrem de ponent de l’antic terme municipal de Viladonja, annexat a les Llosses l’any 1974, i de la serra de Matamala, al costat dret de la riera de Merlès i a 983 m d’altitud a l’indret de la seva confluència amb el torrent de les Ferreries Mapa 255M781 Situació 31TDG228711 El camí més curt per a arribar-hi surt d’un trencall que hi ha al punt quilomètric 5, a mà esquerra i vers tramuntana, de la carretera C-…
Santa Margarida de Vinyoles (les Llosses)
Art romànic
Situació Un detall de la peça romànica que hi ha entre les construccions modernes del santuari Hom pot veure aquí el mur de migjorn amb la porta i una finestra, a més de l’aparell, perfectament visible M Anglada El santuari de Santa Margarida de Vinyoles es troba situat al sector meridional del terme municipal de les Llosses, a llevant del puig Cornador, sobre un turó de la serra de Vinyoles, a 1206 m d’altitud Mapa 293M781 Situació 31TDG278659 S’hi accedeix des del punt quilomètric 12,200 de la carretera C-149, de Borredà a Ripoll per la dreta, o sigui, vers migjorn, amb una forta pujada per…
Macià Vila i la Fabril Cotonera de Reus
Macià Vila i Mateu, l'amic del general Prim Macià Vila i Mateu Macià Vila i Mateu , 1966 Macià Vila i Mateu encapçalà l’empresa Macià Vila, Subirà i Companyia, antecedent directe de La Fabril Cotonera de Reus constituïda el 1852 Macià Vila 1811-65 nasqué a Igualada Era el segon de nou germans en una família de petits industrials de la llana, paraires Seguint la tradició catalana, l’hereu continuà l’ofici del pare i els cabalers s’escamparen per a guanyar-se la vida El 1823, quan tenia dotze anys, Macià Vila deixà Igualada i s’installà a Reus, una de les primeres ciutats catalanes pel seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina