Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Ha conegut quatre èpoques 1940-41, 1942-53, 1960-77 i del 1977 ençà Ha publicat 50 números fins el 2002, amb una periodicitat anual Durant la primera època 1940-41, tingué com a subtítol Noticiario de historia, arte y arqueología de Levante fou patrocinada pel Servicio de Patrimonio Artístico Nacional zona de Levante, i la dirigí el fundador, Josep Chocomeli i Galan La seva redacció i administració se situà a Xàtiva, i d’aquí sorgí el nom de la revista Al seu primer número es definí el camp temàtic arqueologia –fins l’Edat Mitjana–, prehistòria, folklore i…

El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural L’octubre del 1984 adoptà el títol d’ Escola Catalana subtítol del butlletí A partir d’aleshores es…

Només n'aparegué un fascicle el 1936 Pretenia d’ésser internacional i dedicada a tots els aspectes de la bibliofília

En la seva evolució es distingeixen tres etapes En la primera 1974-80, caracteritzada pel fet de ser una miscellània amb articles de diferents especialitats i àrees del Collegi geografia, química, geomorfologia, filologia i filosofia, no hi hagué un director ni un consell de redacció i fou patrocinada per la Diputació Provincial de Castelló En la segona 1981-91, encara sota el patrocini de la Diputació, canvià de contingut, ajustant-se a les àrees d’història, geografia i art, i aparegué un organigrama directiu la direcció correspongué a José Quereda i la secretaria, a Carme Olària Carmen…

Amb el subtítol de “La revista que sale los miércoles”, és escrita en castellà, i des dels inicis seguí l’estètica i la tendència política d’ E l Papus 1973-86, revista en la qual collaboraren alguns dels seus autors més destacats Combina text i tires còmiques, i entre els articulistes, guionistes i dibuixants que hi han treballat hom pot esmentar  Oscar , José Luis Martín, Albert Monteys,  Ivà , Jaume Perich ,  Kim ,  El Roto , Manel Fontdevila, Iu Forn i Romeu, entre molts altres Amb un humor càustic i una clara intencionalitat d’esquerres, els temes habituals són l’actualitat…

Editat per Màrius Gifreda , fou dirigit per Josep Maria Planes , i artísticament, durant un quant temps, per Valentí Castanys El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques Bé que gairebé totes les collaboracions eren sense signar, en foren redactors principals Rossend Llates , Àngel Ferrant , Joan Cortès , Carles Sindreu , Just Cabot , Manuel Amat i Josep Maria de Sagarra , que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies en prosa o…

Dirigit, successivament, per Joan Lluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independent de qualsevol partit, comptà amb la collaboració d’importants escriptors, publicistes i polítics —J M de Sagarra, Carles Soldevila, Marcellí Domingo, J Aiguader, Serra i Moret, Àngel Pestaña, Jordi Arquer, etc — i esdevingué després òrgan d’un nou nucli polític el conegut com a grup de L’Opinió , de signe republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d’altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931 fou un dels tres grups fundadors de l’ Esquerra…

Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la…

Adscrit a la Generació del 27, collaborà amb poemes, assaigs i traduccions en diverses revistes a la “Revista de Occidente” publicà 1929 la seva versió del Cimetière marin , de Valéry Fou lector a la Sorbona de París 1917-23, catedràtic de literatura a la Universitat de Múrcia 1925-29, lector a la d’Oxford 1929-31 i catedràtic a la de Sevilla el 1938 emigrà als EUA Harvard, Yale, Berkeley, etc, viatjà per Europa, residí a Puerto Rico i retornà, algunes temporades, a Màlaga Representà l’esforç més decidit de la seva generació d’aconseguir una poesia pura, despullada, mitjançant l’elaboració…

És la part realitzada d’una Economia concebuda el 1844 i concretada el 1857, en sis parts el capital, la propietat territorial, el treball assalariat, l’estat, el comerç exterior i el mercat mundial Fins el 1861 Marx no pogué treballar en El capital , que portà el subtítol de Crítica de l’economia política i que considerava com a continuació del seu llibre del mateix títol del 1859 N’enllestí el primer llibre, El procés de producció dels capitals , que fou publicat el 1867, i escriví els dos llibres següents que componien un volum, El procés de conjunt del capital en 1860-75 i…