Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic L’autor es proposa una reflexió a l’entorn del concepte de poesia pura, en la línia fixada per la poètica postsimbolista Riba hi aprofundeix alguns dels trets que ja havia explicitat en el segon llibre d’↑ Estances 1930 i se situa clarament enmig del debat sobre la poesia pura que Henri Bremond havia encetat a França a mitjan anys vint El llibre està format per tres parts de deu sonets cadascuna En la primera “Un nu i uns ulls” el text se situa en l’espai tancat d’una cambra imaginada, en la qual hi ha un objecte el nu que focalitza l’atenció del subjecte els ulls…

Habitada ja en temps prehistòrics, el poblament es desplaçà de la planura a un pujol veí i, a l’època micènica, adquirí un gran desenvolupament A partir dels s VIII-VII aC, la ciutat passà a ocupar el segon lloc en la lliga de les ciutats beòcies, després de Tebes, davant la qual sucumbí el 368 aC Reconstruïda amb l’ajut dels foceus 353 aC, a l’època romana, Sulla hi derrotà les forces de Mitridates VI 68 aC Prop d’ella, la Companyia Catalana lliurà el 1311 la batalla del Cefís, contra els cavallers francs Conserva restes molt importants dels períodes prehistòric, protomicènic un…

Dotat d’una notable vena poètica classicista, conreà un tipus de poesia acadèmica i mundana Protegit per Pius VI, escriví Il pellegrino apostolico 1782, la Feroniade, les tragèdies Aristodemo 1786 i Galeotto Manfredi 1788 i el poema La Basvilliana 1793, contra la Revolució Francesa, que, però, cantà a l’època de la República Cisalpina Celebrà també les empreses napoleòniques en diversos poemes Bardo della Selva Nera 1806, entre altres Hom li deu la notable traducció de la Ilíada 1810 En època de la dominació austríaca exaltà aquest govern en poemes com Ritorno di Astrea 1816 Els darrers anys…

Entrà a la Companyia de Jesús 1766 i l’any següent s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III 1767, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Residí a Ferrara i a Bolonya Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804, on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna 1815 i  Storia d’un filosofo disingannato Venècia 1815, en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució Francesa Traduí a…

Fill de Gneu Pompeu Estrabó Sulla li confià l’expedició contra els partidaris de Mari a Sicília i Àfrica 82-80 aC, que li valgué el títol de Magne Mort Sulla 78 aC, favorejà la repressió contra el moviment de restauració constitucional de M Emili Lèpid, obligant-lo a fugir a Sardenya, on morí, i enviant M Perpenna contra Sertori, a Hispània Nomenat procònsol 77 aC, anorreà els seguidors de Mari, que Sertori havia reorganitzat a Hispània Assassinat Sertori 72 aC i suprimit Perpenna 81 aC, tornà a Roma, a temps de prendre part en l’última fase de la guerra contra els…

Segons la tradició, els samnites, juntament amb els sabins sabí, arribaren al país dels opici i, després de fusionar-se amb aquests, donaren naixença a un poble nou, el dels oscs, un cop acabada la conquesta de la Campània Lingüísticament, els samnites constitueixen, doncs, el grup meridional de la família de l'oscoúmbric, i llur cultura palesa una doble influència de l’Apúlia i de la Campània Conqueridors de Càpua ~421 o 438 aC, posteriorment feren aliança amb els romans, després d’haver lluitat contra ells potser en tres ocasions guerres samnites A partir del 355 aC la intervenció romana…

Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres,  La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i  La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla scultura gotica in…

Deixeble d’O Respighi i GF Malipiero, es graduà al Conservatori de Parma el 1921 Impulsor de diferents iniciatives musicals, cal destacar la seva tasca des dels càrrecs de director del Teatro Comunale de Florència 1936-44 i director artístic del Teatro alla Scala de Milà 1947-49 i del Festival de Venècia de Música Contemporània a partir del 1959 Professor d’història de la música a la Universitat de Perusa, fou també un destacat crític musical Malgrat l’ampli ventall d’activitats a les quals es dedicà, deixà un catàleg d’obres força extens Influït en les primeres composicions per Malipiero,…

Es donà a conèixer amb la publicació de Seta 1996, una novella breu, barreja subtil d’història i de faula, que es convertí en un èxit arreu del món Amb anterioritat havia publicat Castelli di Rabbia 1991, premi Médicis i Oceano Mare 1993, premi Viareggio Novelles posteriors són City 1999, Senza sangue 2003, Omero, Iliade 2004, Questa storia 2005 i Emmaus 2010 Com a dramaturg ha publicat Novecento 1994, i diversos llibres d’assaig, entre els quals Il genio in fuga due saggi sul teatro musicale di Gioachino Rossini 1988, L’anima di Hegel e le mucche del Wisconsin 1992, Next Piccolo libro …

Posteriorment, el nom passà a designar bàsicament els monuments erigits en recordança de les victòries Ja a l’època llegendària de Grècia hom troba l’esment de trofeus molt antics erigits en forma anomenada antropomòrfica el vencedor penjava dalt d’un arbre o d’un pal les armes del vençut amb la mateixa disposició que aquest, en vida, les endossava Al llarg dels temps, el nombre de trofeus erigits passà a ésser una mostra de la glòria de cada general així, Pèricles es vanava d’haver-ne erigits nou A Roma, seguint el costum grec, ultra els llegendaris trofeus d’Enees, Ròmul, etc, són recordats…