Resultats de la cerca
Es mostren 746 resultats
Jaume Ponsarnau Goenaga
Sakhalinio
Basquetbol
Entrenador de basquetbol.
S’inicià al Club Natació Tàrrega, on dirigí equips de formació i el primer equip femení 1996-2003 que pujà a la Lliga Femenina 2 La temporada 2003-04 s’incorporà al quadre tècnic del Bàsquet Manresa com a entrenador ajudant de Ricard Casas i dirigint també equips de promoció La temporada 2006-07 es feu càrrec del primer equip i ascendí a l’ACB després de conquerir la Lliga LEB La temporada 2014-15 assumí la banqueta del San Sebastián Gipuzkoa Basket Club a la màxima categoria estatal, càrrec del que fou cessat al desembre del 2015 Posteriorment fou entrenador ajudant de la…
Joan Capdevila i Méndez
© FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL / MIGUEL ÁNGEL TABERNERO
Futbol
Futbolista, conegut com Capdevila.
Defensa lateral esquerre que s’inicià a la Unió Esportiva Tàrrega La temporada 1996-97 s’incorporà al segon equip del RCD Espanyol i la temporada 1998-99 debutà amb el primer equip Posteriorment jugà amb l’Atlético de Madrid 1999-2000 i el Deportivo de la Corunya 2000-07, amb el qual guanyà dues Supercopes 2000, 2002 i una Copa del Rei 2002 També ha jugat amb el Vila-real 2007-11, el Benfica 2011-12, de nou amb l’Espanyol 2012-14, amb l’equip indi NorthEast United FC 2014-15, el belga Lierse SK 2015 i l’andorrà Futbol Club Santa Coloma des del 2016 Al final de la temporada 2016-…
,
Antoni Alsina i Amils
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Deixeble de Joan Samsó i pensionat a Roma, presentà alguns quadres de costums a l’exposició de Madrid del 1890 i a la de Barcelona del 1907, però la seva activitat principal fou l’escultura En la seva obra de joventut s’orientà cap als temes bíblics i històrics El sacrifici d’Isaac , 1887 L’imperi romà , 1899, i més endavant recollí les orientacions del Modernisme n'és una mostra el grup de dansarines andaluses, sense seguir gaire els canvis estilístics de la seva època Guanyà premis d’escultura a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid, de 1887, 1892, 1897, 1898 i 1901 i a la de…
Ramon Carnicer i Batlle
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fou membre del cor de la catedral de la Seu d’Urgell 1796 El 1806 passà a Barcelona, on estudià amb l’organista Carles Baguer La Guerra del Francès l’obligà a fugir a Maó en tornar-ne, fou enviat a Itàlia per la junta d’accionistes del Teatre de la Santa Creu 1815, i hi contractà una companyia d’òpera que actuà a Barcelona dirigida pel compositor Prieto Generali El 1818 el substituí en la direcció del teatre i s’hi féu remarcar com a compositor amb l’obertura escrita per a l’estrena a Barcelona 1818 d' Il barbiere di Siviglia , de Rossini, i amb les òperes Adele di Lusignano 1819, Elena e…
Agrupació Excursionista de l’Urgell
Agrupació Excursionista de l’Urgell
Excursionisme
Entitat excursionista de Tàrrega.
Fundada el 1980, es creà com a continuació d’un seguit d’entitats excursionistes d’aquesta ciutat El 1905 es fundà el Centre Excursionista de l’Urgell i la Segarra El 1927 es creà dins de l’Ateneu un grup excursionista que, el 1929, donà lloc al Centre Excursionista Tàrrega El 1933 es constituí el Grup Excursionista o Ara o Mai El 1970 la secció excursionista d’aquest últim grup s’inscrigué a la Federació Catalana de Muntanyisme Se centrà en l’alta muntanya, l’escalada, l’espeleologia, l’excursionisme i l’esquí Amb prop de 200 socis, organitza anualment la Caminada Popular de l’…
autocròs
Federació Catalana d'Autocròs
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme de velocitat que competeix en circuits de terra.
Els campionats d’autocròs es divideixen en diverses curses, que consten d’entrenaments, mànegues i finals Existeixen diferents divisions o categories d’automòbils que competeixen per separat en cadascuna d’aquestes El naixement d’aquesta modalitat d’automobilisme tingué lloc a França la dècada dels anys setanta del segle XX i fou coneguda inicialment com a pop cross Hi participaven turismes de la marca Citroën, en especial els populars "dos cavalls" A partir dels anys vuitanta es començaren a organitzar rallis a Catalunya, sobretot a Lleida, i a l’Estat espanyol D’aquesta manera, tant al…
Enric Miró i Morera
Música
Compositor, director d’orquestra i crític català.
Inicià els seus estudis musicals al monestir de Montserrat amb Joan Bap tista Guzmán Més tard ingressà al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou alumne de Benvingut Socias El 1898 es traslladà a França, on fou director d’una companyia d’òpera, amb la qual realitzà diverses gires Amb aquesta companyia viatjà a Mont-real el 1901, on s’establí A més de compondre, es dedicà a la direcció d’orquestra, oferí concerts de piano i exercí com a crític musical Al llarg dels anys estrenà nombroses obres, com ara la Messe Solennelle 1904, l’òpera A Million Dollar Girl 1915, l’opereta Le…
Gaietà Selva
Música
Organista català.
Durant nou anys es formà al monestir de Montserrat, on estudià música i humanitats i fou servent de l’abat Més tard anà a Barcelona i, després d’abandonar aquesta ciutat, ocupà la plaça d’organista i mestre de capella a Sant Martí de Teià durant uns quatre anys De nou a Barcelona, hi dirigí algunes acadèmies de música El 1802, per oposició, obtingué la plaça de cantaire tenor de la catedral de Vic, on s’ordenà de capellà El 9 de març de 1815 rebé el nomenament d’organista de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de la ciutat comtal Els conflictes polítics del 1835 el dugueren a…
Josep Maria Cunillés i Nogué
Cinematografia
Productor.
Vida Després d’estudiar a l’Escola Oficial de Cinematografia, on el 1969 es llicencià en producció, inicià la seva trajectòria com a director de producció d’Estela Films de Jordi Tusell Amb aquest càrrec intervingué en La respuesta 1969, Josep Maria Forn estrenat el 1976 versió en català, M’enterro en els fonaments , 1984 La cena Historia de una chica sola 1969, Jordi Grau i Topical Spanish 1970, Ramon Masats El 1971 s’independitzà i creà Films d’Ara, una productora bàsicament orientada vers el cinema eròtic a través de coproduccions, en algunes de les quals també feu de coguionista Entre…
Antoni Capdevila i Gili
Historiografia catalana
Historiador de la cultura, botànic, metge i matemàtic.
Vida i obra Es formà a València, amb Marià Seguer, i fou membre del cercle d’erudits científics al voltant de Gregori Maians Cursà gramàtica i filosofia a València 1740-41 i lleis a Salamanca 1744 El 1745 tornà a València i hi estudià matemàtiques i medicina, com també filosofia i llengües modernes i clàssiques, epigrafia i numismàtica No aconseguí accedir a la docència universitària i inicià la carrera de metge per diverses poblacions d’Andalusia, la Manxa, Madrid i Toledo El 1761 tornà a València i ingressà en la Reial Societat de Ciències de Göttingen, davant la qual presentà comunicacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina