Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
vescomte
Història
A l’imperi Carolingi, dignatari o funcionari al servei d’un comte, generalment a la capital o en un pagus del comtat.
Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de Rosselló, de Tatzó els de Vallespir…
Yasmina Reza
Teatre
Literatura francesa
Escriptora i actriu francesa.
Estudià sociologia i teatre a la Universitat de Nanterre i es formà com a actriu a l’escola de Jacques Pierre Lecoq S’inicià en l’art dramàtic com a actriu Que les gros salaires lèvent le doigt , 1982 i, com a autora, el 1987 estrenà la seva primera obra, Conversations après un enterrement , guardonada amb un premi Molière La seva producció dramàtica, caracteritzada per un estil càustic i melancòlic, ha proporcionat grans èxits comercials arreu del món i inclou títols com La traversée de l’hiver 1990, Art 1994, premi Molière 1995 i premi Tony 1998, L’homme du hasard 1995, Trois versions…
Sant Julià de Solanell (Montferrer i Castellbò)
El lloc de Solanell apareix esmentat documentalment l’any 941 en una escriptura per la qual Ermeniscle, la seva esposa Quisenda i d’altres, vengueren a Argesend dos canemars situats a la vall de Castellbò, al lloc de Solanu , per la quantitat de tres argenços Trenta anys més tard apareix un dels primers esments de l’església de Sant Julià, quan consta per un instrument datat el 971 que els esposos Atrover i Gisclavera vengueren a uns particulars una peça de terra “ in valle Castro Leoni, in apendicio Sancti luliani ” La parròquia de Solanello també figura relacionada en l’acta de consagració…
Pont de Bar (el Pont de Bar)
Art romànic
Situació Pont totalment desaparegut en la riuada de l’any 1982, amb els estreps d’època medieval i l’arc central refet tardanament, segons una fotografia del 1977 J Tous És situat al mig de l’antic poble de Pont de Bar, al km 146 de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà, sobre el Segre, a l’indret on s’ha construït un pont modern VHC Mapa 35–10216 Situació 31TCG884905 Història L’aiguat de la nit del 6 al 7 de novembre de 1982 es va endur les restes medievals que quedaven a l’una i l’altra banda del riu del pont que ha donat nom a la població i municipi Segons una antiga…
Castell de Blancafort
Art romànic
El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el…
Santa Llúcia de les Segarres Altes (Lasquarri)
Art romànic
Situació Edifici encara en bon estat bastit en època romànica tardana ECSA - JA Adell L’església de Santa Llúcia és al petit nucli de les Segarres Altes, situat al vessant de migdia de la serra de l’Ametllera Mapa 32-12 289 Situació 31TBG956685 Per a arribar-hi cal agafar un trencall a mà dreta que surt de la carretera N-230 entre les poblacions de Tolba i Benavarri Un cop s’arriba al llogaret de les Segarres Baixes, cal deixar-lo i seguir la pista cap al nord fins a arribar al de les Segarres Altes El recorregut des del trencall fins a les Segarres Altes és d’uns 4,5 km JAA-JBP Història El…
Juan José Porter Casanate
Historiografia catalana
Cronista aragonès.
Fill de Juan Porter, fiscal de l’Audiència de Saragossa, i germà de Pedro Porter, almirall explorador de la costa de Califòrnia, cursà jurisprudència a Salamanca i continuà els estudis a Saragossa, on tardanament obtingué la llicenciatura el 1657 i el doctorat l’any següent Fou juez de encuestas i mestre racional de Saragossa Posseïdor de l’hàbit de l’orde d’Alcántara, romangué vinculat al cercle d’erudits aragonesos reunits a Osca al voltant de l’humanista i mecenes Lastanosa El 1669, en jubilar-se el cronista del regne Francisco Diego de Sayas, Porter sollicità el càrrec a la…
Sant Pere de Muller (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Petita església molt transformada de nau rectangular i capçalera carrada ECSA-M Catalán L’església de Sant Pere es troba un xic aïllada dins el petit grup de cases que formen l’agregat de Muller, que s’emplaça a ponent de l’antic municipi de l’Aranyó, annexat el 1974 al municipi de les Pallargues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG510192 S’arriba al petit nucli de Muller des de Cervera per la carretera L-303 que mena a Agramunt un cop fets uns 6 km, cal prendre un trencall a mà esquerra que porta a Muller en un recorregut d’1 km XSB Història Aquesta església fou una sufragània de la…
Castell de Massoteres
Art romànic
El poble de Massoteres és situat a 502 m d’altitud, al sector de ponent del terme, just a la plana de Guissona Aquest indret formà part, a l’edat mitjana, del terme del castell de Talteüll, i per tant les seves vicissituds històriques cal suposar que anaren lligades a les de l’esmentada fortalesa El “ termino de Macoteres ” és esmentat l’any 1040 en la donació d’un alou al terme de Guissona, feta per Llop Mir i la seva esposa El fet que les poques referències que s’han localitzat del castell de Massoteres corresponguin al segle XIV, pot fer apuntar com a hipòtesi que, tot i l’existència del…
manierisme
Música
Terme utilitzat per a designar una tendència artística erudita i rebuscada.
Fou emprat per primer cop per G Vasari referint-se als seguidors de Miquel Àngel, que pintaven a la maniera del mestre En música s’aplica sobretot a l’escrita durant la segona meitat del segle XVI i principi del XVII per alguns autors italians Aquest concepte historicoartístic fou introduït en l’estudi de la història de la música molt tardanament, a partir dels treballs previs en els camps de la història de la literatura i de l’art El comú denominador de la música manierista és la focalització de l’interès musical en elements puntuals del discurs, en detriment de la concepció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina