Resultats de la cerca

Fill d’un modest cirurgià militar, estudià medicina a l’acadèmia militar de Stuttgart Desobeint prohibicions superiors, s’interessà per la literatura revolucionària de l’època Sturm und Drang i estrenà el drama juvenil antiautoritari Die Räuber ‘Els bandits’, 1781 Però les represàlies el feren fugir a Mannheim 1782, on presentà peces teatrals decididament republicanes Fundà la revista Rheinische Thalia i feu amistat amb Charlotte von Kalb, dama influent i sensible que el protegí i instruí Temorós de més persecucions, es traslladà 1875 a Leipzig i a Dresden, invitat pel jurista…

Els temes més tractats en la seva obra són la psicologia femenina, les formes de vida a la costa oest i la generació hippy dels anys seixanta La primera novella fou  Run, River 1963, a la qual seguiren  Play as it Lays 1970, A Book of Common Prayer 1977, Democracy 1984 i  The Last Thing He Wanted 1996 Publicà nombrosos articles, alguns dels quals sobre les seves experiències a Califòrnia foren recollits en el volum Slouching Towards Bethlehem 1968, la seva primera obra de no-ficció, mentre que  The White Album 1979 és una compilació dels escrits publicats en revistes com  Life , Esquire , The…

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal i debutà a Viterbo el 1919 en el paper d’Arturo d' I Puritani , sota el pseudònim de Giacomo Rubini Un any després cantà Manon , de J Massenet, a Roma i el 1922 es presentà com a duc de Màntua Rigoletto al Teatro alla Scala de Milà, escenari on cantà al llarg de tres dècades En 1923-33 fou membre de la companyia de la Metropolitan Opera House de Nova York, on cantà vint-i-sis òperes al llarg de 232 representacions i on estrenà les versions americanes de Turandot 1926 i de Luisa Miller 1929 Actuà al Covent Garden de Londres el…

Membre d’una família de músics, estudià a Viena amb S Sechter i fou membre del cor de la Hofkapelle Des del 1862 fou intèrpret de trompa al Kärntnertor Theater de Viena Quan deixà aquest lloc, el 1866, començà a collaborar amb R Wagner com a copista d’ Els mestres cantaires de Nuremberg entre el 1866 i el 1867 Wagner, content del seu treball, el recomanà a H von Bülow per a dirigir el cor de l’òpera de Munic Allí debutà com a director d’orquestra la temporada 1868-69 amb Guillaume Tell El 1870 tornà a treballar amb Wagner per enllestir els materials de L’anell del Nibelung El…

Durant la Segona Guerra Mundial treballà per al Foreign Office i la Royal Navy Enviada després un temps a Ceilan actualment Sri Lanka, publicà la primera narració, en una revista, als dinou anys Casada amb un empresari escocès, obtingué un renom discret amb les seves narracions i novelles, generalment sota el pseudònim de Jane Fraser , que emprà fins el 1963 The Brown Fields , 1951 A Secret to Tell , 1955 The Keeper’s House , 1963 Wild Mountain Thyme , 1979 Ja amb el seu nom, l’any 1987 publicà el que seria el seu gran èxit, The Shell Seekers , novella que aconseguí una…

La capital és Altdorf 8 300 h 1994 És situat al sector alpí, i correspon a l’alta conca del Reuss, que s’estén des del SE del llac dels Quatre Cantons fins al coll del Sant Gotard El territori és molt muntanyós, amb cims superiors als 3 000 m, i perd altura vers el N La vall del Reuss, que és seguida per la via que mena al coll del Sant Gotard, n'és l’eix La riquesa, abans basada en la ramaderia, és actualment dominada pels serveis, dels quals el trànsit a través del Sant Gotard i el turisme especialment els esports d’hivern són les branques principals És també important la producció d’…

Donà a conèixer la seva obra poètica, influïda per Vicent Andrés i Estellés, amb D’on neixen les penombres 1995, premi Martí Dot 1994, recull al qual seguiren  Natura morta 1998, premi Vila de Martorell,  Oratori 2000, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1999, La mel d’Aristeu 2003, premi Gorgos i La mà de batre 2005, premi Grandalla de poesia d’Andorra Amb Violència gratuïta 2006 guanyà els Jocs Florals de Barcelona i testimoniava un tipus de poesia urbana, dura i crítica amb la vida quotidiana de la ciutat Aquesta actitud té una continuació a Última oda a Barcelona 2008, escrita conjuntament amb…

Estudià en 1949-51 a la Universitat de Western Ontario, que abandonà abans de graduar-se S’establí aleshores a la Columbia Britànica i del 1963 al 1972 fou llibretera a Victòria illa de Vancouver Aquest any retornà a Ontario, on residí des d’aleshores, amb dedicació exclusiva a la literatura Considerada un dels grans mestres del relat curt en llengua anglesa, les seves narracions d’estil aparentment senzill i fluid tracten les reaccions i les motivacions de personatges generalment femenins enfrontats al seu entorn, que acostuma a ser d’un localisme molt acusat L’any 1968 publicà el seu primer…

Veu de tenor robusta, de timbre brillant i de resistència poc habitual, particularment adequada per als papers heroics wagnerians Fou una manifestació extrema de la nova veu de tenor dramàtic que aparegué en la grand opéra francesa a mitjan segle XIX, en òperes com Robert le Diable , de G Meyerbeer, i Benvenuto Cellini , d’H Berlioz, tot i que aquest tipus de tenor robust ja començà a ser requerit des del final del segle XVIII en òperes com Fidelio , de Beethoven Lauritz Melchior, el heldentenor més important del segle XX, Wolfgang Windgassen, Jon Vickers i Peter Hofmann han estat alguns dels…

Estudià amb el violinista G Charpentier i amb A Choron El 1825 debutà com a tenor en el paper del comte d’Almaviva d' El barber de Sevilla , i prosseguí els estudis de cant a Itàlia, on tingué molta nomenada com a tenore di grazia Un dels seus majors èxits l’assolí el 1835 a Nàpols, amb el paper d’Edgardo de Lucia de Lammermoor , al temps que el timbre de la seva veu s’enfosquí per influència de les tècniques de cant de Domenico Donzelli En retornar a França, participà en les interpretacions de diferents obres de G Rossini, F Halévy, H Berlioz, DF Auber, G Donizetti i les primeres obres de G…