Resultats de la cerca

És en si bemoll, igual que el bugle tenor, però té una tubuladura i un pavelló més amplis i, per tant, un timbre diferent, i disposa de quatre vàlvules en comptes de les tres del tenor La seva extensió amb quatre pistons és de tres octaves i mitja mi- 1 a si bemoll 3 És un típic instrument de banda, el paper del qual, en l’orquestra simfònica, és confiat a les tubes Designacions tals com baríton als països germànics , eufoni o euphonium als països de l’àrea cultural anglosaxona fan referència al mateix instrument

Generalment es troba en la tessitura de quinta 5’1/3, 2’2/3, 1’1/3, excepcionalment en 10’2/3 gran nasard També en la tessitura de tercera 1’3/5, en l’orgue francès sovinteja com a grand tierce 3’1/5 En l’orgue català i castellà és freqüent l' octava nasarda 4' i el nasard quinzena 2' La seva síntesi origina els diversos jocs de corneta El terme sembla provenir de la paraula holandesa nazaat , que significa ’el del darrere', és a dir, el que s’acostumava a posar darrere el Praestant el del davant M Praetorius 1619 l’atribueix al caràcter ’nasal’ que té el timbre d’aquest joc

Les cordes d’aquests instruments s’anomenen amb els nombres ordinals seguint l’ordre de la seva disposició d’agut a greu prima, segona, tercera, etc La prima, la corda més aguda i de so més penetrant, és generalment la més emprada per a usos melòdics És la que suporta una major tensió i generalment és única, encara que els altres ordres ordre 2 siguin dobles El material de què és feta influeix decisivament sobre el timbre de l’instrument En els instruments moderns, les antigues cordes de budell han estat substituïdes per niló o metall, per la necessitat de major potència sonora

Des del moment en què es produeix l’excitació del generador de l’instrument ja sigui corda, membrana, llengüeta, etc fins que s’estabilitza el so desitjat, succeeixen una sèrie de fenòmens acústics transitoris que s’interpreten com a resposta La interacció entre la resposta i l’estímul afecta decisivament la qualitat del so resultant -sobretot l’estabilitat i el timbre-, tant a l’inici de la nota com a la seva continuació Sovint, els intèrprets graduen la resposta del seu instrument -la relació estímul-resposta- per tal d’obtenir-ne diferents qualitats i efectes del so

A vegades, rep un ús més restringit, equivalent a ona acústica periòdica o regular, en oposició a soroll o brogit, que es refereix a una expansió acústica no periòdica En aquest cas, el so es compon de quatre paràmetres fonamentals durada, intensitat o amplitud, to o freqüència i qualitat o timbre Fora de l’últim, present a totes les llengües, els altres poden, o no, tenir pertinència fonològica per exemple, la durada en llatí, la intensitat en castellà i el to en xinès Però, tanmateix, aquests trets compareixen alhora i varien en qualsevol emissió fònica concreta en tota llengua…

En l’orgue és tant un joc de llengüeta lliure 8' com un joc labial obert i de talla estreta pedal de 16', o manual de 8’ o 4' La versió anglesa, que porta el nom d’eolina celeste, té els tubs construïts en fusta El timbre de l’eolina és dolç i suau, com és propi de l’orgue romàntic Fruit de l’orgueneria germànica del principi del segle XIX, més tard s’estengué al centre d’Europa i a Amèrica En l’harmònium, conegut també amb el nom d’arpa eòlica, apareix com a joc complementari 8', 4’ o 2'

El sistema Böhm introduí dues innovacions essencials la nova disposició dels forats en el tub, la qual permetia un forat per a cada nota cromàtica, cosa que n’uniformava el timbre i en millorava l’afinació, i un sistema de claus per a tapar aquests forats El mateix Böhm aplicà aquest sistema a la flauta i més tard fou emprat, entre d’altres, per al clarinet, l’oboè i el fagot Tot i que aquest sistema ha influït en la digitació de tots els instruments de vent-fusta, actualment només la flauta i el clarinet n’han conservat tots els elements fonamentals

Aprovat l’any 1983 per un consorci format pels principals fabricants d’instruments electrònics, assenyala tant el tipus de maquinari com el protocol de dades a utilitzar per a la comunicació Especifica, en particular, una interfície en sèrie on la transmissió de dades és asíncrona i a una velocitat màxima de 31,25 kbps Els generadors d’informació instruments musicals i sintetitzadors es connecten a un seqüenciador sovint un programari sobre un ordinador, que es responsabilitza de generar el senyal resultant La interfície MIDI és capaç de gestionar el to, el timbre i el volum,…

Estudià a Atenes i, després, a París, on s’establí Els primers llibres Les Syrtes , 1884 mostren unes clares ressonàncies de Baudelaire i de Verlaine però, amb Les Cantilènes 1886 i Le Pélerin passionné 1891-93, es distancià del simbolisme, del qual havia estat un dels portaveus Bon coneixedor de la llengua i de la cultura franceses, inicià, des de l’École Romane, sota la influència de Maurras, una depuració, tant de la seva línia melòdica com de la llengua, i amb les Stances trobà el seu timbre propi, el seu accent just i la seva ressonància humana

El vocalisme té una estructura per exemple, manca de ü, ö i una estabilitat de timbre que el separen dels dialectes galloitàlics i l’acosten al toscà, a l’inrevés del consonantisme, que coneix la simplificació de geminades fato ‘fet’, la sonorització i la caiguda d’oclusives sordes i l’assibilació de c, e , i  g e , i , amb pas eventual a interdental sielo , gielo ‘cel’ En morfologia, destaca l’ús dels pronoms tònics com a subjecte mi digo ‘jo dic’, i en lèxic, l’ús de certs mots peculiars, com santolo ‘padrí’, scarcela ‘butxaca’, parolaro ‘calderer’