Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
baró | baronessa
Història
Persona que posseeix el títol de baró.
El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del segle XIV al segle XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria dels països europeus Als Països Catalans, però, ja des del segle XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins a l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou atorgat més fàcilment després…
Arnaut de Maruèlh
Música
Trobador provençal de la diòcesi del Perigord, a Aquitània.
Segons la seva Vida abandonà la condició de clergue per recórrer el món i dedicar-se a l’art trobadoresc És probable que s’estigués a la cort de Roger II de Besiers i més tard a la de Guillem VIII, comte de Montpeller, però l’única cosa que se sap del cert és que el 1195 encara era viu i gaudia d’un notable prestigi De les vint-i-cinc cançons que se li atribueixen, sis es conserven amb música i només una, titulada Las grans beutatz els fis ensenhamens , usa un esquema formal amb repeticions Sim destrenhatz, dona, vos et amors és una peça excepcional pel seu àmbit melòdic d’onzena…
Thomas Strutz
Música
Compositor i organista alemany.
Succeí a Paul Siefert com a organista a Danzig Estava interessat en una reforma de la litúrgia que comportés l’adopció d’estructures simples i accessibles a tothom Mentre que els seus collegues de Danzig Crato Bütner i Balthasar Erben triomfaren en la composició d’obres de gran envergadura, Strutz escriví obres breus de naturalesa intimista, com ara cançons sacres, diàlegs, petits concerts i passions oratori En destaca la collecció de setanta-sis cançons a quatre i cinc veus Lobsingende Hertzens-Andacht 'Cançons de lloança i recolliment', 1656, que substitueixen els tradicionals motets,…
Ventura Galván
Música
Compositor espanyol.
Es dedicà a la música teatral i la seva producció inclou loas , sainetes , sarsueles i tonadillas Segons Subirà, les tonadillas escèniques de Galván cal situar-les dins de les etapes de creixement i joventut 1757-70 i de maduresa i apogeu 1771-90 d’aquest gènere Una de les obres rellevants del compositor fou la tonadilla titulada Las foncarraleras , estrenada a Madrid, al Teatro del Príncipe, el 25 de setembre de 1772 i reestrenada el 1790 La producció musical de Galván es conserva -més de vint obres- a l’arxiu de la Biblioteca Municipal de Madrid Fou contemporani d’alguns dels…
improperis
Música
Cant responsorial, propi del ritu de l’adoració de la Creu el Divendres Sant, en què els improperis o retrets que fa Crist des de la Creu al seu poble s’alternen amb el cant del trisagi i, després, amb el refrany Popule meus, quid feci tibi? ('Poble meu, què t’he fet?').
Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió polifònica d’Ireneu…
Associació Europea d’Antropologia Social
Antropologia física
Paleontologia
Associació per al desenvolupament de l’antropologia social.
Fou fundada amb el suport de la Wenner-Gren Foundation for Anthropological Research al gener del 1989 a Itàlia, en una reunió de divuit membres fundadors representants de catorze països europeus El seu primer president fou el professor Adam Kuper, de la Universitat de Brunel Londres Organitza congressos biennals d’antropologia social, el quart dels quals tingué lloc a Barcelona el 1996 sota el lema “Cultura i Economia interessos en conflicte, lleialtats dividides” Publica en collaboració amb la Cambridge University Press una revista titulada Social Anthropology i edita una sèrie…
Ibon Aranberri Landa
Art
Artista basc.
Llicenciat en belles arts en l’especialitat d’escultura per la Universitat del País Basc, després del seu pas pel rock radical assistí als tallers d’Ángel Bados i Txomin Badiola a Arteleku a mitjan anys noranta i continuà els seus estudis a Anglaterra, Nova York i el Japó El 2004 es publicà una monografia del seu treball titulada No trees damaged Participà en l’exposició de Manifesta 4, que tingué lloc a Frankfurt 2002, a la Documenta de Kassel 2007, a la Biennal de Sydney 2008 i exposà individualment a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona 2011 El seu treball dialoga amb…
Jean-Marie-Pierre Guitton
Cristianisme
Filòsof de la religió francès.
Professor a Montpeller, Dijon i París, assistí al concili II del Vaticà Membre de l’Académie Française, escriví La pensée moderne et le catholicisme 1930-55, L’eternité chez Plotin et saint Augustin 1933, L’existence temporelle 1949, Essai sur l’amour humain 1946, Jésus 1957, La vocation de Bergson 1960, Dialogue avec les precurseurs, Profils Parallèles Pascal-Leibniz Renan-Newman 1970 El 1991 hom publicà una entrevista amb ell, titulada Dieu et la science Vers le métaréalisme , que obtingué molta difusió dins i fora de França La seva darrera obra publicada fou Le siècle qui s’…
Maria Oleart i Font
Literatura catalana
Poetessa i narradora.
Utilitzà el pseudònim d’ Oleart de Bel Autora d’una breu però intensa obra poètica publicada en cinc llibres La mort i altres coses 1956, Enllà 1974, M’empasso pols quan beso la terra 1983, Versos a Anaïs 1989 i Solitud 1991 La poesia de Maria Oleart es fonamenta en punts de tensió entre austeritat i lirisme, realitat i illusió, desengany i esperança Amb Contes estrafets 1989, la seva única incursió en el món de la narrativa, guanyà el premi Don-na Les onades 1987 i La màgia de les espelmes 1991 són obres de literatura infantil El 2007 es publicà una antologia titulada Jo…
,
Francesc Martorell i de Luna
Historiografia catalana
Historiador.
Ciutadà de Tortosa Fou músic i impressor Escriví una història de Tortosa titulada Historia de la Santa Cinta 1926 L’any següent fou canviada la portada i el títol pel d’ Historia de la antigua Hiberia Per elaborar aquesta obra consultà els arxius capitular, municipal i el dels Reials Collegis de Tortosa i l’Arxiu Reial de Barcelona, i també l’obra de Cristòfor Despuig, Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , una de les seves fonts principals, de la qual manllevà informació Bibliografia Muñoz, JH Querol, E “Francesc Martorell i de Luna Aspectes d’un home polivalent”, Nous…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina