Resultats de la cerca

S'inicià a televisió l’any 1977, per a la qual realitzà El túnel i Mala racha , i més tard Total 1985 En cinema ha dirigit Pares y nones 1982, El bosque animado 1987, premi Fantasporto i menció d'honor al Festival de Sant Sebastià, Amanece, que no es poco 1988, que es convertí en un clàssic del surrealisme cinematogràfic, La viuda del capitán Estrada 1991, La Marrana 1992, Tocando fondo 1993, Así en el cielo como en la tierra 1995, La lengua de las mariposas 1999, Goya al millor guió adpatat i premi Ondas la millor director, el curt  Primer amor 2000, La Educación de las hadas…

Dedicat a la venda de marcs, material artístic i gravats, esdevingué sala d’exposicions el 1877, sota l’impuls del fill del fundador, Joan Baptista Parés i Carbonell El 1884 hi fou inaugurada la sala gran Esdevingué la principal galeria d’art de Barcelona i hi exposaren els grans artistes anecdotistes els Masriera, R Ribera, Miralles i els realistes Martí i Alsina, Vayreda, Simó Gómez S’hi manifestaren els modernistes Casas, Rusiñol i els postmodernistes Nonell, Mir, Pidelaserra, que hi causaren escàndol Entrat ja el segle XX inicià una lenta decadència en profit de galeries com el Faianç…

Feu estudis, inacabats, de perit mercantil Participà en la campanya de Rússia amb la División Azul El 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria 1952, que inicià un cicle de temes realistes i lligats amb un món de baixos fons o popular Ha pasado una sombra 1953, Carta de ayer 1953, Las viejas voces 1955, La noche buena 1960, La corriente 1962 i El cacique 1963, premi Planeta Publicà també reportatges i guies Libro de las tabernas de España 1956, Barcelona 1954 i Costa Brava 1958 i obra històrica centrada en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola Tres días de julio 1967, Desastre…

Fins el 1961 dirigí, al seu país, els Lunes de la Revolución , i l’any següent viatjà a Bèlgica com a funcionari del servei diplomàtic, càrrec al qual renuncià el 1965 i s’installà a Londres De la seva obra cal destacar els relats Así en la paz como en la guerra 1960, Delito por bailar el chachachá 1995 i Todo está hecho con espejos 1999, les novelles Vista del Amanecer en el trópico 1964, reelaborada posteriorment en Tres tristes tigres 1966, Premio Biblioteca Breve de 1967, obra de desbordant capacitat imaginativa i que el consagrà, La Habana para un infante difunto 1980 i, de…

Estudià filologia anglesa i periodisme a Madrid El 1998 guanyà el premi Nadal amb l’obra Beatriz y los cuerpos celestes , el 2001 el premi Primavera de novella amb De todo lo visible y lo invisible i el 2004 el premi Planeta amb Un milagro en equilibrio Altres obres narratives seves són Amor, curiosidad, prozac y dudas 1996, Nosotras que no somos como las demás 1999, Una historia de amor como otra cualquiera 2003, Cosmofobia 2007, el llibre de relats Lo que los hombres no saben el sexo contado por las mujeres 2008, Lo verdadero es un momento de lo falso 2010, El contenido del silencio 2011,…

Vida Emigrà a Barcelona a la dècada de 1920 i començà a actuar passats els cinquanta anys d’edat en els primers films sonors que es realitzaren a l’Estat espanyol Treballà amb els directors Francisco Elías en el curt El último día de Pompeya 1932 Boliche 1933 i Rataplán 1935 Antoni Graciani, Aves sin rumbo 1934, i Ricard de Baños, El relicario 1933 Casat amb l’actriu María Severini, el 1941 tornà a actuar gràcies a Ignasi F Iquino, que el contractà sovint com a personatge de repartiment en films com ara Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario 1945, El tambor del Bruch 1947-48 i La familia…

Fill d’un actor desaparegut durant la dictadura argentina, als tres anys s’exilià amb la seva família a Espanya Començà a actuar d’infant i, després de formar-se a Nova York, es feu popular com a actor de sèries de televisió, entre d’altres,  Nuevas aventuras de El Zorro 1990-93 De la seva filmografia sobresurten  Historias del Kronen 1995, de Montxo Armendáriz  Martín Hache 1997 i Roma 2004, d’Adolfo Aristarain  Plenilunio  1999, d’Imanol Uribe  Asfalto 2000, de Daniel Calparsoro  The Dancer Upstairs 2001, de John Malkovich  Vete de mí 2006, de Víctor García León  Bordertown 2006, de Gregory…

Exercí la docència, a l’Uruguai, i el periodisme abans de dedicar-se plenament a la literatura Publicà la seva primera obra el 1963, Viviendo , una recopilació de contes, a la qual seguiren una segona del mateix gènere,  Los museos abandonados 1968 i la novella El libro de mis primos 1969 Amb l’establiment de la dictadura militar, el 1972 marxà de l’Uruguai i s’establí a Barcelona, encara que entre el 1974 i el 1975 s’exilià a París Des del 1975 resideix a la Ciutat Comtal Entre la seva extensa producció literària cal destacar també les novelles  La nave de los locos 1984,  La última noche de…

Fragment del Memorial de Greuges , 1760 AF/AHC-JC-RF Amb motiu de la celebració de les corts generals de l’any 1760, els diputats que acudiren a Madrid en representació de les ciutats de Barcelona, València, Saragossa i Palma de Mallorca feren arribar a Carles III un escrit o representació, conegut posteriorment com el Memorial de Greuges del 1760, en el qual es feien ressò dels problemes que la implantació del règim borbònic havia ocasionat als seus respectius territoris Els redactors de l’escrit, que no dubten a qualificar-se com a respresentants de “todos los naturales de los quatro Reynos…

La nova entitat fou creada el 2010 a instàncies del procés de concentració de les caixes impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , i començà a operar al juliol d’aquest any Després d’un període en què adoptà el nom provisional de Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa , al setembre adoptà el nom actual Pel volum dels actius sumats de les tres entitats 81020 milions d’euros era la quarta caixa d’estalvis de Catalunya Hom procedí a un pla de reestructuració amb l’objectiu de deixar la nova entitat amb una xarxa de 1215 oficines i uns 8000 empleats Adolf Todó fou…