Resultats de la cerca

En resten inscripcions funeràries, escrites de dreta a esquerra, llegibles per l’alfabet, derivat del grec alfabet, però difícilment traduïbles En etrusc, segons les representacions gràfiques, no hi ha sonores, hi ha quatre timbres vocàlics, els diftongs tendeixen a reduir-se i les consonants a acumular-se No hi ha gènere gramatical, però el femení es distingeix d’alguna manera El singular no té desinència la del plural és - ar La marca de datiu singular és -eri , i n'hi ha diverses de genitiu N'han estat identificats alguns pronoms personals i algunes desinències verbals En el camp lèxic…

Desenvolupà la teledetecció i la cartografia de base a escala 15000 i 125000 en ortofotomapes, com també la d’obres públiques Edità mapes temàtics a escala 1250000 Tenia, entre altres funcions, recollir i conservar la toponímia, i mantenir i tenir cura de la Cartoteca de Catalunya, encarregada d'aplegar i estudiar la documentació geogràfica i cartogràfica existent Des del 1985, publicà la Revista Catalana de Geografia,  i  a partir del 1990 participà, juntament amb l’Agrupació Europea d’Interès Econòmic AEIE, en un projecte europeu basat en la tecnologia coneguda amb el nom de  …

Aquest castell, fos o no d’origen sarraí, devia pertànyer primerament als religiosos de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf, a qui el rei Alfons I i Albert de Castellvell concediren el terme entre el 1170 i el 1171 En devia ser castlà Pere de Déu A partir del 1263 Porrera va passar a ser domini del monestir cartoixà d’Escaladei, que comprà l’indret als canonges de Garraf per 1 300 morabetins El castell s’alçava a la part més alterosa de la vila, segons consta per la toponímia, tot i que avui no n’hi ha cap rastre visible En aquest lloc, al segle passat hi havia “l’era del…

Doctora en filologia semítica Ha publicat, entre d’altres, els assaigs Contra moros i jueus Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià 1981, Nous textos d’historiadors musulmans referents a la Catalunya medieval tesi doctoral, 1999, De quan érem o no musulmans Textos del 713 al 1010 continuació i complement de l’obra de JM Millàs i Vallicrosa, 2000, Obertura a l’Islam 2001,  Mots remots amb Rosa Lluch, 2002, recull sobre història i toponímia catalanes d’origen àrab,  Ser dona i musulmana  2007,  Ser mujer y musulmana  2009,  En torno al islam y las musulmanas  …

Cursà filosofia i lletres a València, on gaudí del mestratge d’Antonio López Gómez Llicenciat el 1958, fou l’ajudant del seminari de geografia El 1962 defensà la primera tesi doctoral de geografia a la Universitat de València i hi ocupà la plaça de professor adjunt numerari de geografia el 1963 Fou catedràtic de geografia, primer a la Universitat de Múrcia 1967-69, i, després, a la UV 1969-2001 A Múrcia i, sobretot, a València ha format una nodrida generació de professors universitaris de geografia i, a més, ha estat pioner i mestre de geògrafs físics per això és un referent de l’escola…

Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no obstant, tant…

Situat dins el municipi de Xàbia Marina Alta, correspon al Promontorium Ferrarium , que separava el sinus Sucronensis i el sinus Illicitanus dels antics Els materials geològics, cada cop més vells vers el S, componen faixes paralleles des del Miocè al Cretaci inferior, que cabussen al NE La toponímia, no gaire unànime, té una versió marina, més senzilla, que només conté el cap de Sant Martí i el de la Nau pròpiament dit 116 m alt, al S del sector més oriental del promontori, on hi ha un far, i una altra de terra, on se succeeixen, de N a S, el cap Prim, la platja i l’illa del…

Les ciutats dels autrígons eren Portus Ammanus prop de Portugalete, Flaviobrica vora l’anterior, Uxama Barca Osma de Valdegobia, Virovesca Briviesca, Vindeleia Santa Maria de Rivarredonda, Segisamunculum Cerezo del Río Tirón, Salionca Poza de la Sal Tritium monestir de Rodilla, etc El basquisme dels autrígons ha estat post en dubte a causa del gran nombre d’elements celtes trobats en llur toponímia i arqueologia Hi ha testimonis, però, que almenys des del segle IV aC parlaven una llengua pròxima a l’actual basc La cultura dels austrígons era fonamentalment agrícola i segurament…

Ha centrat la seva investigació en la història local i la toponímia de Mancor de la Vall També ha collaborat en l’elaboració d’una bibliografia d’Inca, a més d’algun estudi sobre art i arquitectura islàmics a la comarca Entre les seves obres destaquen Arte árabe en Mallorca 1948, Mancor del Valle 50 años de vida municipal 1925-1975 1975, Mancor de la Vall carrers i places 1981, Aproximació a la bibliografia d’Inca Inca 1974-1980 1980, Mancor de la Vall imatges del passat 1986, Monografia de l’església de Sant Joan Baptista de Mancor de la Vall 1988, “Transcripció literal d’alguns…

Des del mateix any de la fundació, el 1958, publicà un butlletí, trimestral i bilingüe francès i català L’últim número es publicà l’any 1967 La revista divulgà essencialment treballs puntuals, documents, inventaris de fons i informacions sobre adquisicions, biblioteca, accions de caràcter pedagògic, etc Hi collaboraren arxivers JG Gigot, Michel Bouille i personal de l’arxiu departamental Louis Ausseil, Paulette Delos Però també es publicaren apunts i treballs sobre les ciències dites auxiliars arqueologia P Ponsich, R Grau, G Claustres, numismàtica, heràldica A Cazes, geografia històrica,…