Resultats de la cerca

Situació Vista de les parets de ponent, a mà esquerra la més ben conservada, i la de migjorn, a mà dreta, d’aquest edifici J Bolòs Edifici situat al cim de la Serra de Sant Feliu, a ponent de la parròquia de Viver Al voltant del mas hi ha una clariana de camps Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 00,9 —y 43,3 31 TDG 009433 Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Viver a Serrateix i agafar una pista que surt, a mà esquerra, acabada la pujada, i porta, seguint la carena, als masos de Sant Feliu, la Vila…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània Els instruments de doble llengüeta…

N'hi ha de diverses amplades L’extrem tallant té un biaix toix, i a l’altre cap hi ha un mànec de fusta d’alzina

La música popular gallega té un origen obscur i remot i una varietat de melodies i tonades que van de l' alalá profund i queixós a la vivacitat de la muiñeira riberiana , les regueifas , les ruadas , o els cantos de pandeiro , etc Uns altres ritmes i variants folklòrics gallecs són els antiquíssims cantos de Aninovo o les panxoliñas nadalenques, els cantos de Reises i els maios a l’arribada de la primavera Els instruments característics són la gaita, el tamborí, el pandeiro , les ferreñas , les cunchas i la zanfoña medieval L’església gallega combaté i censurà la música popular durant molts…

Prengué l’alternativa a Barcelona el 1864 de mans de Julián Casas el Salamanquino Assolí èxits a Amèrica, on actuà molts anys El darrer cop que torejà a Barcelona fou per l’agost del 1879, en una cursa que s’inicià amb l’actuació de la moixiganga Un Tec al Besòs

Josep Serra i Sió Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Josep Serra i Sió va néixer a Roda de Ter el 24 de juny de 1877 Als deu anys va entrar com a aprenent de teixidor en una fàbrica del seu poble Interessat per la mecànica féu aquest aprenentatge en un taller de Terrassa Després treballà en diferents empreses com a muntador, torner i ajustador El 1902, es constituí a Manlleu Costa i Serra, Societat en Comandita, que es proposava de construir maquinària tèxtil, però que es dedicà sobretot a les reparacions L’ordre dels noms significava, en aquest cas, que Josep Serra era el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT Barcelona y sus misterios 1860-61 d’Antoni Altadill GUIÓ Albert Marro FOTOGRAFIA Jordi Robert INTERPRETACIÓ Francesc Aguiló, Joaquim Carrasco Diego Rocafort, Joan Argelagués, Joan Durany, Josep Balaguer, Emília de la Mata, Maria Reigada, Josep Martí, Manuel Arbó ESTRENA Barcelona, 26061916 Producció El 1880 Antoni Altadill publicà Barcelona y sus misterios , a semblança de Les Mystères de Paris 1842-43 d’Eugène Sue Ambdues obres després es convertiren en fulletons En la trama complicada de la cinta domina l’aspecte sentimental més…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PC Isasi Barcelona, Suevia Films Cesáreo González, Madrid GUIÓ Josep Maria Font i Espina, Jordi Feliu FOTOGRAFIA Francesc Marin blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Manuel Gallardo Juan, Amparo Baró María, Fernando Cebrián Andrés, Montserrat Julió Teresa, Elena María Tejeiro Isabel, Carles Lucena un obrer, José Montells l’emboscat, María Zaldívar l’àvia, Marc Martí Luis, Lluís Torner el foll ESTRENA Madrid, 22031962, Barcelona, 20111962 PREMIS…

Fundat l’any 1951 gràcies a l’impuls de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní, amb el nom Secció Esportiva Noia, que més tard Club d’Hoquei Noia, Ateneu Agrícola Noia 1959 i Club Esportiu Noia 1992 en desvincular-se de l’Ateneu El 1954 pujà a primera divisió del Campionat de Catalunya Competí en aquesta categoria fins que la temporada 1969-70 fou un dels catorze equips que inauguraren la divisió d’honor espanyola Aquella mateixa campanya fou subcampió de Lliga amb un equip format per Prat, Llopart, Calduch, Roca, Brasal i Font, èxit que repetí la temporada següent També el 1971 fou subcampió de…

La ciutat, en un turó a la riba esquerra del Xúquer, des del segle XIX s’ha estès vers la plana conserva el nucli antic constituït per un carrer, parallel als rius, amb cases penjades sobre l’espadat calcari Hi són recursos recents l’explotació de la fusta serradores i també l’afluència turística La principal activitat de la població, però, correspon al sector terciari funcions administratives, comerç L’any 1970 fou construït el polígon industrial de la ciutat Anomenada per primera vegada l’any 784 per un cronista àrab, estigué ocupada pels àrabs fins el 1177, que fou conquerida per Alfons…