Resultats de la cerca

És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…

La fàbrica de Sant Quirze de Besora postal de principi de segle Els Guixà eren igualadins que s’installaren a Sant Quirze de Besora per tal d’aprofitar la força del Ter L’empresa Filatures Guixà SA s’anunciava l’any 1927 com la més antiga d’Espanya Possiblement tenia raó si ens remuntem als orígens segons els llibres de comptabilitat en poder de la família Aquesta esmenta el 1777 com l’any en què comença la nissaga Consta que Josep Guixà i Tous tenia una empresa industrial a Igualada el 1815 i que el 1822 comprava cotó de Motril per filar a casa seva Aquest Josep Guixà es…

Envoltat de termes de barons Tous, Guadassuar, Ressalany, Alberic, Antella, era de jurisdicció reial Constituí des del s XIX un enclavament 28,22 km 2 del municipi d’Alzira El 1965 el municipi de Tous obtingué en aquest enclavament la compensació territorial per la construcció del pantà de Tous

Malauradament ho hi ha, ara com ara, cap referència documental sobre aquesta fortalesa Amb tot, el lloc de Vallbona pertanyia des del segle X als senyors del castell de Cabrera com a feudataris dels comtes de Barcelona El 1348 l’indret de Vallbona, juntament amb el castell de Cabrera, passaren al castlà de Tous, Pere de Tous Uns anys més tard, el 1396, el seu successor Bernat de Tous cedí Vallabona i Cabrera al canonge de Barcelona, Guillem Jofre Al segle XV, Vallbona passà als Cardona i després a la família Camporells Aquests darrers emparentaren amb…

Entre la seva obra sobresurt el Dictionnaire des peintres, dessinateurs, sculpteurs et graveurs de tous les temps et de tous les pays 1911-21, útil pel seu intent d’exhaustivitat i que ha estat molt ampliat posteriorment

Nicolau Tous i Josep Soler Nicolau Tous i Soler, nascut a Igualada i installat a Barcelona al voltant del 1825, es convertí en un dels filadors més importants de la capital amb la seva fàbrica al carrer de les Tàpies, una de les primeres que introduí les màquines de vapor a Catalunya Guanyà diners i prestigi, ja que el 1829 era un dels tres comissionats pel ram de filats de la Comissió de Fàbriques, i el 1842 president de l’esmentada Comissió, la patronal catalana d’aquells anys El 1844 fou un dels principals expositors al certamen de caràcter industrial que se…

N'és la capçalera el riu de Cazumba que neix al Caroig i és anomenat ja d’Escalona, o riu de Benedrís , abans de Quesa, on rep per la dreta el principal afluent, el riu Grande format a la mola de Bicorb Travessa profundament engorjat el sector nord de la canal de Navarrés estricta Quesa, Navarrés, Tous i desemboca al seu collector, aigua avall de Tous, prop del despoblat d’Escalona

Situació Torre circular alt-medieval, molt modificada i mig embeguda dins la construcció moderna ECSA - M Raurich El castell i la seva torre són situats en un extrem del poble de Llorenç Mapa 35-17447 Situació 31TCF789715 Llorenç és situat al costat de la carretera que va del Vendrell cap a Sant Jaume dels Domenys La torre i l’edifici del castell es veuen sortint del poble, a mà esquerra JBM Història El lloc i la quadra de Llorenç formaven part del terme de Castellví de la Marca El topònim Llorenç és documentat des de mitjan segle X La primera referència del castell o el poble de Llorenç és…

Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’aquest…