Nicolau Tous i Josep Soler
Nicolau Tous i Soler, nascut a Igualada i instal·lat a Barcelona al voltant del 1825, es convertí en un dels filadors més importants de la capital amb la seva fàbrica al carrer de les Tàpies, una de les primeres que introduí les màquines de vapor a Catalunya. Guanyà diners i prestigi, ja que el 1829 era un dels tres comissionats pel ram de filats de la Comissió de Fàbriques, i el 1842 president de l’esmentada Comissió, la patronal catalana d’aquells anys. El 1844 fou un dels principals expositors al certamen de caràcter industrial que se celebrà a Barcelona, presentant fils de cotó, tenyits, amb numeració que arribava fins al 110, un fil primíssim de delicada manufactura.
El 1850, Nicolau Tous tenia 6.000 pues de filar en màquines selfactines i 160 treballadors a la fàbrica. Nicolau Tous va guanyar una fortuna important. El trobem el 1840 com un dels promotors de la Caixa d’Estalvis de Barcelona —una obra benèfica— i com a subscriptor-fundador del Banc de Barcelona el 1844. És dels homes amb els quals s’ha de comptar a l’hora de fer negocis. Com a filador s’interessà per la metal·lúrgia i concretament per la construcció de maquinària tèxtil. El 1841 serà el promotor de Tous, Ascacíbar i Companyia, l’empresa successora de La Barcelonesa de Foneria i Construcció de Màquines, a l’origen de La Maquinista Terrestre i Marítima. El seu fill, Nicolau Tous i Mirapeix, estudiarà mecànica per indicació del pare i serà un dels homes forts de la primera empresa metal·lúrgica catalana del segle XIX.
Guillem Graell, secretari del Foment del Treball Nacional, dirà d’ell que fou “el hombre tal vez más activo y sin disputa el más organizador de los elementos de defensa, por espacio de muchos años”, dintre de la Comissió de Fàbriques (Historia del Fomento del Trabajo Nacional, pàg. 320). Aquest personatge s’associà l’any 1843 amb un petit teixidor de cotó de Badalona que es deia Josep Soler i Finet, constituint així Josep Soler i Companyia. També el trobarem participant en altres empreses cotoneres de la conca del Ter, el Ripollès i a la comarca d’Osona.
El 1852 els telers manuals foren substituïts per 140 telers mecànics, que funcionaven amb la força d’una màquina de vapor. Deu anys més tard, els telers eren 180, la inversió de 28.000 duros i la fàbrica tenia 180 obrers. El taller era al carrer de Busquets, núm. 10.
El 1863 la participació de Nicolau Tous devia augmentar, i canvià la denominació social per la de Soler, Tous i Companyia.
Nicolau Tous i Soler morí el 1870. Les seves activitats tèxtils havien anat a la baixa a Barcelona, mentre creixia la importància de l’establiment badaloní. Els fills no seguiren el seu camí, ja que tant Nicolau com Josep Tous i Mirapeix s’integraren a La Maquinista d’una manera plena. També devia morir aleshores Josep Soler i Finet. El substitut de Tous i Soler a l’empresa barcelonina serà Joaquim Montal i Fita, que ocuparà el càrrec de gerent el 1873 de la nova societat Soler, Montal i Companyia. Aquesta es constituí amb un capital de 90.000 duros.
Joaquim Montal i Fita
Desapareguts els dos fundadors, Joaquim Montal es farà càrrec de l’empresa, acompanyat per dos germans i un fill de Soler i per altres socis que aporten capital.
Joaquim Montal i Fita (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952).
Marca de Joaquim Montal i Fita. L’empresa serà continuada pels seus fills i nets.
Joaquim Montal i Fita descendia d’una família d’Arenys de Mar, traslladada a Barcelona, i és evident que el soci Espriu també devia estar vinculat a la vila del Maresme, si recordem que aquest era l’origen del poeta Salvador Espriu.
No consta que Joaquim Montal tingués coneixements de l’ofici, però si no en tenia els va aprendre. El 1875 va canviar el signe de la producció, passant de la fabricació de l’empesa tradicional a la de productes assarjats, patens i teixits llavorats.
Devien guanyar força diners perquè el 1882 es dissolgué la societat i se’n creà una altra en la qual el nom Montal quedava al davant —Montal i Companyia— amb un capital de 400.000 duros.
Grup de teixidors de la fàbrica de Montal i Companyia, 1890 (Història Gràfica de Badalona 1880-1939, 1987).
Aportacions al capital inicial de 400.000 duros de la societat Montal i Companyia.
Joaquim Montal continuà com a gerent, però ara amb una participació del 52% del capital. Aquest s’havia multiplicat per set en nou anys, sigui per acumulació de beneficis o per noves aportacions.
Començaran els anys més difícils per a la indústria cotonera. Els resultats no devien ser tan bons. El 1892 Joaquim Montal no tingué problema a l’hora de comprar les participacions dels seus socis, i l’empresa quedà a nom únic seu.
La fàbrica de Badalona tenia uns 180 obrers al final del segle. Produïen aleshores teixits de cotó i mescla, tant en cru com en teixits de color.
A la mort de Joaquim Montal, el 1913, els seus fills Joaquim i Agustí Montal i Biosca constituïren la societat Fills de J. Montal i Fita, SRC. La seva fàbrica de Badalona fou visitada el 1915 pel president del Govern espanyol, Eduardo Dato, el qual s’interessà especialment —segons consta— pel “tejido llamado kaki que utiliza el ejército español.” (Diari de Barcelona, abril del 1915, pàg. 4.895)
El 1929 la societat es transformà en anònima amb el nom d’Industrial Montalfita SA, amb un capital desemborsat de cinc milions de pessetes. El 1989 abandonà l’activitat industrial després de presentar la suspensió de pagaments.
Aportacions al capital inicial de 90.000 duros per constituir la societat Soler, Montal i Companyia.
En la seva història, la societat va rebre les denominacions següents:
- 1843-1863 - Josep Soler i Companyia
- 1863-1873 - Soler, Tous i Companyia
- 1873-1882 - Soler, Montal i Companyia
- 1882-1893 - Montal i Companyia, Societat en Comandita
- 1893-1913 - Joaquim Montal i Fita
- 1813-1929 - Fills de Joaquim Montal i Fita, SRC
- 1929-1989 - Industrial Montalfita SA
Marca de Joaquim Montal i Fita, que es feu càrrec d’una antiga empresa badalonina el 1873.