Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
Frederic Lliurat i Carreras
Música
Teòric, crític i pianista català.
Vida Inicià els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i els amplià amb E Granados i ChA de Bériot a París i A De Greef a Brusselles Feu concerts per l’Estat espanyol i Europa, però un accident li afectà una de les mans i segà la seva carrera pianística Fundà 1904 la "Revista Musical Catalana", de la qual també fou redactor en cap, i collaborà en altres publicacions, tant nacionals "La Veu de Catalunya", "El Poble Català", "La Vanguardia" com estrangeres "Le Monde Musical" Els seus escrits són recollits en el llibre La música i els músics crítica-impressions 1933 També…
Fèlix Martínez i Comín
Música
Compositor català.
Estudià piano i violí al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment harmonia i composició amb J Zamacois Actuà com a intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Els anys quaranta s’especialitzà en la música de ball, de la qual fou un destre arranjador, i també s’inicià en la cobla, gènere que finalment conreà a bastament i en el qual obtingué nombrosos premis i destacà com un dels primers experimentadors en combinacions instrumentals La seva producció també inclou música de cambra, lieder i algunes peces simfòniques,…
Vicent Pérez i Jorge
Música
Compositor valencià.
Vida Estudià música al Conservatori de València i també amb Ángel Mingote, Andrés Isasi i Miquel Asensi Ingressà en l’orde franciscà el 1922 Entre les seves composicions, majoritàriament religioses, cal destacar nou misses, una Salve Regina a quatre veus i gran orgue, Capricho per a piano , Tríptic folklòric valencià i l’obra per a orgue Capricho sinfónico , orquestrada per ell mateix i estrenada per l’Orquestra Simfònica de València l’any 1943 Amb Manuel Mola publicà l' Antología musical al servicio del templo 1947 També exercí com a director de cors, organista de San Francisco…
Josep Palàcios i Martínez
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra El 1958 guanyà el Premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions Després d’alguns anys de silenci, el 1981, juntament amb Manuel Boix el qual s’encarregà de la part gràfica publicà les narracions Ocells miralls i el llibre de poemes Devastació , el qual li valgué el Premi de Crítica del País Valencià d’aquell any L’any 1982, també en collaboració amb Manuel Boix, publicà l’assaig titulat Acròstic Darrerament ha publicat els llibres de poemes Inventari 1984 i Frontissa 1986, el llibre de contes La serp El riu 1986 i Alfabet 1989, una aventura tipogràfica que li…
,
Jan Hanuš
Música
Compositor txec.
El 1932 feu estudis de composició amb O Jeremiaš, que després amplià amb P Dědeček, R Karel i J Křička El 1940 es diplomà Treballà per a la Casa Editora FA Urbánek Fou secretari de la Unió de Compositors txecoslovacs 1955-60 i director de la discogràfica Panton 1963-70 La seva obra es mostra fidel a la tradició txeca, amb una tendència al caràcter dramàtic i un gust exquisit en el terreny harmònic i tímbric Impressionista en la limpidesa de l’escriptura, no rebutjà la línia constructivista de P Hindemith, tal com mostra la Musica concertante 1970 També conreà la música electrònica El seu…
Tívoli
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Tivoli_ciutat.jpg)
Vista de Tívoli
Violaine M (CC BY-NC 2.0)
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
Situada a la riba esquerra de l’Aniene, a l’indret on salta en cascades a la Campagna romana, entre el coll Ripoli i el cim Catillo D’origen sabí, Tibur fou sotmesa a Roma 358 aC, formà part de la lliga llatina i els tiburtins obtingueren la ciutadania romana Consagrada a Hèrcules i Vesta, conserva dos temples del període republicà transformats en esglésies cristianes Cèlebre lloc d’estiueig de Roma hi comunicava per la via Tiburtina , hi residiren Juli Cèsar, Sallusti, August, Horaci, etc Adrià hi construí la villa Adriana Seu episcopal segle IV, fou ducat bizantí, i després d’un període d’…
Giovanni Bellini
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC8822_COREL1201012.jpg)
Madonna i infant (1485), de Giovanni Bellini (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Pintura
Pintor italià, dit Giambellino.
Deixeble del seu pare Iacopo i del seu cunyat Mantegna, fou influït també per la pintura flamenca i per Antonello da Messina Treballà al taller de Squarcione, a Pàdua Fou collaborador del seu pare i del seu germà Gentile Entre les seves obres de joventut hi ha la Transfiguració Civico Museo Correr, Venècia i L’oració a l’hort National Gallery, Londres Pintà també diverses Pietà i nombroses Madonne , tema que conreà tota la vida Diverses vegades treballà en la decoració del palau ducal de Venècia A partir del 1500, bé que sense abandonar la pintura religiosa Madonna de San Zaccaria , 1505,…
Walters Art Museum
Museu
Museologia
Museu d’art de Baltimore, a l’estat de Maryland (Estats Units d’Amèrica).
Té l’origen en les colleccions del magnat, mecenes i filantrop William Thompson Walters 1819 – 1894, continuades pel seu fill Henry Walters 1848 – 1931, el qual en morir les llegà a la ciutat de Baltimore Emplaçat en un edifici d’estil neoclàssic renaixentista construït a propòsit, fou inaugurat l’any 1934 El seu fons comprèn unes 36000 peces d’art o d’interès artístic que cobreixen pràcticament tota la història de la humanitat, des del món antic fins al segle XIX Hi destaca la secció d’art medieval, una de les colleccions més extenses, que comprèn a més de l’occidental europeu, l’art de l’…
Rafael Caria
![](/sites/default/files/media/FOTO/255445.jpg)
Rafael Caria
© IEC / Montse Catalán
Literatura catalana
Filòleg i poeta.
Llicenciat en dret, es dedicà al redreçament cultural i lingüístic de la seva ciutat, fou director de l’anuari acadèmic Revista de l’Alguer 1990-99 del Centre de Recerca i Documentació Eduard Tota que ell havia fundat el 1979 Especialitzat en toponímia i lexicografia, publicà en aquest camp Studi di toponomastica e lessicografia algherese, I Il mondo del Càlic 1990, Toponomastica algherese, II 1993, Documents d’història toponímica algueresa el “Llibre de las lacanas” 1992, Els noms de les herbes del camp de l’Alguer 1993 i Le piante espontanee ad Alghero 2001 Publicà també llibres…
,
Miquel Signes i Molinés
Literatura
Escriptor en castellà i polític.
Afiliat 1931 a les Joventuts Socialistes, el 1932 obtingué el títol de mestre Poc després d’aconseguir plaça fou mobilitzat pel bàndol republicà Després de la Guerra Civil fou condemnat a vint anys de presó, però al cap de tres anys sortí en llibertat i pogué exercir fins el 1954 des del 1947 com a director del Collegi Politècnic de Sant Josep, a Alacant Durant els primers anys del franquisme s’involucrà en la reorganització del PSOE en la clandestinitat, però se separà del partit el 1962 seguint Rodolf Llopis , de qui era molt pròxim Del 1954 fins a la jubilació 1981 treballà en una caixa d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina