Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
gastròpodes

Organització general dels gastròpodes
© Fototeca.cat
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs.
Presenten el cos dividit en tres regions, el cap , la massa visceral i el peu , òrgan musculós i reptant que ocupa una posició ventral respecte a les altres dues regions Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte La boca és apical, amb una llengua eriçada de pues anomenada ràdula La massa visceral, enrotllada en una espiral helicoide, sol ésser recoberta d’una closca univalva també enrotllada helicoidement, bé que aquesta closca manca en alguns llimacs, nudibranquis…
Les juglandàcies
Juglandàcies 1 Noguera Juglans regia a brot fructífer en el qual les drupes amb l’envolta carnosa clivellada, mostren la closca de la nou o endocarp x 0,5 b nou seca amb la closca parcialment extreta x 0,5 c flor femenina, ovari ínfer, amb quatre tèpals menuts dos grossos estigmes x 3 d flor masculina, amb alguns tèpals i nombrosos estams x 3 e ament de flors masculines, gruixut i pèndul x 0,5 Eugeni Sierra Es tracta d’una petita família, amb una cinquantena d’espècies, pròpia sobretot de les zones temperades de l’hemisferi boreal Els seus representants són arbres de fulla…
cogombre salvatge
cogombre salvatge
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, ajaguda, monoica amb flors unisexuals pentàmeres, groguenques.
Fa baies oblongues, penjants, de superfície verdosa i aspra, que a la maturitat es desprenen del peduncle i projecten violentament per la part basal les llavors que contenen Creix a la vora de masos, corrals, camins i enderrocs, a la regió mediterrània El fruit és purgant dràstic
Les esparganiàcies
Esparganiàcies 1 Espargani Sparganium erectum a aspecte general amb les flors unisexuals reunides en inflorescències glomerulars compactes, les masculines a la part superior i les femenines, més grosses, a la inferior x 0,5 b inflorescència masculina Ix 3,3, b’ flor masculina amb quatre estams envoltats per unes esquames petites x6,6 c infrutescència x 1,1, c’ flor femenina envoltada per sis bràctees i amb la presència d’un estil simple i persistent que forma un bec prominent x4,4, c " el fruit és una drupa amb l’exocarp sec i esponjós x 4,4 Eugeni Sierra Els esparganis són…
Les zanniquel·liàcies
Zanniquel-liàcies 1 Zanniquèl-lia Zannichellia palustris a aspecte general x 0,5 b flor masculina formada per un únic estam i flor femenina amb quatre pistils, tots en el mateix verticil x 3 c detall dels fruits x 3 Eugeni Sierra Es tracta d’una altra família de plantes aquàtiques distribuïda per tot el món que comprèn quatre gèneres i set espècies pròpies de les aigües dolces o una mica salabroses Viuen completament submergides i, pel seu aspecte, es poden confondre amb alguns potamogètons o amb les rúpies, descrits anteriorment A partir dels rizomes s’originen tiges filiformes i força…
Les lauràcies
Lauràcies 1 Llorer Laurus nobilis a ramell d’un peu masculí florit x 0,5 b flor masculina, amb quatre tèpals creuats que corresponen a dos verticils, i dotze estams x 3 c detall d’un estam, en el qual s’aprecia la formació de dues finestrelles a l’antera, tipus de dehiscència ben característic de la lauràcies, i els dos nectaris a la base del filament x 6 d flor femenina, amb quatre estams rudimentaris, no funcionals x 3 e ramell femení fruitat x 0,5 Eugeni Sierra Formen aquesta família més de 2000 espècies, distribuïdes en una trentena de gèneres, d’arbres i d’arbusts restringits a les…
règim
Botànica
Inflorescència constituïda per flors unisexuals disposades en una espiga composta, la qual és envoltada per una espata.
És un tipus d’espàdix i és característic de la família de les palmes
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…
Les amarantàcies
Amarantàcies 1 Amaranthus graecizans a aspecte general, on es pot veure el port d’aquesta herba anual de flors poc aparents, agrupades en inflorescències axillars x 0,5 b cima de flors trímeres, amb algunes de masculines i altres de femenines x 10 c fruit capsular que conserva encara els tèpals membranosos x 10 c’ càpsula, dita pixidi perquè s’obre per una línia de dehiscència transversal x 10 d llavor, de testa negra i brillant x 10 Eugeni Sierra Les amarantàcies són herbes, més rarament arbusts, de fulles esparses o oposades, enteres i sense estípules Se’n coneixen vora de 65 gèneres i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina