Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Linyola

Linyola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de Linyola, de 28,66 km 2 d’extensió, és situat al sector septentrional del Pla d’Urgell El 1988 se segregà de la comarca de la Noguera i fou inclòs a la nova comarca del Pla d’Urgell Confronta amb els municipis noguerencs de Bellcaire d’Urgell al N, Penelles a l’E i Vallfogona de Balaguer a l’W amb Ivars d’Urgell també a l’E, el Poal i Vila-sana al S i Bellvís i l’enclavament d’Arrufat pertanyent a aquest mateix municipi a l’W, tots de la seva mateixa comarca El terme és regat pel canal del Sió, a tramuntana i a llevant, i pel Riu Corb, a migdia Hi…
Vil·la de Centcelles (Constantí)
Estructura de la villa Vista aèria de les parts ara vistents de la villa, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics ECSA - d Todó La villa romana de Centcelles es troba a 2 km al SE del terme municipal de Constantí Tarragonès, molt a prop del marge dret del riu Francolí i a uns 7 km de Tarragona Per als estudiosos el nom de Centcelles va implícitament associat a l’existència d’un mausoleu antic tardà segle IV, que conserva a la seva cúpula un extraordinari mosaic policrom, amb escenes profanes i cristianes, de gran valor artístic, simbòlic i…
De la crisi del segle III a Euric
Vista aèria de l’antiga ciutat d’Empúries amb la Neàpolis a primer terme, que al Baix Imperi esdevingué una necròpoli paleocristiana ECSA - J Todó Des d’un punt de vista demogràfic, els segles que van des de la crisi del segle III fins a la irrupció a Hispània dels musulmans mantenen una certa unitat social, malgrat els canvis polítics dels visigots que la invasió musulmana va tallar de manera radical sense que hagués pogut influir essencialment en l’estructura demogràfica i social La crisi del segle III i els esdeveniments posteriors representen un canvi radical en la vida de la gent de l’…
el Conflent

Comarca del Principat de Catalunya, a la Catalunya del Nord, a l’entorn de Prada.
La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…
Mil·liaris de la Via Augusta i els seus ramals
Introducció Mapa de la situació dels milliaris del romà tardà trobats a Catalunya amb relació a la Via Augusta i les mansiones del seu recorregut informació extreta de M Mayer-I Rodà La via Augusta des Pyrénées à l’Èbre , “Documents d’archéologie française”, 61 1997 “Voies romaines du Rhòne à l’Èbre via Domitia et, via Augusta”, figs 71-75 Els milliaris són fites de pedra que porten inscrita la distància en milles romanes 1 490 m entre el punt d’implantació i el punt de partida de la via, a més del nom de l’emperador romà sota el govern del qual es va construir o modificar la via Són…
La promoció social
La vida pública Possibilitats de promoció social A la zona objecte d'estudi, la promoció social no va ser diferent de la del conjunt de les zones més romanitzades de l'Imperi Romà, i la variació de la seva estructura es va produir, per tant, més per evolució cronològica que per condicionaments locals La promoció social entre les diverses classes fou un fet que es va produir des d'època republicana en territori itàlic, si bé va arribar molt més tardanament a l'àmbit provincial, que té clars indicis d'aquest fenomen en època de Cèsar i una progressiva generalització a partir d'August L'escalada…
invasions bàrbares

Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…
El marc històric del romànic del Perapertusès
Presentació Vista aèria del sector original de la comarca, amb el castell de Pèirapertusa, que li dóna nom, a primer terme, I, al fons, el grau de Maurin i l’esperó de Querbús ECSA - F Tellosa La Fenolleda i el Perapertusès són dues comarques o països totalment vinculats en els aspectes polític i religiós fins al començament de l’edat mitjana és per això que s’han tractat conjuntament fins a la seva ocupació pels carolingis en la introducció o estudi que sobre les èpoques prehistòrica, protohistòrica, romana i visigòtica ha fet J Abélanet a l’inici del marc històric de la Fenolleda Allí ens…
La moneda de l’antiguitat tardana
La circulació monetària en l’època romana tardana segles III-V La crisi del segle III en els dipòsits i en les troballes monetàries Mapa de les troballes de monedes visigòtiques de Catalunya T Marot La situació política i econòmica de l’Imperi i els esdeveniments relacionats amb les invasions germàniques converteixen la segona meitat del segle III en un dels períodes que han suscitat més estudis en referència a Hispània Molts d’aquests estudis han utilitzat els dipòsits monetaris datats al voltant d’aquesta cronologia per a justificar l’impacte de les ràtzies franques i alamanes en el nostre…
Seròs
Seròs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén pel sector sud-occidental de la comarca, ja al límit amb el Baix Cinca, a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW fins poc abans de la seva confluència amb el Cinca El municipi té una forma de mitja lluna envoltada a ponent pels termes segrianencs de Massalcoreig i de la Granja d’Escarp entre els quals el Segre rep les aigües del Cinca, i els termes de la comarca del Baix Cinca de Fraga NW i de Mequinensa SW A llevant limita amb els termes de Maials, Llardecans i Aitona, i a migdia amb Almatret El sector septentrional, a la dreta del…