Resultats de la cerca

En els casos lleus es produeix edema del pàncrees i en els més greus, hemorràgia o necrosi en relació amb l’alliberament de cinines que provoquen trastorns circulatoris i que activen determinats enzims que lesionen encara més el pàncrees i altres òrgans veïns Clínicament destaca un dolor abdominal intens, irradiat sovint a l’esquerra i acompanyat de nàusees i vòmits hi pot haver també febre, un grau variable d’icterícia, paràlisi intestinal i, a voltes, un quadre de xoc Les complicacions principals són els pseudoquists, formats per acumulacions de líquids provinents de la…

Hom parla de tractament medicamentós quan s’utilitzen les vitamines del grup B, els extrets hepàtics i els psicofàrmacs, especialment neurolèptics de tractament aversiu, basat en la creació d’un condicionament reflex de fàstic davant les begudes alcohòliques, quan hom recorre a l’associació d’un medicament disulfiram a l’alcohol, amb la qual cosa es produeixen reaccions molt desagradables vòmits, sufocaments, gran cansament, cefalàlgies, etc i de psicoteràpia, quan hom tracta de resoldre els conflictes psíquics profunds i les condicions d’ordre familiar, de treball, etc, que han motivat l’…

El vertigen posicional paroxismal és un atac vertiginós sobtat, d’una durada aproximada de mig minut, desencadenat per unes posicions determinades del cap El vertigen se sol acompanyar de nàusees, vòmits i alteracions de l’equilibri corporal La posició que desencadena el vertigen és sempre la mateixa per a cada persona, i és freqüent que l’atac es precipiti quan hom adopta la posició de decúbit lateral Si immediatament després d’un atac hom repeteix la posició les molèsties són menors La causa íntima d’aquest trastorn és atribuïda al desplaçament anormal d’un otòlit, que es…

Va precedida d’un quadre anomenat preeclàmpsia , que es compon de diversos graus d’albuminúria, d’hipertensió arterial, d’edemes, d’oligúria i de trastorns subjectius vertígens, escotomes centellejants, diplopia, cefalea, vòmits, que augmenten progressivament, fins que es desencadena la crisi, la qual evoluciona en quatre fases la fase d’invasió , caracteritzada per contraccions fibrillars localitzades a la cara i al coll, la fase tònica , amb contractura de tots els músculs del cos, cianosi de la cara i aparició d’escuma per la boca, la fase clònica , començada després d’una…

És anomenada tumor benigne d’estómac la proliferació anormal d’un grup de cèllules dels diversos teixits d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que es considera normal i formen una massa anormal o tumor, el comportament del qual és benigne, és a dir que no envaeix els teixits sans més propers ni origina metàstasis o disseminacions a distància Quan un tumor d’aquestes característiques s’origina al duodè, és a dir, la primera porció de l’intestí prim, és anomenat tumor benigne de duodè Els tumors benignes d’estómac i duodè són poc freqüents i gairebé sempre…

És anomenada tumor maligne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules del duodè o primera porció de l’intestí gros, que es reprodueixen molt més acceleredament del que és normal i formen una massa o tumor En absència de tractament, aquests tumors tendeixen, més tard o més d’hora, a infiltrar-se pels òrgans propers, com el fetge o el pàncrees, i originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics propers i en diversos òrgans més o menys allunyats del duodè, com ara el fetge, els pulmons o els ossos Els tumors malignes de duodè són molt poc freqüents, i les causes encara…

La hidrocefàlia és l’acumulació excessiva i persistent de líquid cèfalo-raquidi LCR a l’interior dels ventrícles encefàlics, produïda per una obstrucció en la circulació, un increment en l’elaboració o bé una disminució de l’absorció L’acumulació de LCR ocasiona un augment de la pressió a l’interior del crani En els infants petits, la hidrocefàlia es manifesta amb un augment de la grandària del crani, les parets del qual es distenen per la pressió interior En els infants més grans i els adults, com que el crani no es pot distendre, l’augment de la pressió intracranial provoca una compressió…

L’activitat de la lactasa disminueix amb l’edat, de manera que la intolerància a la lactosa és més freqüent en edats adultes i en poblacions on el consum de llet és poc habitual Algunes malalties que lesionen la mucosa intestinal també poden ser causa de disminució de l’enzim lactasa, situació que sol ser transitòria La intolerància a la lactosa depèn de la sensibilitat de cada persona i és dosidependent, de manera que hi ha la possibilitat que hom tingui dèficits de lactasa i no presenti els símptomes típics de la intolerància Quan aquests apareixen −ho solen fer al cap de 30…

La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis Analíticament hom detecta eosinofília Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne…

La mola hidatídica és un trastorn de l’embaràs que es caracteritza per la formació d’una placenta anòmala, constituïda per nombroses vesícules plenes de líquid, que impedeix el desenvolupament de l’embrió Si una dona embarassada presenta hemorràgies vaginals, encara que siguin poc abundants, convé que es consulti el ginecòleg perquè podrien ésser degudes a una mola hidatídica, sobretot si, a més, els símptomes característics de la primera etapa de l’embaràs —mareigs i vòmits per exemple—, enlloc de millorar empitjoren cada vegada més, la dona se sent malament i perd pes Sense un…