Resultats de la cerca

Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió, fístula…

D’una gran producció, incloïa nombroses colleccions de temes molt variats —literatura clàssica i moderna, aventures, llibres per a la dona—, però cal destacar la de sociologia i filosofia Proudhon, Schopenhauer, la de grans obres entre altres, la Novísima geografía universal ,de Reclus, i Historia social de la revolución francesa , de Jean Jaurès i les Obras completas del mateix Blasco, en edició econòmica i de luxe Féu uns tiratges molt grans i a preus populars —amb aquest fi recorregué a la impressió per estereotípia— A la mort de Blasco 1928, l’empresa continuà funcionant,…

En una primera etapa, que va fins al final dels anys seixanta, tingué escassa incidència pública i edità la revista Ibiza i obres d’Isidor Macabich, Enric Fajarnés i Antoni Costa, entre d’altres Al principi dels anys setanta, un grup de joves eivissencs, entre els quals hi havia Isidor Marí Mayans i Josep Marí Marí, aconseguiren de l’ajuntament d’Eivissa i dels anteriors directius que en fessin el traspàs de funcions, i s’inicià així una nova etapa en la qual la conservació del patrimoni eivissenc constituí l’objectiu prioritari De llavors ençà han estat molts i variats els…

Procedent d’una família noble, fou deixeble de Giovanni Battista Nanino i formà part de l’escola polifònica romana del principi del segle XVII Tot i que ell mateix es considerava un compositor aficionat, destacà per la seva habilitat com a contrapuntista i també com a teòric Fou un dels exponents de la música coral polifònica barroca per a grans grups de veus Els seus dos cànons més cèlebres, Illos tuos misericordes i Canone nel modo de Salomone -aquest per a noranta-sis veus-, foren citats per Athanasius Kircher en la seva obra Musurgia universalis Roma, 1650 Escriví diverses colleccions de…

Estudià piano i composició a la seva ciutat natal, com també filosofia i pintura, i fou una destacada figura intellectual a la Praga del final del segle XIX el 1897 fou nomenat membre de l’Acadèmia Txeca de les Ciències Autor d’un remarcable nombre d’òperes -deu en total i una d’inacabada-, obtingué un notable èxit amb Els ràpids de Sant Joan 1871, que excelleix pel seu romanticisme i per l’ús de motius fabulosos Els altres títols del seu catàleg, tot i que variats i reeixits, de seguida restaren a l’ombra d’obres d’altres autors coetanis, com A Dvorák o K Kovarovic, que, amb…

Estudià arts liberals a la Universitat de Harvard 1889-94 i després prosseguí els seus estudis musicals a París 1894-95 i a la Hochschule für Musik de Berlín 1895-98 Del 1898 al 1901 estudià història de la música, filosofia i estètica a la Universitat de Berlín Dedicat principalment a la docència, impartí classes al Conservatori Scharwenka de Berlín 1901-24 i, a partir del 1933, any en què s’establí als Estats Units, a les universitats de Harvard i de Nova York També fou crític musical de diferents publicacions alemanyes i nord-americanes Destaquen els seus llibres Music, History, and Ideas…

Considerat el principal escriptor en aquesta llengua, rebé el qualificatiu de "cítara de l’Esperit Sant" Fou diaca de l’església de la seva ciutat natal, però, en passar aquesta urbs a les mans dels perses, es traslladà a Edessa, ja dins les fronteres de l’imperi Romà, on creà una nova escola teològica, hereva de la tradició d’aquella en què s’havia format És autor d’innombrables himnes madraše i homilies ritmades memre La madraš¯a , que significa ’explanació', ’explicació', ’comentari', és un poema disposat en estrofes que se serveixen d’esquemes sillàbics molt variats Era…

Germà de Francesc com ell, fou deixeble d’AViladomat, ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona el 1754 i pretengué d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat el 1758 Hi ha nombroses referències a treballs seus, molt variats d’ençà del 1747 escenografies per al Teatre de la Santa Creu, activitats pedagògiques entre el 1772 i el 1775, decoracions d’interiors, com la del palau del duc de Sessa 1778, treballs per a la casa de la ciutat, etc Una bona part de la seva producció s’ha perdut Del que resta, sobresurt el quadre dedicat a Carles III , a la sala capitular de…

El nom egipci era Pi-emdje Fou cèlebre perquè allí, segons el mite d’Osiris, un peix oxirrinc es menjà el sexe del cadàver del déu Tingué gran importància en temps grecoromans i bizantins Les ruïnes, identificades durant l’expedició napoleònica a Egipte, foren excavades des del 1897 i han patit saqueigs freqüents S’hi han trobat nombrosos papirs, d’època grecoromana, escrits majoritàriament en grec i de continguts variats El 1982 el Servei d’Antiguitats d’Egipte hi reprengué les excavacions, i el 1992 s’hi associà la Universitat de Barcelona, constituint una missió…

Consisteix en un recipient que conté un o més electròlits units per ponts salins conductors o per parets poroses, amb dos elèctrodes immergits dins el líquid i connectats entre ells a través d’un circuit exterior En la cella té lloc, en tot cas, una reacció global d’oxidoreducció a l' ànode té lloc la semireacció d’oxidació, i al càtode , la de reducció Quan la cella funciona com a recinte d’una electròlisi, hom aplica una diferència de potencial als elèctrodes, amb la polaritat positiva a l’ànode i la negativa al càtode, per tal de proporcionar a aquest elèctrode els electrons necessaris per…