Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
Montfalcó d’Agramunt
Poble
Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), a l’W del terme, a l’esquerra del Sió.
Les ruïnes de l’antic castell de Montfalcó ocupen el lloc més elevat 389 m d’un tossal i les cases es troben al seu voltant i al vessant de migdia El nucli primitiu formava una vila closa amb un espai rectangular voltat de cases i presidit pel castell, i posteriorment s’edificà als voltants d’aquest clos, però sempre ha estat una població petita Del castell, construït o reformat al començament del segle XVII, només es conserva una torre i uns murs L’església de Sant Miquel, adossada a les cases per dos costats, fou reconstruïda o reformada a la mateixa època A l’interior es venera una imatge…
el Miracle
Retaule barroc del santuari del Miracle (Riner), obra de Carles Moretó (1747-58)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Miracle
) del municipi de Riner (Solsonès), situat en un altiplà, a 835 m alt., a la divisòria d’aigües del Riubregós i del Cardener.
La tradició n'atribueix l’origen a una manifestació de la Mare de Déu a uns infants de la veïna masia de la Cirosa el 1458 El bisbe de la Seu d’Urgell, Arnau Roger de Pallars, en reconegué l’autenticitat i hi permeté 1459 la construcció d’una capella sota l’advocació de la Mare de Déu del Miracle, ampliada al s XVI i substituïda al XVII per l’actual santuari, obra inacabada de Josep Morató mort el 1672 Hom hi venera la imatge titular s XV, i es conserva un antic retaule goticorenaixentista s XVI i el monumental retaule barroc de talla,…
Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre d’en Malla (Parets del Vallès)
Art romànic
Capella situada a la part baixa de la torre major del casal conegut com Torre d’en Malla Aquesta torre es va construir a l’indret de la Vilatzir en els documents villa Luidviro, villa Alduirí, Villadziro, Vilautzir , etc, àmpliament documentada des del 904 El 1044 Riculf en el seu testament va llegar l’església de Sant Iscle al seu fill Guiu, i altres béns al sacerdot que la regís El 1067 hi ha una deixa per obres Més endavant el seu domini va passar al monestir de Sant Cugat í així el papa Urbà II el 1098 confirmava al monestir la possessió de Sant Iscle de Villa Auziri El casal de Vilatzir…
relíquia
Lipsanoteca de fusta (s XIII) de l’església de Santa Pelaia (Coll Boix) usada per a guardar relíquies
© Fototeca.cat
Religió
Cristianisme
Allò que resta del cos d’un sant, dels instruments de martiri, del seu vestit, etc, i que hom venera.
Hom troba elements d’aquest culte a les religions primitives, com és ara entre els antropòfags i els caçadors de testes Adquireix més autonomia en les cultures on els grans personatges reis, sacerdots, personatges mítics, sants, etc són venerats en vida i després de morts A Grècia hom venerava suposades relíquies dels herois mítics Teseu, Dionís, Cronos, etc També a Egipte existiren, al costat de les tombes reials i dels cementiris de toros d’Apis, nombrosos sepulcres d’Osiris Una nova significació adquirí el culte en les religions històriques fragments del cos de Buda, venerats en diversos…
Santa Maria de Font-rúbia o Mare de Déu del Coll (Barcelona)
Art romànic
La referència més antiga del santuari de la Mare de Déu del Coll data de l’any 1098, quan Guerau Miró, levita, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès l’esmentada església perquè hi fos establert un priorat benedictí La nova institució era situada en l’indret anomenat Font-rúbia, nom que s’explica per la coloració vermellenca del terreny i per la font que hi brollava, en el camí que unia la vall d’Horta i Vallcarca, prop del turó del Carmel Ben aviat fou dotada per l’abat de Sant Cugat amb les possessions que tenia el monestir en aquella zona del territori de Barcelona, i especialment a…
Soló

Soló (bust esculpit)
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Poeta i home polític atenès.
L’any 590 aC fou nomenat arcont de la seva ciutat elaborà, com a “reformador i legislador”, una constitució nova que posava fi a les grans diferències economicosocials existents entre els habitants de l’Àtica, anivellant-les amb moderació Es glorià de no haver-se constituït tirà malgrat la popularitat que assolí i d’haver escrit “lleis que acordaven a tothom, vils i nobles, justícia dreturera” La seva poesia, elegíaca i iàmbica, respon a un ideal de patriotisme —d’acord amb la tradició del tipus de Tirteu — que cerca fonament en la religió i en la justícia en una línia que remunta, en aquest…
Parcent
Parcent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop.
Estès en una curta depressió de margues triàsiques recobertes en part pel Quaternari i tancada pels relleus prebètics cretacis de la serra de les Coves, de la del Carrascar de Parcent 994 m alt, que limita en arc per l’W, la serra del Ferrer, que hi connecta pel coll de Rates 783 m alt al mig del pla s’alça el tossal de Sant Isidre 246 m alt, miocènic Corre per la vall el riu de Gorgos o de Xaló o de Pop, que fa de límit amb Murla pel NW Els conreus es limiten al secà vinya, ametller, oli, pera i garrofer Les activitats industrials se circumscriuen a la…
Vilardida

L’església de Vilardida
© JoMV
Poble
Poble del municipi de Montferri (Alt Camp), just al límit amb el de Vila-rodona, on s’estén una part del nucli.
A l’antiga església parroquial, que depèn de l’església de Vila-rodona, es venera la Mare de Déu de Vilardida L'edifici és del segle XVIII El lloc és esmentat Villa Ardidam ja el 1009 com a feu dels bisbes de Barcelona El 1151 Vilardida, que formava part del terme del Montmell, fou donada per Ponç Pere en feu a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases El 1194 surt Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, amb alguna dependència del bisbe El 1553 tenia 2 focs El 1632 consta com a lloc de baró El 1706 Joan Fans, del Mas de Fans, era senyor baró del castell i el terme…
la Victòria
Ermita
Santuari i antiga ermita del municipi d’Alcúdia de Mallorca, al vessant septentrional de la talaia d’Alcúdia, a la part nord-oriental de la península des Pinar (dita també península de la Victòria), en la qual consta ja el 1395 l’existència de vida eremítica.
Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252 Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cella, on es venerà una imatge de la Marede Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sollicitats fins i tot per Alfons IV de catalunya-Aragó en morir fra Diego el 1426, l’ermita fou saquejada a fi de…
Santa Maria del Vinyet (Sitges)
Art romànic
Aquesta església existia al segle XI, certament, com ho confirma un document del batlle de l’Església de Barcelona a Avinyonet del Penedès, Oliba Guillem, datat al final del segle XI o al començament del segle XII, on d’una manera explícita s’esmenta l’església de Santa Maria de Sitges, que correspon a l’actual Santa Maria de Vinyet Torna a ser mencionada el 1174 Possiblement fou l’església parroquial de Sitges fins que la substituí al segle XII o al principi del XIII la capella castellera de Santa Tecla L’església, avui santuari del Vinyet, ha estat reconstruïda en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina