Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
Hiroyuki Iwaki
Música
Director d’orquestra japonès.
Estudià percussió i direcció d’orquestra a la Universitat de les Arts de Tòquio, i el 1954 fou nomenat director assistent de l’Orquestra de la Ràdio Japonesa NHK A partir del 1956 començà una brillant carrera que el dugué arreu del Japó, i entre el 1965 i el 1967 fou el director musical de la Companyia d’Òpera Fujiwara Després de viure tres anys a Hamburg 1967-69, fou nomenat director vitalici de la NHK, amb la qual estrenà nombroses obres de compositors japonesos del segle XX El 1974 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Melbourne, i el 1988 ho fou de l’Orquestra-…
Ehinger
Família de comerciants d’Ulm que intervingueren en la conquesta i colonització de Veneçuela i les Antilles al sXVI.
Associats als banquers Welser i a Hieronymus Sayler, feren diversos negocis a les Antilles des del 1517 Heinrich Ehinger — ~1537 signà, el 1528, un contracte amb Carles V que l’autoritzava a explorar i explotar les costes de Veneçuela entre els caps de la Vela i de Maracapana i totes les illes, que cedí l’exgovernador castellà, Juan de Ampiés fou nomenat capità general i governador vitalici i li foren concedides exempcions fiscals Organitzà una expedició dirigida per Ambrosius Ehinger ~1500 — 1532, el qual el 1529 desembarcà a Coro i emprengué diverses exploracions cap a l’…
Guerau de Palou
Història
Ciutadà barceloní i cavaller després.
Fou conseller tercer de Barcelona en 1390-91 i en 1396-97 bé que en aquesta darrera ocasió renuncià el càrrec, conseller segon en 1401-02 i mostassaf en 1404-05 Formà part del consell a qui Joan I de Catalunya-Aragó encomanà els preparatius per a l’expedició que projectava fer a Sardenya 1392, i amb Ferrer de Gualbes fou l’administrador de l’empresa Fou membre també del consell de la reina Maria el 1396 Nomenat vicealmirall de Catalunya pel rei Martí l’Humà el 1397, fou anullada la concessió el mateix any a causa del caràcter vitalici del nomenament fet per Joan I a favor de…
Estats Federats de Micronèsia 2011
Estat
Al març, Micronèsia va celebrar eleccions legislatives Entre els catorze electes tots a títol propi, ja que no hi ha partits polítics, vuit van ser membres de l’anterior Parlament, i, al maig, els diputats van votar la reelecció del president Emanuel Manny Mori Al mes de setembre, l’Estat de Chuuk, el més gran, va elegir Johnson Elimo com a nou governador, en substitució de Wesley Simina, que es va convertir en senador vitalici Aquesta elecció es va decidir per un estret marge de vots, que en anteriors ocasions havia obligat a convocar una segona ronda de votacions, fet que va…
Saparmurat Atajevič Nijazov
Política
Polític del Turkmenistan.
El 1966 es graduà en enginyeria a l’Institut Politècnic de Leningrad Membre del PCUS de la República del Turkmenistan des del 1962, el 1985 n'ocupà la primera secretaria del comitè central i fou president del consell de ministres de la República President del Soviet Suprem i de la República 1990, sota el seu mandat el 1991 fou aprovada la independència del Turkmenistan, del qual fou elegit president el mateix any El seu mandat autoritari i repressiu, que esdevingué un veritable culte a la personalitat, feu del Partit Democràtic del Turkmenistan un partit únic en la pràctica El 1999 el…
mestre racional
Història
Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat de cada un dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
El 1419 fou creat el càrrec de mestre racional del Regne de València i sembla que, la mateixa data, també ho fou el del regne d’Aragó El del Principat tenia jurisdicció sobre les Balears i sobre Sardenya Rebia semestralment els comptes del tresorer i dels escrivans de ració i els registrava en el llibre de definicions consignant-hi les messions o pagaments i les rebudes o ingressos del patrimoni reial De caràcter vitalici, el càrrec tendí a restar vinculat a una família, com els Escrivà de Romaní, al Regne de València, o els Gralla, al Principat Des del darrer terç del segle XVI…
Eleazar de Carvalho
Música
Director d’orquestra brasiler.
Es doctorà en música el 1940, després d’haver estudiat a la Universitat de Rio de Janeiro amb Paulo Silva Durant deu anys tocà la tuba a l’Orquestra de l’Òpera de Rio, fins al seu nomenament, el mateix 1940, com a director assistent de l’Orquestra Simfònica Brasilera Posteriorment desenvolupà una intensa carrera als EUA i, de retorn al seu país, l’any 1943, fou nomenat director vitalici d’aquesta última orquestra El 1954 fundà les Joventuts Musicals Brasileres i l’Acadèmia Musical de São Paulo Del 1968 al 1973 dirigí l’Orquestra Simfònica Pro Arte de la Universitat de Hofstra…
Bonaventura Plaja Coll
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou soci de la Reial Societat Esportiva Pompeia des de l’any 1912, de la qual presidí la secció de tennis L’any 1914 fou nomenat tresorer de l’Associació de Lawn-Tennis de Barcelona i posteriorment en fou també secretari Fou soci del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 des del 1919, del qual fou secretari 1920-45 i, un cop retirat, en fou nomenat secretari honorífic vitalici L’any 1923 prengué part activa en l’organització del Campionat del Món de tennis en pista coberta celebrat a Barcelona Presidí la Comissió de Codificació de la Reial Federació Espanyola de Tennis Tingué un…
François Dominique Toussaint-Louverture

François-Dominique Touissant-Louverture
© Fototeca.cat
Història
Capitost revolucionari haitià.
Fou un esclau negre que el 1791 s’uní als insurrectes de Buckman Aviat esdevingué un dels caps de la revolta, i combaté els francesos el 1793 i el 1794, aliat a vegades amb els espanyols i els britànics, fins que fou abolida l’esclavitud Comandant en cap de les forces haitianes i governador general vitalici semiindependent 1801, defensà el seu poder enfront dels anglesos, dels francesos i dels espanyols de Santo Domingo, colònia que ocupà el 1801 Les necessitats socials de l’economia sucrera haitiana feren fracassar el seu govern revolucionari, malgrat que es revelà com un bon…
Oscar Luigi Scalfaro

Oscar Luigi Scalfaro
© Accademia Bonifaciana
Política
Polític italià.
Llicenciat en dret 1942 Milità en l’antifeixisme, i acabada la Segona Guerra Mundial entrà en la carrera judicial i actuà com a fiscal Peça clau per a la consolidació del Partito Democrazia Cristiana , en fou diputat des del 1946 i formà part del seu comitè executiu 1949-54 Tingué càrrecs en els governs de De Gasperi , A Fanfani i M Scelba ministre de transport 1966-68, ministre d’educació 1972-73, portaveu del Parlament 1975-83 i ministre de l’interior 1983-87 Després d’un breu pas per la presidència del parlament abril-maig 1992, rellevà Francesco Cossiga en la presidència de la república…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina