Resultats de la cerca

Membre de l’exèrcit colonial britànic, assolida la independència del país 1962 fou cap de l’exèrcit de terra i de l’aire 1966-70 El 1971 dirigí el cop d’estat que deposà el president Milton Obote, al qual succeí Dictador d' Uganda , assumí poders creixents i s’acostà a Líbia i a l’URSS Expulsà la població asiàtica del país, cosa que perjudicà l’economia, i instaurà un dels règims més repressius i sagnants de l’Àfrica postcolonial El 1976 s’autoinvestí president vitalici El 1979 l’oposició i l’exèrcit de Tanzània l’enderrocaren, i fugí, primer a Líbia i després a l’Aràbia Saudita…

El 1419 fou creat el càrrec de mestre racional del Regne de València i sembla que, la mateixa data, també ho fou el del regne d’Aragó El del Principat tenia jurisdicció sobre les Balears i sobre Sardenya Rebia semestralment els comptes del tresorer i dels escrivans de ració i els registrava en el llibre de definicions consignant-hi les messions o pagaments i les rebudes o ingressos del patrimoni reial De caràcter vitalici, el càrrec tendí a restar vinculat a una família, com els Escrivà de Romaní, al Regne de València, o els Gralla, al Principat Des del darrer terç del segle XVI…

El 1966 es graduà en enginyeria a l’Institut Politècnic de Leningrad Membre del PCUS de la República del Turkmenistan des del 1962, el 1985 n'ocupà la primera secretaria del comitè central i fou president del consell de ministres de la República President del Soviet Suprem i de la República 1990, sota el seu mandat el 1991 fou aprovada la independència del Turkmenistan, del qual fou elegit president el mateix any El seu mandat autoritari i repressiu, que esdevingué un veritable culte a la personalitat, feu del Partit Democràtic del Turkmenistan un partit únic en la pràctica El 1999 el…

Associats als banquers Welser i a Hieronymus Sayler, feren diversos negocis a les Antilles des del 1517 Heinrich Ehinger — ~1537 signà, el 1528, un contracte amb Carles V que l’autoritzava a explorar i explotar les costes de Veneçuela entre els caps de la Vela i de Maracapana i totes les illes, que cedí l’exgovernador castellà, Juan de Ampiés fou nomenat capità general i governador vitalici i li foren concedides exempcions fiscals Organitzà una expedició dirigida per Ambrosius Ehinger ~1500 — 1532, el qual el 1529 desembarcà a Coro i emprengué diverses exploracions cap a l’…

Fou conseller tercer de Barcelona en 1390-91 i en 1396-97 bé que en aquesta darrera ocasió renuncià el càrrec, conseller segon en 1401-02 i mostassaf en 1404-05 Formà part del consell a qui Joan I de Catalunya-Aragó encomanà els preparatius per a l’expedició que projectava fer a Sardenya 1392, i amb Ferrer de Gualbes fou l’administrador de l’empresa Fou membre també del consell de la reina Maria el 1396 Nomenat vicealmirall de Catalunya pel rei Martí l’Humà el 1397, fou anullada la concessió el mateix any a causa del caràcter vitalici del nomenament fet per Joan I a favor de…

Al març, Micronèsia va celebrar eleccions legislatives Entre els catorze electes tots a títol propi, ja que no hi ha partits polítics, vuit van ser membres de l’anterior Parlament, i, al maig, els diputats van votar la reelecció del president Emanuel Manny Mori Al mes de setembre, l’Estat de Chuuk, el més gran, va elegir Johnson Elimo com a nou governador, en substitució de Wesley Simina, que es va convertir en senador vitalici Aquesta elecció es va decidir per un estret marge de vots, que en anteriors ocasions havia obligat a convocar una segona ronda de votacions, fet que va…

Llicenciat en dret 1942 Milità en l’antifeixisme, i acabada la Segona Guerra Mundial entrà en la carrera judicial i actuà com a fiscal Peça clau per a la consolidació del Partito Democrazia Cristiana , en fou diputat des del 1946 i formà part del seu comitè executiu 1949-54 Tingué càrrecs en els governs de De Gasperi , A Fanfani i M Scelba ministre de transport 1966-68, ministre d’educació 1972-73, portaveu del Parlament 1975-83 i ministre de l’interior 1983-87 Després d’un breu pas per la presidència del parlament abril-maig 1992, rellevà Francesco Cossiga  en la presidència de la república…

A Atenes, durant la monarquia primitiva, l’arcont epònim i l’arcont polemarc formaven un triumvirat vitalici amb el rei basileu Amb l’expulsió dels reis, el nombre dels arconts ascendí a nou, i llur gestió durava un any a partir del 680 aC L’elecció dels arconts era reglamentada per l’areòpag, al qual s’integraven en acabar llur mandat Les lleis de Soló marcaven que només podien ésser elegits arconts els ciutadans de les dues classes socials més altes El 487, la reforma de Temístocles bandejà el procediment electiu, i els arconts foren designats per sort entre candidats de les…

Es doctorà en música el 1940, després d’haver estudiat a la Universitat de Rio de Janeiro amb Paulo Silva Durant deu anys tocà la tuba a l’Orquestra de l’Òpera de Rio, fins al seu nomenament, el mateix 1940, com a director assistent de l’Orquestra Simfònica Brasilera Posteriorment desenvolupà una intensa carrera als EUA i, de retorn al seu país, l’any 1943, fou nomenat director vitalici d’aquesta última orquestra El 1954 fundà les Joventuts Musicals Brasileres i l’Acadèmia Musical de São Paulo Del 1968 al 1973 dirigí l’Orquestra Simfònica Pro Arte de la Universitat de Hofstra…

Fou un esclau negre que el 1791 s’uní als insurrectes de Buckman Aviat esdevingué un dels caps de la revolta, i combaté els francesos el 1793 i el 1794, aliat a vegades amb els espanyols i els britànics, fins que fou abolida l’esclavitud Comandant en cap de les forces haitianes i governador general vitalici semiindependent 1801, defensà el seu poder enfront dels anglesos, dels francesos i dels espanyols de Santo Domingo, colònia que ocupà el 1801 Les necessitats socials de l’economia sucrera haitiana feren fracassar el seu govern revolucionari, malgrat que es revelà com un bon…