Resultats de la cerca

Hom parla d' alimentació enteral o per sonda quan l’aliment és administrat directament a l’estómac mitjançant una sonda introduïda des del nas o bé quan, amb una intervenció quirúrgica, la sonda s’introdueix a l’estómac o a l’intestí a través de la paret abdominal enterotomia Hom utilitza aliments líquids o convenientment triturats L' alimentació parenteral o intravenosa, o “gota a gota” consisteix en l’administració de l’aliment directament a la vena Hom subministra solucions de substractes químics senzills glúcids, aminoàcids, greixos, vitamines, ions i aigua Hom prefereix la…

Varia segons les espècies En les explotacions ramaderes de tipus intensiu hom separa les cries de les mares de forma gradual, tot just quan poden suportar o assimilar aliments altres que la llet Així augmenta el nombre de cries, ja que les femelles estan més sovint en zel Per a enllaçar amb el període d’alimentació normal d’animal adult hom empra llet artificial o pinso d’alta digestibilitat barrejat amb llet deshidratada, règim alimentari que és completat amb l’addició d’aminoàcids essencials, vitamines, antibiòtics, sulfamides, etc En les explotacions tradicionals les cries són…

Els mitjans sòlids que hom utilitza són el paper, pólvores de cellulosa, gels de midó, resines de bescanvi iònic, etc Segons les característiques físiques del sòlid, les separacions són fetes sobre tires de paper, en columnes o en capes primes sostingudes per vidre o plàstic Aquesta tècnica és molt utilitzada en anàlisis clíniques i en bioquímica L’aplicació més important ha estat la separació de proteïnes i altres molècules contingudes al sèrum, a l’orina, al líquid cefalorraquidi, als sucs gàstrics i en altres fluids corporals També ha estat utilitzada per a separar antibiòtics, àcids…

És un producte fonamentalment gras que, per les seves propietats físiques i sensorials, pot ésser emprat amb les mateixes finalitats que la mantega Fou ideada pel francès Mège-Mouriès, que guanyà el concurs convocat el 1869 per Napoleó III per a solucionar l’escassetat de mantega durant la guerra Per a elaborar-la partia d’oleomargarina part més fluida del seu, la digeria amb suc gàstric artificial i extret de glàndula mamària i ho mesclava amb una certa proporció de llet La possibilitat de falsificar la mantega amb margarina en feu necessari el control Avui el consum de margarina és molt…

Són anomenats peixos diferents animals marins o d’aigua dolça comestibles, que són trets de l’aigua amb el fi de servir d’aliment La qualitat nutritiva dels peixos és, a grans trets, similar a la de la carn, tot i que hi ha algunes diferències notables La diferència més important és que el greix del peix conté, en general, quantitats més baixes de colesterol i d’àcids grassos saturats i, en canvi, proporcions més altes d’àcids grassos insaturats D’altra banda, hom fa una distinció dels diferents peixos segons que sigui llur contingut en substàncies grasses Així, es diferencia el peix gras o…

Els llegums són les llavors que es troben en els fruits en forma de tavella de les plantes que pertanyen a la família de les lleguminoses Per a l’alimentació humana, aquestes llavors, en general, se separen prèviament de la beina que les embolcalla i es deixen assecar es poden conservar així durant períodes llargs de temps Els llegums més utilitzats com a aliment humà són els cigrons, les llenties, les mongetes, les faves i els pèsols Aquests aliments, per llur duresa, s’han de coure abans de consumir-los Les mongetes verdes, que encara contenen les llavors dins de la beina, es classifiquen…

Les boqueres , o la quilitis comissural , són una lesió inflamatòria que afecta les comissures labials, que es clivellen i fan mal, sobretot en obrir la boca o en ingerir aliments àcids o picants La quelitis comissural és un trastorn freqüent, en general passatger i banal, per bé que pot indicar l’existència d’alteracions importants, com ara mancances de vitamines Tanmateix, però, l’origen més habitual és la dessecació i posterior infecció de secrecions salivals que s’esdevé sovint entre els portadors de pròtesis dentals massa amples o, més genèricament, en persones que tenen l’…

Tradicionalment, hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada , les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els dàtils La fruita seca i oleaginosa acostuma a contenir poca aigua 4-7 g/100 g, però força lípids 40-70 g/100 g, midó i una quantitat remarcable de pròtids 15-25 g/100 g Té un valor energètic alt 450-650 kcal/100 g, i és també interessant pel seu contingut en vitamines i en elements minerals La proteïna d’alguna fruita seca, com la del cacauet, presenta un valor biològic relativament important La castanya té…

D’antuvi fou considerat com una sola vitamina hidrosoluble i activa contra el beri-beri, aleshores anomenada vitamina B Després hom ha anat destriant diferents substàncies que han estat anomenades amb la mateixa lletra que el complex, però afectada de subíndexs, o bé amb noms específics Aquestes diferents substàncies o factors vitamínics, sovint difícils d’isolar, en alguns casos d’estructura química desconeguda, tenen accions fisiològiques diferents, a vegades més o menys imbricades o relacionades entre elles Són especialment importants la vitamina B 1 , aneurina o tiamina, la vitamina B 2…

En humans s’han identificat tres enterotips característics diferents amb rellevància metabòlica L’enterotip 1 presenta més abundància de bacteris dels gèneres Bacteroides i Parabacteroides, i es caracteritza per aprofitar millor l’energia dels carbohidrats ingerits mitjançant processos de fermentació i per produir una quantitat més elevada de vitamines B7 biotina, B2 riboflavina i C àcid ascòrbic L’enterotip 2 presenta més abundància de Prevotella i Desulfovibrio, els quals actuen sinèrgicament per degradar glicoproteïnes de la mucosa intestinal i produeixen més vitamina B1…