Resultats de la cerca

Pertanyia a la família dels ducs de Montfort-Bregenz, la qual cosa facilità la seva carrera política al servei de la casa dels Habsburg Prengué part en diverses batalles Després de la de Näfels, ocorreguda el 1388, fou nomenat governador de Thurgau, Aagau i la Selva Negra Entre el 1395 i el 1397 estigué al capdavant de la casa del duc Leopold IV d’Àustria, i del 1413 al 1415 fou governador d’Estíria La seva obra poètica es conserva a la biblioteca de la Universitat de Heidelberg, en un únic manuscrit Heidelberg Universitätsbibliothek, Pal Germ 329 copiat a Bregenz Àustria, segurament per…

Era filla d’un gentilhome del nunci papal De petita, fou educada per P Metastasio, i en cant, piano i composició, per N Porpora i J Haydn, els quals, entre altres personalitats notables -com WA Mozart-, freqüentaven la seva residència El 1761 escriví una missa per a la cort austríaca, on era admirada per la seva esplèndida veu El 1773 esdevingué membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Inspirant-se en la música de JA Hasse, de N Jommelli i de B Galuppi, manifestà una predilecció per la coloratura Com a clavecinista, tingué la influència de CPE Bach, i estructurà peces de diferents…

Deixeble de Víctor González a París 1927-29 i de Theodor Frobenius a Dinamarca 1930 Durant els anys trenta treballà com a assessor a Hamburg, on el 1949 obrí el seu propi taller d’orgueneria dedicat a la restauració i a la construcció d’instruments Els seus nous orgues estaven basats en criteris històrics i de retorn a la sensibilitat de la tracció mecànica i al temprament antic Aviat el seu prestigi fou internacional Amb tot, sempre es resistí a ampliar la seva factoria, ja que volgué exercir personalment el control artístic de les seves obres Construí més d’un centenar d’orgues,…

Abans de vint anys ja havia escrit una sèrie de poemes simbolistes celebrats pel món literari alemany Cap al 1900 superà una crisi creativa, després de la qual renuncià a la poesia i optà per dedicar-se al drama Al darrere d’aquesta decisió hi havia el convenciment que l’art dramàtic fonia en una forma superior música, poesia i arts plàstiques Lluny del seu esteticisme primerenc, abraçà una ideologia difusament humanística que impregna tota la seva producció dramàtica Fou especialment fructífera la seva collaboració amb Richard Strauss, de la qual resultaren obres mestres del gènere operístic…

Inicià la seva formació a Graz i després es traslladà a Viena, on prosseguí els estudis amb O Dessoff El 1867 debutà com a director a Breslau, l’any següent fou corepetidor a Würzburg i en 1870-71 dirigí a Graz i Basilea El 1872 fou contractat com a director de la companyia d’òpera del teatre italià de Dresden, i el 1873 passà al teatre d’Òpera de la cort, del qual el 1882 fou nomenat director artístic, càrrec que exercí fins a la seva mort Schuch convertí l’Òpera de Dresden en un veritable símbol de rigor i qualitat Exigia un gran control tant en l’execució instrumental com en l’aspecte…

S’inicià en la música amb el seu pare Més tard, fou alumne d’EW Degner, K Pohling i M Plüddeman, i estudià a la Universitat de Graz Debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat de Graz durant la temporada 1895-96 i posteriorment dirigí a Munic i Frankfurt En 1910-20 estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg, després d’haver estat director a Glasgow i Edimburg Entre el 1920 i el 1938 dirigí l’Orquestra Filharmònica de Munic, amb la qual destacà com a difusor de la música d’A Bruckner, de qui estrenà, el 1932, la versió original de la Simfonia número 9 Com a compositor, deixà una…

Es formà musicalment a Bonn i Munic En el temps que passà en aquesta darrera ciutat coincidí amb R Strauss, que feu possible la seva participació en el Festival de Bayreuth, primer com a assistent 1892 i després, el 1902, com a director del cor El 1903 començà a exercir la docència a Munic, on tingué Wilhelm Furtwängler entre els seus deixebles L’any 1908 fou nomenat director musical de l’Òpera de Stuttgart, activitat que abandonà en fer-se càrrec, el 1919, de l’Òpera de Berlín, que dirigí fins el 1925 Posteriorment dugué a terme diverses gires que el portaren per Europa i Amèrica Les seves…

Estudià a Munic, on fou deixeble, entre d’altres, de F Mottl i M Reger Entre el 1907 i el 1911 fou director a les òperes de Danzig i Saint-Gall i després dirigí concerts simfònics a Riga 1912-14 i Lübeck El 1920 tornà camp operístic i treballà a l’Òpera de Mannheim 1920-22 i a la Volksoper de Berlín, i com a director musical de Dessau 1923-26, de Barmen-Elberfeld 1926-32 i també de Breslau 1932-36 Especialitzat en R Wagner, estrenà a París la tetralogia L’anell del Nibelung d’aquest compositor i aparegué regularment al Teatre dels Festivals de Bayreuth entre el 1927 i el 1940 El 1936 abandonà…

Estudià piano al Conservatori de Berna i posteriorment musicologia a la universitat de la mateixa ciutat Entre els seus professors cal destacar Ernst Kurth i Wilibald Gurlitt Es doctorà l’any 1938 amb una dissertació sobre l’harmonia en l’obra d’E Grieg Treballà en diferents universitats suïsses, com les de Berna, Zuric i Basilea Fou membre executiu de la Societat Internacional de Musicologia, i del 1967 al 1972 en fou president Treballà com a coeditor de l'"Arxiu de Musicologia" i el 1968 collaborà amb Ludwig Finscher en l’edició completa de l’obra de P Hindemith Participà en alguns dels…

Estudià música a Viena, on formà part dels Nens Cantors, i el 1919 debutà a l’Òpera de Colònia com a director coral Posteriorment dirigí les orquestres de les òperes de Ljubljana 1924-26, Belgrad 1926-31 i Zagreb 1932-38 El 1938 fou nomenat director de l’Òpera de Belgrad i del 1942 al 1945 dirigí a l’Òpera de Viena Després de la Segona Guerra Mundial ajudà a consolidar el Festival de Dubrovnik i, també, a formar l’Òpera de Skopje, que dirigí entre el 1948 i el 1952 En 1956-58 es posà al capdavant de la Staatskapelle de Dresden, tasca que alternà amb la direcció de l’Òpera de Berlín El 1958…