Resultats de la cerca

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, inicià amb èxit la carrera d'actor cinematogràfic amb In Which We Serve 1942, de David Lean i Noel Coward, pellícula a la qual seguiren, entre d'altres, London Belongs to Me 1948, de Sidney Gilliat Brighton Rock 1947, Private's Progress 1956 i I'm All Right Jack 1959, de John Boulting Morning Departure 1950, de Roy Ward Baker Guns at Batasi 1964, premi BAFTA al millor actor, de John Guillermin The Sand Pebbles 1966, de Robert Wise Doctor Dolittle 1967, de Richard Fleischer a més de la producció teatral The Mousetrap 1952, basada en la…

Format com a actor, els anys seixanta s’inicià com a director en la televisió, i debutà com a realitzador cinematogràfic amb The Slender Thread 1965, film al qual seguiren This Property Is Condemned 1966, The Scalphunters' 1968, The Swimmer 1968, codirigida amb F Perry, Castle Keep 1969 i They Shoot Horses, Don't They 1969 El 1972 rodà Jeremiah Johnson 1972, amb Robert Redford com a protagonista, a qui dirigí en alguns dels seus films de més èxit, especialment, The Way We Were 1973, Out of Africa 1985, per la qual el 1986 obtingué un Oscar a la millor pellícula i un altre a la…

Inicià la seva carrera el 1977 com a integrant del grup post-punk The Birthday Party El 1984 emprengué la carrera en solitari amb el suport del grup The Bad Seeds El seu àlbum de debut fou From her to eternity 1984, al qual seguiren The firstborn is dead 1985, el recull de versions de peces alienes Kicking against the pricks 1986 i Your funeral & my trial 1987 Participà en discos de tribut a Neil Young The bridge , 1987 i Leonard Cohen I'm your fan , 1988, i publicà dos llibres, el recull de poemes i cançons King ink 1988 i la novella And the ass saw the angel 1989 El seu rock convuls,…

Corrent originat cap a la meitat dels anys noranta del s XX a Àustria i a Alemanya, que gira entorn d’un manifest que duu aquest nom i que ha estat firmat per milers de catòlics a Europa, l’Amèrica Llatina i l’Amèrica del Nord Les seves reivindicacions principals són una Església amb més diàleg i participació del poble, que promogui un procés democratitzador al seu si la igualtat plena de les dones i la seva admissió en tots els ministeris eclesials el celibat opcional per als capellans, i una valoració més positiva de la sexualitat Aquest moviment té una estructura de xarxa i se serveix d’…

Encara infant, la seva família es traslladà a Brooklyn Nova York Estudià percussió a la Manhattan School of Music i debutà professionalment el 1942 Seguidor, en un principi, del bateria Kenny Clarke, es convertí, juntament amb Art Blakey, en el més destacat percussionista bop Acompanyà C Parker 1945-53, a més de M Davis, D Gillespie i B Powell, entre d’altres El quintet amb el trompeta Clifford Brown 1954-56, en el qual s’incorporà posteriorment el saxofonista Sonny Rollins , tingué una gran repercussió per les seves innovacions rítmiques i melòdiques Clifford Brown & Max Roach , 1954…

Durant la Segona Guerra Mundial, en la qual el seu germà morí afusellat per la Gestapo, formà part de la Resistència contra l’ocupació nazi Després de la guerra estudià història de l’art a la Universitat de Cracòvia La seva poesia, especialment en els primers dels seus prop de trenta reculls, reflecteix un món devastat, bé que amb els anys la seva visió esdevé més reflexiva Echa leśne ‘Els ecos del bosc’, 1944,  Niepokój ‘Angoixa’, 1947, List do ludożerców ‘Carta als antropòfags’, 1950, Uśmiechy 'Somriures', 1955, Poemat otwarty ‘Poema obert’, 1956, Głos Anonima ‘Veu anònima’, 1960,  Et in…

Cresqué en una família qualificada per ella mateixa com a disfuncional Estudià a la Universitat Estatal d’Ohio i al Vassar College de Nova York, però no es graduà mai Es dedicà a l’ensenyament en diversos centres d’educació superior La seva obra poètica, sovint bescantada pels crítics, gaudí tanmateix de gran popularitat entre el gran públic, circumstància poc habitual en el gènere Influïda per Walt Whitman  i pel filòsof Henry David Thoreau , cantà de manera clara i planera la natura, per a la qual expressà un sentiment de comunió, i l’acceptació de la mort com a plenitud de la vida Destaca…

Considerada una de les grans intèrprets del repertori operístic straussià i mozartià, inicià els seus estudis musicals a l’edat de cinc anys i a dotze començà a rebre lliçons de cant Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i el 1973 debutà amb la Unicorn Opera El 1975 feu el seu debut operístic com a Pamina, de La flauta màgica de Mozart, a l’English National Opera El 1976 participà en l’estrena, al Covent Garden de Londres, de l’òpera We come to the River , de H W Henze i feu una gira amb la companyia del Festival de Glyndebourne com a Comtessa Madeleine Capriccio  El…

En fou el líder principal Stokely Carmichael, el qual, l’any 1966, n’exposà l’ideari en l’article manifest What We Want Les arrels del Black Power es trobaven en el nacionalisme negre nord-americà del començ del segle XX Marcus A Garvey i el programa de la Universal Negro Improvement Association, recollides per Malcolm X i els Musulmans Negres, en les quals hom reivindicava l’autonomia econòmica i la constitució final d’una nació negra al marge del “poder blanc” El desenvolupament del Black Power estigué vinculat a la lluita del Student Non-violent Coordinating Committee SNCC,…

Estudià arts escèniques a la Universitat de Nova York Entre les seves obres destaquen A Bright Room called Day 1985, Hydriotaphia 1987, The Illusion 1988, versió de L’illusion comique , de Corneille, Widows 1991, adaptació de l’obra homònima d’Ariel Dorfman, i el díptic èpic Angels in America , subtitulat “A gay fantasia on national themes” i compost de dues parts Millenium Approaches 1991 i Perestroika 1992, obra que s’ha comparat a Faust o a Peer Gynt , i ha estat considerada com la més ambiciosa de l’última dècada dels noranta als EUA, una crua reflexió sobre les pors i els anhels del…