Resultats de la cerca

La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del segle XIV, i…

Les primeres notícies de vida musical a la ciutat provenen de la missió de San Gabriel, on cada dia els indis cantaven un alabado i un bendito Un visitant escriví el 1829 "Les veus dels indis sonaven harmoniosament amb les flautes i els violins que els acompanyaven en acabar l’ofici els músics tocaven valsos i marxes" A la meitat de la dècada del 1850 l’activitat musical començà a agafar embranzida i es presentaren les primeres òperes Aviat es feu necessària la construcció de sales que poguessin oferir òperes i concerts en millors condicions Així, el 1870 es construí el Merced Theater, i dos…

Vist per damunt, un art de bou treballant té la forma d’una llarga V al vèrtex de la qual s’obre el cop el peix que hi ha a l’espai de mar que resta entre les cames ha d’entrar al cop En la pràctica, però, els peixos més bons nedadors s’escapen cap endavant o cap amunt, i d’ací l’interès a arrossegar cada vegada amb velocitat més gran i també a procurar que la gola sigui ben alta Al començament, el bou era remolcat per dues barques de vela iguals, la parella de vela o parella de bou , anomenades també, com l’art mateix, simplement bous Cadascuna de les barques de la parella, navegant…

Situació Torre medieval adossada a un antic casal senyorial ara convertit en masia Rambol La torre de planta circular del castell del Villar i altres construccions que van pertànyer a aquesta fortificació actualment formen part de les dependències d’una masia El mas fortificat s’alça més avall, però a no gaire distància, de la població de Sant Feliu de Codines, al vessant d’una muntanya Mapa L37-14364 Situació 31TDG326160 Des de Sant Feliu de Codines cal agafar la carretera de Bigues Després de fer uns centenars de metres, cal girar a l’esquerra i seguir durant poc tros una pista de terra…

Situació Edifici romànic, molt alterat per ampliacions i reformes posteriors La base del campanar és el sector que conserva els vestigis més primitius C Barbany-M R García L’església de Corró d’Amunt agrupa al seu entorn el petit nucli de cases de la població homònima Es troba situada al quilòmetre 6 de la carretera de les Franqueses del Vallès a Cànoves, al peu mateix de la carretera a la banda dreta Cal demanar la clau a la rectoria de Marata Mapa L37-14364 Situació 31TDG443137 CBC-MRGP Història Aquesta parròquia era una de les que constituïa l’antiga demarcació històrica de les Franqueses…

Situació Torre circular alt-medieval, molt modificada i mig embeguda dins la construcció moderna ECSA - M Raurich El castell i la seva torre són situats en un extrem del poble de Llorenç Mapa 35-17447 Situació 31TCF789715 Llorenç és situat al costat de la carretera que va del Vendrell cap a Sant Jaume dels Domenys La torre i l’edifici del castell es veuen sortint del poble, a mà esquerra JBM Història El lloc i la quadra de Llorenç formaven part del terme de Castellví de la Marca El topònim Llorenç és documentat des de mitjan segle X La primera referència del castell o el poble de Llorenç és…

Situació Ermita situada prop del castell de la Llosa, ara en ruïnes, que havia estat l’antiga parròquia del terme ECSA - A Borbonet Aquesta ermita i antiga parròquia, avui en ruïnes, és situada al vessant est del penyal rocallós on s’assenta la fortificació de la Llosa Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia del castell de la Llosa JAA Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935998 Història El lloc de la Llosa és esmentat en la documentació el 1244, any en què Dalmau de Santmartí i la seva esposa Guillelma vengueren a Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell, el castell…

Fou fundada el 1892 pel banquer Pau Gil i Serra , que deixà un llegat de quatre milions de pessetes per a la construcció d’un hospital model que portés el nom de Sant Pau Hom comprà uns terrenys al Guinardó, i encarregà el projecte a Lluís Domènech i Montaner , el qual planejà un complex de 46 edificis 1901 Iniciades les obres el 1902, l’edifici principal fou acabat el 1909 El 1911 s’havien bastit vuit edificis i s’havia esgotat el llegat Es féu càrrec de l’obra, aleshores, l’administració de l' Hospital de la Santa Creu , i el centre es denominà Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Sorgiren…

Inicialment ballarina i coreògrafa, posteriorment abordà el teatre amb una interpretació d’ El somni d’una nit d’estiu i també amb diversos dramàtics televisius El paper de Colometa a la versió de La plaça del Diamant 1982, de Francesc Betriu, li obrí les portes del cinema i li atorgà el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor actriu Sense abandonar el teatre, amb diverses produccions del Centre Dramàtic de la Generalitat, intervingué als films Pares y nones 1982, de José Luis Cuerda  Soldados de plomo 1983, de José Sacristán  Sal gorda 1983, de…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis M Anglada La petita església de Sant Jaume del Barretó, gairebé al límit amb Vidrà, es troba a l’extrem sud-oriental del terme, al vessant de migjorn de la serra de Milany, a una altitud de 1 200 m Mapa 256M781 Situació 31TDG315715 Hom hi pot arribar per una pista que surt de Santa Maria de Besora, a mà esquerra vers tramuntana, just a la sortida del poble, i passa per la casa del Ferrer, on el camí es bifurca, a mà esquerra va a Llaés i a mà dreta, sempre pujant, arriba a la gran masia del Barretó, amb un trajecte de…