Resultats de la cerca
Es mostren 2424 resultats
Vertigen posicional paroxismal
Patologia humana
El vertigen posicional paroxismal és un atac vertiginós sobtat, d’una durada aproximada de mig minut, desencadenat per unes posicions determinades del cap El vertigen se sol acompanyar de nàusees, vòmits i alteracions de l’equilibri corporal La posició que desencadena el vertigen és sempre la mateixa per a cada persona, i és freqüent que l’atac es precipiti quan hom adopta la posició de decúbit lateral Si immediatament després d’un atac hom repeteix la posició les molèsties són menors La causa íntima d’aquest trastorn és atribuïda al desplaçament anormal d’un otòlit, que es diposita sobre la…
vos
Gramàtica
Forma que adopta el pronom us quan va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal.
enculturació
Antropologia
Terme, introduït per l’antropòleg nord-americà M.J.Herskovits, que designa el procés pel qual un individu adopta la seva cultura.
Aquest procés s’inicia en la infantesa d’una manera inconscient amb l’aprenentatge de les conductes més elementals i, en l’adult, comporta l’acceptació o el rebuig, conscients, de noves formes culturals segons si s’adiuen o no amb els models adquirits en la infantesa Pot ésser considerada una versió antropològica del concepte de socialització
Honori II
Cristianisme
Nom que adoptà Càdalo en ésser elegit papa (1061-72) per l’emperadriu Agnès, enfront del papa legítim, Alexandre II.
S'apoderà de Roma 1062, però, abandonat pels prínceps alemanys 1064, morí en l’oblit
The Sun
Periodisme
Diari fundat a Londres el 1921 amb el nom de «Daily Herald», fins el 1964, que adoptà el nom actual.
El 1987 tingué un tiratge de 4 049 991 exemplars
Benet XVI

Benet XVI
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal alemany Joseph Ratzinger en ésser nomenat papa el 19 d’abril de l’any 2005.
Fill d’un pare gendarme, rigorós i sever, i d’una mare cuinera Adolescent durant l’Alemanya nazi, el seu pare l’apuntà a les Joventuts Hitlerianes en contra de la seva voluntat i, tan bon punt pogué, les abandonà i feu estudis eclesiàstics El 1951 fou ordenat de prevere Des del 1946 fins al 1953 feu estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de Munic, on es doctorà el 1953 Durant els anys 1959 i 1977 exercí de professor de dogmàtica L’any 1962 participà en el concili II del Vaticà com a conseller de l’arquebisbe de Colònia Fruit d’aquesta participació, fundà la revista Concilium ,…
recorregut
Matemàtiques
Diferència entre el valor més alt i el més baix que adopta una variable estadística dins d’un abast donat.
La diferència entre els percentils 75 i 25 s’anomena amplitud interquartílica o distància interquartílica
causa de mort
Sociologia
Malaltia, estat morbós o lesió i, en aquest cas, circumstàncies de l’accident o de la violència que la produeix, que tenen com a conseqüència la mort o contribueixen a produir-la.
La seva conceptualització és una de les claus metodològiques per a l’anàlisi de la mortalitat Les primeres estadístiques espanyoles daten de mitjan s XIX, però són irregulars i asistemàtiques fins la instauració del Registre Civil el 1885 La classificació només comprenia inicialment cinc grups de causes, fins que, el 1900, s’adoptà la classificació de 14 grups i 99 rúbriques de Jacques Bertillon, acceptada internacionalment el mateix any Des dels anys seixanta la seva revisió i actualització és responsabilitat de l’Organització Mundial de la Salut, i es coneix com Classificació…
Zara Nelsova
Música
Violoncel·lista canadenca naturalitzada nord-americana.
De petita es traslladà amb la seva família a Londres, on estudià a la London Violoncello School Es perfeccionà amb Pau Casals Debutà a la capital britànica el 1931 amb la Simfònica de Londres Els anys de la guerra tornà a Amèrica, i fou primera violoncellista de la Simfònica de Toronto en 1940-43 Debutà a Nova York el 1942 al Town Hall, i el 1955 adoptà la nacionalitat nord-americana Realitzà gires pels EUA, Europa i Sud-àfrica, i fou la primera violoncellista americana convidada a la Unió Soviètica 1966 A partir del 1962 impartí classes a la Juilliard School El 1969 estrenà el…
Claude-Joseph Rouget de l’Isle
Música
Compositor i poeta francès.
Militar de professió, durant una missió a Estrasburg a l’abril del 1792 compongué el text i la música de l’himne patriòtic anomenat Chant de guerre pour l’armée du Rhin Aquesta melodia es convertí en el crit de guerra dels marsellesos que participaren en la insurrecció de les Tulleries durant la Revolució, fet pel qual adoptà el nom definitiu de La Marseillaise A causa de les seves arrels revolucionàries, l’himne fou prohibit durant l’Imperi i la Restauració El 1830 fou restituït i H Berlioz n’elaborà una orquestració La gran difusió popular d’aquesta obra, declarada himne…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina