Resultats de la cerca
Es mostren 786 resultats
Eulàlia Duran i Grau
Historiografia
Historiadora.
Vida i obra Filla d’ Agustí Duran i Sanpere i d’Hermínia Grau i Aymà Llicenciada en filosofia i lletres 1962 i doctora en història moderna per la Universitat de Barcelona 1979, entre el 1962 i el 1978 tingué responsabilitats diverses en el món editorial català, especialment en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana Entre el 1964 i el 1968, i a càrrec d’Edicions 62, treballà en la traducció catalana de La Catalogne dans l’Espagne moderne 1962 de Pierre Vilar, experiència que ella mateixa explicà en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1995 Des del 1978 exercí tasques…
, ,
conservatori de música
Música
Centre d’ensenyament musical on s’imparteixen estudis amb validesa oficial.
L’origen dels conservatoris es remunta a les institucions benèfiques per a orfes que sorgiren als centres urbans d’Itàlia durant la Baixa Edat Mitjana Impulsats en principi per mecenes o corporacions ciutadanes, a la llarga acabaren depenent totalment dels ajuntaments o del favor reial Els infants acollits rebien instrucció, i entre totes les matèries impartides hi havia la música A partir del final del segle XIV i fins a la primera meitat del segle XVII, la formació musical en alguns d’aquests centres anà guanyant pes i s’arribà a convertir en l’assignatura més important Aquest és el cas…
història de la premsa
Historiografia catalana
Aquest camp de recerca ha tingut un desenvolupament tardà respecte a d’altres països occidentals, especialment els anglosaxons.
Desenvolupament enciclopèdic Inclou més d’una especialització l’anàlisi de la història de periòdics i revistes, és a dir, de la premsa pròpiament dita, i també el de l’anomenada periodística o periodisme, és a dir, dels models concrets de comunicació periòdica escrita La història de la premsa catalana té aportacions en tots aquests camps, la majoria de les quals daten dels anys del postfranquisme Tot i això, el 1994 especialistes de les Illes Balears encara posaren de manifest la manca d’estudis monogràfics sobre bona part dels seus periòdics Els antecedents de la història de la premsa Els…
La recepció dels models europeus en l’arquitectura neogòtica
Art gòtic
Sobre la definició del “gòtic modern” El debat suscitat entorn dels models gòtics que havien d’inspirar la construcció de la façana de la catedral de Barcelona, a la dècada del 1880, revela que la revisió dels estils medievals es podia fer des de punts de vista radicalment oposats El banquer Manuel Girona, que en promovia la construcció, havia encarregat el projecte a Josep Oriol Mestres 1815-95, però al mes de març del 1882, al claustre de la mateixa catedral, es presentà una exposició amb altres projectes que, sense cap mena de dubte, es convertí en el primer gran debat arquitectònic dut a…
Niccolò Paganini
Música
Violinista i compositor italià.
Vida Nasqué en el si d’una família pobra, fill de Teresa i Antonio, que era músic afeccionat S’inicià en la música a cinc anys tocant la mandolina, i quan en tenia set començà a tocar el violí sota la despòtica atenció del seu pare, el qual l’obligava a practicar durant tot el dia Des de molt jove demostrà talent per a la composició El 1792 estudià amb Giovanni Cervetto violí i Francesco Gnecco harmonia, i a partir del 1794 ho feu amb els violinistes Giacomo Costa i August Duranowski El mateix 1794 es presentà per primera vegada en públic com a violinista, i l’any següent es traslladà a Parma…
música de Navarra
Música
Música desenvolupada a Navarra.
Música culta Les referències musicals més antigues trobades a Navarra procedeixen de la zona nord, als Pirineus els vint-i-dos fragments de flautes apareguts a la gruta d’Isturitz, que constitueixen el conjunt de restes més nombrós d’instruments musicals prehistòrics que s’han documentat mai a Europa Malgrat això, les referències que es tenen de la música navarresa abans que les dinasties franceses arribessin al tron de Pamplona al segle XIII no deixen de ser aïllades i indirectes L’adveniment dels monarques francesos comportà, sens dubte, l’adopció d’un refinat ambient musical a la cort de…
Joan Margarit i de Pau
Filosofia
Cristianisme
Història
Humanista, historiador, orador i eclesiàstic.
Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…
, ,
Joaquim Homs i Oller
Música
Compositor català.
Vida Encoratjat pel seu pare, a vuit anys inicià els estudis de violoncel, que, juntament amb el batxillerat, acabà el 1922 Foren, però, les converses mantingudes amb Enric Roig, posseïdor d’una vasta cultura, les que el dugueren a interessar-se per tota mena de creacions plàstiques i literàries, i que influïren de manera clara en la formació de la seva personalitat artística Abans de tenir vint anys entrà en contacte amb els cercles intellectuals de la ciutat, freqüentant l’estudi de l’arquitecte Ramon Sastre, on se celebraven reunions periòdiques a les quals assistien poetes i músics Durant…
Vincenzo Bellini
Música
Compositor italià.
Vida Nascut en una família de músics, posseïa una capacitat auditiva per sobre del normal, i a sis anys ja havia compost alguna obra sacra La seva educació es dirigí de manera gairebé exclusiva al terreny musical Segurament de la mà del seu avi, i seguint les petges del pare, Vincenzo començà a compondre una gran quantitat d’obres religioses, totes elles datades abans del 1825 El 1819 es traslladà al Conservatori de Nàpols, on Giovanni Furno fou el seu primer mestre El 1821 inicià els estudis de contrapunt amb Giacomo Tritto, i l’any següent ingressà a la classe de Nicola Zingarelli, director…
Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini
Música
Compositor italià.
Vida És considerat el compositor més important d’òpera italiana posterior a Verdi Nasqué en el si d’una família de tradició musical -que es remunta al segle XVIII- i fou el cinquè fill dels vuit de Michele Puccini i Albina Magi S’inicià en l’estudi de la música amb el seu pare, el qual morí quan Giacomo tan sols tenia sis anys A pesar de la difícil situació familiar, la mare -amb qui Puccini sempre mantingué forts lligams afectius- l’esperonà constantment a prosseguir la seva formació musical amb el seu oncle Fortunato Magi El 1868 entrà a formar part dels cors de San Martino i San Michele, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina