Resultats de la cerca
Es mostren 1313 resultats
la Torre de Claramunt
Vista parcial del poble de la Torre de Claramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a la conca d’Òdena, a la vall baixa de la riera de Carme, a l’indret de la seva confluència amb el riu de Gost.
Situació i presentació El terme municipal de la Torre de Claramunt, de 15,01 km 2 , limita al S amb el municipi de Mediona, Alt Penedès, a l’W i al NW amb el de Carme, al N amb el de la Pobla de Claramunt i a l’E amb els de Capellades, Cabrera d’Anoia i, puntualment, amb Vallbona d’Anoia És situat als vessants SW de la riera de Carme, que forma en part el límit NW i que rep aquí el riu de Gost, que recull les aigües de la serra d’Espoia 513 m i del coll de Mata 511 m El sector oriental és travessat de N a S per l’Anoia, entre la Pobla de Claramunt i Capellades, vorejant la serra de Miramar…
Santa Reparada de Cinclaus (l’Escala)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del nord-est La capçalera rectangular d’aquest edifici, sens dubte l’element més important, porta a datar-lo d’època pre-romànica F Tur És l’església del llogaret de Cinclaus, situat en una eminència rocosa, gairebé imperceptible, al bell mig de la plana alluvial, al nord-est de l’Escala i 2 km escassos a ponent d’Empúries Al petit nucli, format per un conjunt de cinc masies i l’església, hi ha elements del recinte fortificat o castell de Cinclaus Mapa 296M781 Situació 31TEG085653 Per anar-hi cal seguir la carretera comarcal de Palafrugell a Vi-…
Castell de Clarà (Moià)
Art romànic
Situació La torre del castell des del costat de migjorn, molt malmesa F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell, sota les quals s’arredossa l’església de Sant Andreu, s’estenen al cim d’un serral que es dreça a la banda ponentina del terme, prop de la carretera de Manresa a Vic, des d’on es fa ben albirador Long 2°04’52” - Lat 41°49’19” Per a visitar les ruïnes del castell i l’església cal agafar la carretera esmentada Després del quilòmetre 25 hi ha, a mà esquerra, un camí carreter que, en poca estona, mena als peus del turó on són encimbellades les construccions medievals FJM-AMB Història…
Castell de Montpalau (Argelaguer)
Situació Un aspecte de la façana de llevant, amb la porta situada a uns 6 m del nivell del sòl J M Melció Les restes del castell de Montpalau es troben damunt un petit pla que hi ha al cim d’un turó que s’aixeca uns 150 m per damunt de la plana dels rius Fluvià i Llierca Mapa 257M781 Situació 31TDG678729 De Sant Jaume de Llierca surt una pista que porta fins a la Miana i deixa molt a prop del castell Aquesta carretera de terra surt del poble mateix venint d’Olot, seguint l’antiga carretera, cal agafar un carrer a mà dreta A la sortida de Sant Jaume, cal seguir el camí de l’esquerra, que…
es Mercadal
es Mercadal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, estès de la costa de Tramuntana a la de Migjorn, al sector central de l’illa.
El sector de la costa de Tramuntana és molt articulat de llevant a ponent es destaquen el port d’Addaia, al límit amb Maó, els arenals d’en Castell i de s’Olla, la península de s’Albufera, que tanca per llevant l’ampli port de Fornells, obert entre sa Mola 122 m alt i el cap de Fornells, la cala de Tirant, la península del cap de sa Cavalleria 90 m alt, enfront de l’illa des Porros, les platges de sa Cavalleria i de Ferragut, de Binimellà, l’espectacular cala Pregonda, cala Barril amb l’illa de ses Bledes, i cala en Calderer, límit amb Ferreries La costa de Migjorn comprèn un…
Fraga
Fraga, a la vora esquerra del Cinca
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Baix Cinca estès a banda i banda del Cinca.
La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…
c

Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tercera lletra de l’alfabet català, anomenada ce [ces].
La C llatina deriva gràficament de la C etrusca, transformació de la Γ grega, arrodonida i inclinada cap a l’esquerra Prescindint de la confusió de sons oclusius palatals sord i sonor, comesa inicialment pels etruscs i resolta després per aquests i pels llatins amb la distinció de C , K , Q , d’una banda, i de G , de l’altra, l’evolució gràfica de la C és bastant simple, comparada amb la d’altres lletres La C clàssica és un semicercle una mica tancat, obert a la dreta només presenta reforços estètics en l’escriptura capital romana d’inscripcions monumentals En l’escriptura comuna clàssica,…
Torre del Coll de la Torre (la Selva de Mar)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de la fortificació F Tur Aquesta torre medieval es trobava al coll de la Torre, en un replà dels contraforts orientals del serrat de la Glòria, al mateix límit dels municipis de la Selva de Mar i el Port de la Selva Mapa 259M781 Situació 31TEG162847 Per arribar-hi cal agafar el camí o “carretera vella” de la Selva de Mar a Roses pel coll de Sant Genís, que surt del costat esquerre de l’actual carretera del Port de la Selva de Mar, uns 300 m abans d’arribar a la darrera població És un camí de terra ample i apte, amb certes reserves, per a vehicles Cal…
Sant Genís d’Esprac (Espolla)
Art romànic
Situació Una vista a l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure perfectament l’estructura simple de l’edifici, fruit de diverses campanyes de construcció F Tur L’antiga parròquia de Sant Genís d’Esprac és situada vora la riba dreta de la Regarda, en una fondalada de la seva vall Mapa 220M781 Situació 31TEG008988 Per arribar-hi cal seguir les mateixes indicacions que hem donat per anar a Sant Martí de Baussitges Un cop passat el Mas Corbera, a uns 2 km, i a 1,5 km abans d’arribar a Baussitges, hi ha un camí a mà esquerra seguint aquest camí, a poca distància, hi ha l’…
Castell de la Torre Lloreta (Calonge)
Art romànic
Situació Una vista de la torre, l’element més important que ha pervingut d’un castell, construït probablement al segle XIII J Bolòs Situats al cantó de tramuntana de Calonge, al costat de la riera o rierot del Tinar, al veïnat de Puigtavell, hi ha una torre de planta quadrada i un recinte de muralles, que correspon a un castell La torre fou convertida modernament en una dependència d’una casa de pagès, la qual rep el nom de Can Sixt de la Torre Avui és deshabitada i tancada Mapa 334M781 Situació 31TEG060360 Per anar-hi cal travessar Calonge, pujar cap a la part alta pel carrer Major i agafar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina